Museu del Cau Ferrat
Carrer de Fonollar
08870 Sitges
Telèfon 938 940 364
Fundat el 1893 pel pintor Santiago Rusiñol, el Museu del Cau Ferrat va servir com a casa-taller per a l’artista i va ser convertit en museu el 1933, dos anys més tard de la mort de Rusiñol, qui va conservar un seguit de col·leccions d’art antic encara preservats en aquest equipament cultural.
De fet, el museu ofereix pintura, forja, ceràmica, vidre, arqueologia, escultura i mobiliari que van ser la base de l’evolució artística de Rusiñol, així com obres d’aquest mateix pintor i també de Pablo Picasso, de Ramon Casas, de Ramon Pichot, d’Arcadi Mas i Fondevila, del basc Ignacio Zuloaga, d’Enric Clarasó, de Pau Gargallo, de Manolo Hugué i de Degouwe de Nucques, entre d’altres.
Erigit com a temple del modernisme gràcies a les activitats que Rusiñol hi va desenvolupar amb altres artistes, Cau Ferrat ofereix l’obra plàstica de l’artista i un conjunt d’obres dipositades en un edifici que també parla per si mateix, atès que reflecteix la veneració modernista de l’època.
L’edifici conserva una estructura a la planta baixa amb característiques de l’arquitectura popular. D’altra banda hi ha el gran saló modernista, d’estil neogòtic, a la primera planta, i Rusiñol va donar vida a aquest equipament pintant i escrivint bona part de la seua obra. Cada racó de l’edifici és una part de la biografia de Rusiñol, que va llegar l’immoble a Sitges per l’afecte que sentia cap a aquesta població.
L’immoble disposa d’un vestíbul, d’una cuina-menjador, d’un brollador, d’un despatx, d’una sala i d’una alcova a la planta baixa amb diferents obres i estructures que reflecteixen la quotidianitat de la vida de Rusiñol. És el cas de la cuina-menjador, amb un finestral gòtic en pedra procedent de l’antic castell de Sitges i amb ceràmica de les localitats valencianes de Paterna i de Manises. El despatx també és un exemple en aquest sentit, atès que compta amb el Piano Bernareggi, utilitzat entre d’altres per Manuel de Falla, i també amb la placa de coure que va rebre Rusiñol el 1913 com a fill adoptiu de Sitges.
A la primera planta del Museu Can Ferrat hi ha una escala, un gran saló amb una gran col·lecció de forja antiga en plafons de fusta i panòplies, la loggia amb al·legories a la poesia, a la música i a la pintura; la façana de llevant, la façana de mar, la de ponent i la central, on es pot veure la Dama del Cau Ferrat, un relicari del segle XV.
Rusiñol va arribar a Sitges durant la tardor del 1891. El 1893 va adquirir una caseta de pescadors que va ser convertit en un espai de casa i taller per part de l’arquitecte Francesc Rogent. Aquest és l’origen de Cau Ferrat, un racó cultural de visita imprescindible.
Museu de Maricel
Carrrer de Fonollar sense número
08870 Sitges
Telèfon 938 940 364
Amb tres plantes que exposen part de les obres més destacades del modernisme, del romanticisme, del noucentisme i del gòtic català, el Museu de Maricel és un conjunt artístic i arquitectònic construït entre 1910 i 1918 per l’enginyer Miquel Utrillo per encàrrec del filantrop nord-americà Charles Deering.
El barri de Sant Joan de Sitges va veure canviada la seua fesomia amb la instal·lació d’aquest museu, adquirit per la Diputació de Barcelona el 1969 i que mostra les diverses etapes estètiques i els llenguatges artístics des del segle X fins el XX. Les col·leccions d’art de Jesús-Pérez Rosales, les obres d’artistes com Ramon Casas, Miquel Utrillo, Arcadi Mas i Fondevila, Artur Carbonell o Agustí Ferrer, així com donacions dels familiars d’altres artistes i fons propis, fan d’aquest museu una referència que inclou també mostres artístiques al mobiliari i en obres de ceràmica que evoquen el Renaixement i el Barroc.
A la primera planta, que va ser l’habitació de Deering, hi ha una selecció de pintura de Juan de Arellano i mobiliari dels segles XVII, XVIII i XIX. El neoclassicisme, el romanticisme i el realisme també tenen espai a través d’obres de Vicente López, de Joaquim Espalter o de Felip Masó, entre d’altres. Joaquim Sunyer, Pere Jou, Lola Anglada o Enric Casanovas també tenen obres exposades de l’època, en aquest cas, noucentista.
La planta baixa ofereix l’antiga capella gòtica de l’Hospital de Sant Joan, capitells, retaules i obres de Pedro Orrente, Antoni Almirall, Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Pere Jou, a més d’escultures noucentistes de Joan Rebull.
La Sala Sert, dedicat als realismes i a la figuració dels anys d’entreguerres i la postguerra, clou la visita al museu amb grans pintures murals que fan al·legoria de la Primera Guerra Mundial i amb la gran escultura del Greco, de Josep Reynés, entre d’altres.
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Avinguda de Víctor Balaguer, sense número
08800 Vilanova i la Geltrú
Telèfon 938 154 202
Fundada el 1884 per Víctor Balaguer, polític i escriptor que va arribar a ser ministre en diverses ocasions durant l’últim terç del segle XIX, aquesta biblioteca-museu conserva l’estètica i les col·leccions originals de l’època. Obres de pintors com Ramon Martí Alsina, Santiago Rusiñol o Ramon Casas, així com també Isidre Nonell, Joaquim Mir o Xavier Nogués, tenen cabuda en aquest espai i permeten recórrer l’art català des del romanticisme fins la contemporaneïtat.
Una exposició permanent d’una vintena de quadres del barroc dona entitat a aquest museu que compta, també, amb peces de Filipines, Egipte, la Xina i el Japó, incloent fins i tot la mòmia d’un xiquet, Nesi, entre el conjunt artístic.
L’espai compta amb un total de 8.000 peces que inclouen una col·lecció d’arqueologia i una altra d’etnografia que procedeixen de donacions. La sala de la Pinacoteca recupera l’ambientació original dels salons de Belles Arts del segle XIX amb quadres de Mariano Fortuny, Ramon Martí Alsina, Joaquim Vayreda o el valencià Sorolla.
Modernisme, postmodernisme i noucentisme també troben el seu lloc en aquest museu, que disposa de la col·lecció d’art informalista més completa de Catalunya i d’un fons bibliogràfic de més de 50.000 llibres i de vora 100.000 documents, entre els que hi ha els epistolaris de Víctor Balaguer.
El seu llegat s’ubica a la planta baixa amb el conjunt de llibres, obres i peces d’art recopilades durant la seua vida. L’any 2019, aquesta Biblioteca Museu va ser declarada Museu d’Interès Nacional, i des de març del 2022 ha iniciat unes obres adreçades a millorar l’espai cultural.
Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes
Camí Ral, 3
08800 Vinalova i la Geltrú
Telèfon 938 115 715
La Masia d’en Cabanyes, un dels tresors patrimonials del Garraf, va ser construïda a les acaballes del segle XVIII. Està considerada com un cas excepcional en l’arquitectura d’aquella època, i emula el model italià de la vil·la pal·ladiana al seu exterior, mentre que es complementa també amb els pòrtics que evoquen el mas tradicional català. Mentrestant, l’interior segueix els models neoclàssics, amb decorció afrancesada.
Dins d’aquesta masia es troba el Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, un espai gestionat pel Consell Comarcal del Garraf que dona a conèixer el llegat de la família, que tan intensament va viure el romanticisme, un corrent cultural que va deixar petjada al Garraf.
L’exposició del centre gira al voltant de la família Cabanyes i del romanticisme com a corrent predominant als segles XVIII i XIX a Catalunya, que s’explica a través del llegat artístic familiar, present dins d’aquest espai que recull mostres de literatura, pintura, ciència, arquitectura i comerç marítim.
La figura en què es posa més èmfasi és la del poeta Manuel de Cabanyes, considerat introductor de la literatura romàntica europea a Catalunya. També es dona importància a l’obra del pintor Alexandre de Cabanyes, que va conservar la masia. Les sales de la casa esdevenen una tornada al segle XIX amb la biblioteca, la sala de música, els dormitoris, el menjador i la cuina, així com el passeig pel jardí i les vistes a la zona.
L’art, la història i la vida quotidiana de la família es pot observar en aquesta masia que també acull cerimònies, casaments civils, banquets, trobades, reunions i esdeveniments.
Torre Blava. Espai Guinovart
Passeig de Ribes Roges 1
08800 Vilanova i la Geltrú
Telèfon 938 154 202
La torre de Ribes Roges va ser construïda durant l’últim terç del segle XIX. Es tractava d’una edificació defensiva per a protegir la zona d’atacs marítims per part de les tropes carlines i dels bandolers. Aquesta torre és l’única que es conserva de les tres que hi havia a la costa. La torre ha tingut diferents usos fins que actualment es un espai d’homenatge al mar i als qui l’han habitat.
L’immoble està format per tres pisos i pel terrat, amb les plantes decorades per elements vinculats a l’univers marí. En la primera planta hi ha una reinterpretació de llegendes de pirates i naufragis, que tenen com a escenari la comarca i els penya-segats del Garraf i altres fets presents en la memòria popular.
La segona planta està liderada per una estructura de cordes de les quals pengen nusos de pesca de pescadors i mariners. La tercera planta està dedicada a artistes que s’han inspirat en la mar, com ara Salvador Dalí, Pablo Picasso, Henri Matisse, Manuel de Cabanyes o Armand Cardona. Una escala de cargol dona accés al terrat i els visitants poden contemplar la mar i el far de Vilanova i la Geltrú.
Aquesta instal·lació té el nom de Josep Guinovart, qui va estudiar art en diferents llocs de Barcelona i de París i està considerat un dels màxims exponents del corrent informalista gràcies a la seua producció de pintura, dibuix, murals, ll·lustracions, escultures i escenografies teatrals.