El vot de l'Espanya envellida

Passar l'arada davant del bou

A les 24 províncies espanyoles menys poblades, que trien entre 1 i 5 escons cadascuna i en global el 24% del Congrés, el PP es queda 47 diputas, 26 el PSOE, 12 Podem i només 2 són de Ciutadans; una realitat que convé tenir present quan es llegeixen les enquestes, per no passar l'arada davant del bou.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El partit d'Albert Rivera cavalca sobre les enquestes igual que el millor surfista sobre les gran ones. Mostrant-se segur que arribarà a la platja dempeus sobre la taula. Victoriós. No són pocs els mitjans de comunicació de Madrid que ja l'han adoptat com si es tractés amb tota seguretat del futur president del Govern espanyol.

No convé que passin tant l'arada davant del bou. La mar és traïdora i llança a l'aigua a la majoria dels surfistes, de la mateixa manera que la demoscòpia llança al pou de les misèries als confiats polítics que es veuen asseguts a La Moncloa abans d'hora. Que li expliqui, a Rivera, Pablo Iglesias, que es negà a fer Pedro Sánchez nou president del Govern espanyol pensant que estava oficiant una jugada política de mestre, que el duria a La Moncloa després de les següents eleccions que d'aquesta manera forçava, i li volà un milió de vots, l'esperança del sorpasso als socialistes i, pitjor, les opcions reals de guanyar algun dia els comicis.

Són casos molt semblants, els de Podem i ara Ciutadans. Una cosa és el que auguren les enquestes i una altra, sovint força diferent, el que les urnes dictaminen. A les previsions que es fan sobre qui guanyarà les eleccions quasi mai s'atén a la realitat de les circumscripcions. I que fins ara ha estat, al capdavall, una mena de muralla xinesa contra els assalts a l'imperi del bipartidisme. Una muralla d'allò més eficient.

El sistema electoral espanyol té les 24 circumscripcions provincials menys poblades i envellides que trien a les eleccions generals quasi el 25% dels escons del Congrés. Sense tenir un molt bon resultat en aquest univers de població sociològicament moderada i conservadora és gairebé impossible guanyar els comicis. Això li passà el 2015 i, més encara, el 2016, a Podem, que confià en les enquestes però a l'hora de la veritat a les velles 24 s'estampà. Li podria passar el mateix a Ciutadans? Doncs si més no en teoria sí. Com a mínim és ben cert que a la vista del comportament electoral que ha tingut fins ara en aquest àmbit territorial, en especial l'última vegada, el 26 de juny de 2016, el partit taronja no pot cantar victòria encara, ni prop fer-hi.

Sistema electoral. Abans de prosseguir l'anàlisi cal explicar com sorgí el sistema electoral espanyol, el qual, essencialment, segueix vigent d'ençà les primeres eleccions, les del 15 de juny de 1977.

El president de l'Executiu espanyol des de juliol de 1976, per nomenament directe del rei Joan Carles, Adolfo Suárez, dubtava de si presentar-se al front d'algun partit a les futures eleccions que ell havia de convocar. Finalment decidí que sí que s'hi presentaria. Optà per fer-se posar al front d'una coalició de diferents partits que es presentà en públic a Madrid a la primavera de 1977: Unió del Centre Democràtic (UCD). No era un candidat diguem-ne normal. Era el president del Govern qui havia de dictar les normes electorals. Es tractava d'una clara incompatibilitat, d'un avantatge intolerable des de tot punt de vista de l'ètica democràtica. Però no era més que un detall per a Suárez. La seva ambició el feia no aturar-se davant de res.

El catedràtic de Ciència Política José Ramón Montero, en una anàlisi seva gràficament titulada La ley electoral de 1977: intenciones y consecuencias (2009) cita qui fou un dels dirigents d'aquella UCD, Òscar Alzaga, quan rememorava els preparatius de les primeres eleccions: “l'encàrrec (per part de Suárez, de redactar el sistema electoral) consistia a formular una llei a través de la qual el Govern (de Suárez, per tant la UCD) pogués obtenir majoria absoluta”. Clar i llampant. Es trià “un mecanisme que afavoria les zones rurals (conservadores) a les quals UCD (seria) predominant front de les industrials”. Aquest mecanisme, en síntesi, era la llei d'Hondt, que afavoreix els partit majoritaris, un nombre baix d'escons a triar, 350 -és una de les relacions europees més baixes entre població i escons- i la província com a circumscripció electoral a les eleccions generals -que quedà fixada el 1978 a la Constitució-.

Amb aquestes cartes marcades UCD no guanyà per majoria absoluta però pogué governar fins el 1982, quan fou substituïda pel PSOE. Des d'aleshores els dos partits més grans s'han repartit -amb majoria favorable a la dreta- la majoria dels escons de les 24 províncies més envellides i despoblades. Mai un tercer partit hi ha obtingut prou rèdits com per amenaçar el bipartidisme.

Les 24 menys poblades. En realitat són 26 les províncies menys poblades, però com que a Lleida i a Àlaba existeix la distorsió analítica de les forces nacionalistes queden excloses als efectes presents. Així, per tant, són 24 les circumscripcions on es pot analitzar la relació entre PP,PSOE, Podem i Ciutadans en els territoris de població més envellida i escassa.

En deu d'aquestes províncies, que són les que elegeixen entre un i tres escons cadascuna – Osca, Terol, Conca, Guadalajara, Àvila, Palència, Sòria, Zamora, Ceuta i Melilla-, el nombre de diputats que en conjunt triaren el 2016 fou de 28: 20 per al PP i 8 per al PSOE. Ni un per a Podem i cap per a Ciutadans.

Si s'amplia la representació amb les altres 14 províncies menys poblades, que envien 4 o 5 escons al Congrés -Huelva, Jaén, Cantàbria, Albacete, Ciudad Real, Burgos, León, Salamanca, Castelló, Càceres, Lugo, Ourense, La Rioja i Navarra- en total s'hi trien 86 diputats: 47 foren el 2016 per al PP, 26 per al PSOE, 12 per a Podem i únicament 2 per a Ciutadans.

Els 86 escons que elegeixen les 24 velles suposen el 24% sobre els 350 diputats que formen el Congrés. És quasi impossible guanyar unes eleccions si un partit no obté suficient suport en aquestes circumscripcions. Tot pot ser, en aquest món, sobretot a la política, però a la vista de l'anàlisi del repartiment d'escons a les 24 províncies menys poblades pareix raonable pensar que avui per avui molta gent que dóna per feta la victòria de Ciutadans a les pròximes eleccions generals està passant l'arada davant del bou.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.