Castellbisbal, Cerdanyola, Sabadell i Sant Cugat compten amb una oferta museística que converteix aquestes ciutats en destinacions de turisme cultural i en llocs apropiats per a gaudir de les curiositats que es poden descobrir als seus museus.
El Museu de la Pagesia, el d’Història de Cerdanyola del Vallès, el d’Història de Sabadell i el Monestir i Celler modernista de Sant Cugat del Vallès conformen aquesta alternativa que serveix, també, per a retrobar-se amb el passat d’aquestes localitats, que des de fa segles es van inserir en la roda de la industrialització.
Museu de la Pagesia
Carrer Pi i Margall, 13
08755 Castellbisbal
Telèfon 937 722 622
Aquest museu va ser fundat l’any 1985 pels veïns de Castellbisbal després que la ciutat es consolidara com a indret industrial. Amb aquesta creació, Castellbisbal mirava de preservar els seus orígens agrícoles a través de la cessió d’eines del camp i d’estris de la vida quotidiana de la pagesia que va habitar a la ciutat durant segles.
El museu reflecteix 900 anys de tradició agrícola al municipi, a més d’una mirada als treballs del camp típics de Castellbisbal i a la societat del món agrícola. L’any 2006 aquest museu va ser remodelat per a modernitzar-lo incorporant una planta dedicada a la vida a pagès, una altra a les feines del camp i l’última al transport i als mercats.
Ala planta de mercats i transports es pot veure quin era el sistema econòmic quotidià quan l’agricultura predominava a Castellbisbal. El funcionament econòmic consisitia a comprar el que no es tenia i a vendre l’excedent de la producció. Aquest és l’origen dels sistemes d’intercanvi i del mercat, que es desenvolupava a través de tres conceptes bàsics: pesar, mesurar i pagar. Els mercats també van forjar la creació de xarxes viàries i mitjans de transport que amb els anys han anat evolucionant per tal que les persones, venedors i compradors, pogueren moure’s pel territori.
El museu també dedica el seu espai a la terra per a explicar les particularitats de la climatologia, de l’orografia, de la situació geogràfica i de tot allò que condicionava les activitats agrícoles de Castellbisbal, que comptava amb una terra roja fèrtil i un règim pluviomètric favorable. En aquesta mateixa sala es poden observar, també, les eines de pagès necessàries per als cultius i els nivells de producció.
Per últim, és evident que tot sistema econòmic genera unes relacions socials que es tradueixen en unes pràctiques quotidianes. Els elements exposats en aquesta planta dedicada a les persones estan lligats a la vida quotidiana de la família tradicional i als elements a través dels quals es portava a terme la transmissió de la informació i de la tradició en l’àmbit familiar.
Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver – Museu d’Història de Cerdanyola
Carrer València, 19
08290 Cerdanyola del Vallès
Telèfon 935 804 500
El museu i el poblat de Ca n’Oliver configuren un conjunt patrimonial elemental per a conèixer la cultura ibèrica a casa nostra. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, disposa d’una exposició amb més de 500 objectes identificats durant les excavacions arqueològiques i amb més de 6.000 metres quadrats de restes recuperades, a més de tres edificis reconstruïts.
Ca n’Oliver va ser la base del comerç entre els pobles de la mediterrània, molt actiu entre cartaginesos, grecs i romans. El poblat forma part de la Ruta dels Ibers, i el museu està integrat en la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya. Serveix per a descobrir la història més llunyana de Cerdanyola, i s’ha pogut erigir a través de les excavacions arqueològiques impulsades des de 1986.
A més, el museu compta amb una àmplia oferta educativa, amb activitats per a grups i famílies i per a casals d’estiu. Té també una exposició permanent, “Cerdanyola, terra d’íbers”, i un programa d’exposicions temporals relacionades amb el patrimoni de l’època. També ofereix de manera freqüent visites teatralitzades per a observar, amb més detall, com era la vida al segle III abans de Crist.
Amb dues hectàrees dins de la serra de Collserola i una vista a tot el Vallès, amb rèpliques de cases ibèriques ambientades tant externament com interna i amb una exposició permanent sobre els laietans que compta amb col·leccions de material, peces audiovisuals i material interactiu, aquest espai és tota una referència de l’època ibèrica a Catalunya.
Les restes de l’assentament ibèric, que va ser habitat entre el 525 i el 50 abans de Crist, defineixen una trama urbana encara visible en aquest espai que va obrir el seu museu l’any 2010 i que des de 1999 ofereix el poblat al públic que el vulga visitar. També disposa d’espais per a investigadors i estudiants com ara zones de treball, laboratori i biblioteca especialitzada en història local, així com també amb un magatzem d’elements patrimonials.
Museu d’Història de Sabadell. Vapor Buxeda
Carrer de Sant Pau, 117
08201 Sabadell
La referència a la industrialització en una ciutat com Sabadell havia de ser inevitable. Tot i així, a Sabadell també s’han descobert elements que evidencien el seu passat preindustrial, amb troballes arqueològiques visibles al Museu d’Història des del 1931, quan l’anomenat Museu de la Ciutat es va constituir en una casa fàbrica de l’any 1859 que al 1970 adoptaria la denominació actual de Museu d’Història de Sabadell.
El museu serveix per a conèixer la història de Sabadell des dels primers pobladors de la plana vallesana, amb la rèplica d’una cabana prehistòrica dels primers pagesos per a després passar pels ibers, pels romans i pel naixement de la vila de Sabadell fins arribar a la industrialització, quan la ciutat va acollir manufactures tèxtils i es va situar com un dels centres econòmics de referència i per un indret industrial ben popular.
El primer apartat de l’exposició presenta una mostra significativa d’objectes trobats en excavacions arqueològiques dutes a termes en nombrosos jaciments de la zona com ara Can Roqueta, la Bòbila Madurell o Can Piteu, que permeten conèixer com vivien les primeres comunitats prehistòriques que es van instal·lar a Sabadell. Els materials, amb una antiguitat d’entre 6.500 i 2.600 anys, permeten un muntatge museogràfic del tot atractiu i curiós. Materials com el collaret de variscita, que formava part de l’aixovar funerari d’una sepultura neolítica de fa uns 6.000 anys; del nucli d’obsidiana, pedra molt limitada a la Mediterrània occidental i pràcticament exclusiva d’aquesta zona, de la qual s’extreien les làmines que s’utilitzaven com a eines de tall; o l’urna funerària d’una de les tombes d’una necròpolis d’incineració de la primera edat de ferro, donen sentit a aquest conjunt historiogràfic i el fan encara més interessant.
El naixement de la vila de Sabadello, als segles XI i XV, també té presència en aquest museu amb la rèplica del mercat setmanal al voltant de l’església de Sant Salvador, que també exposa l’evolució de la població en l’època medieval amb diferents materials com ara la maqueta d’un molí fariner, l’escenografia del mercat o els cànters i les cantarelles que servien per a transportar aigua i que van ser trobats a l’església de Sant Fèlix després de l’incendi que va patir l’immoble religiós durant la Setmana Tràgica de 1909.
Entre els segles XVI i XVIII Sabadell es va anar consolidant com a indret industrialitzat. Així s’observa al Museu d’Història, que dedica un espai a aquest període tan transcendental per a la vila, que va veure augmentada la seua població, que va fer caure les seues muralles i que es va diversificar econòmicament gràcies, sobretot, a l’arribada de la manufactura tèxtil que posaria les bases de la industrialització definitiva, culminada al segle XIX i encara present avui.
Com a objecte representatiu d’aquesta època es pot trobar el teler manual de fusta de dos lliços amb malles de fibra vegetal, actualment refetes amb cotó, datat d’entre finals del segle XVIII i principis del XIX. Aquesta eina suposa una evolució en l’economia sabadellenca, que des de l’època medieval ha destacat pel fet que els seus habitants han treballat la llana, el cànem i el lli. Al segle XVII, la manufactura de la llana de Sabadell es va beneficiar del trasllat d’indústries de Barcelona, que van trobar a la cocapital del Vallès Occidental mà d’obra abundant i barata, aigua i bones comunicacions. Molts teixidors tenien el teler en propietat, sovint ubicat a la mateixa llar.
Pel que fa a la sala dedicada a l’època més recent, els segles XIX i XX són els de la consolidació de la indústria tèxtil, motor del canvi en els aspectes econòmic, social, cultural, demogràfic i urbanístic. Diferents telers són exposats en aquesta sala, tant manuals com mecàniques, així com també altres màquines utilitzades en el procés tèxtil.
Tot i que el gran actiu visitable d’aquest conjunt museístic és el vapor Buxeda, un testimoni elemental de l’evolució de la indústria tèxtil a la ciutat, símbol d’una evolució tecnològica energètica única: la màquina de vapor semifixa Wolf, del 1908.
Aquesta exposició explica el pas del vapor a l’electricitat i tot el que això va comportar al sector tèxtil de Sabadell. Un audiovisual serveix per a introduir els visitants en aquesta època històrica, marcada pel treball dels germans Miquel i Domènec Buxeda, que van construir el vapor que llueix el seu cognom. Aquesta família, que va arribar a Sabadell a principis dels anys cinquanta del segle XIX, va constituir la Mercantil Sabadellense el 1905, una associació de creditors de l’empresa Buxeda que va condicionar les instal·lacions del vapor per al lloguer i recuperar els diners del deute de la família, que havia fet fallida amb l’empresa.
Aquesta Mercantil va construir una nova sala de màquines especial per a instal·lar la referida màquina de vapor semifixa Wolf, que encara es conserva i que proveïa energia a les diferents naus de lloguer a través de l’embarrat i per a la il·luminació.
Els canvis energètics es troben explicats a través d’aquesta màquina tan decisiva.
Monestir i Celler modernista
Carrer de Sant Medir, 24
08173 Sant Cugat del Vallès
Telèfon 036 759 951
El Museu del Monestir de Sant Cugat acull una exposició permanent sobre la seua evolució arquitectònica i sobre els aspectes més destacats de la vida de la seua comunitat benedictina. Aquest monestir romànic té l’origen en l’arquitectura monàstica i ha evolucionat seguint les transformacions arquitectòniques i artístiques del seu temps. Destaca el claustre romànic del segle XII i del XIII, representat a través, també, d’una peça audiovisual.
La fundació del monestir se situa en el marc de l’expansió del monaquisme benedictí als comtats catalans des de mitjan segle IX sota l’impuls de Carlemany i de Lluís el Piadós, que van escollir la regla de Sant Benet de Núria per a convertir-la en instrument de reforma i unificació de l’imperi carolingi.
L’actual Sant Cugat, al segle IX, estava ocupat per una comunitat que era propietat de la terra i que organitzava el treball agrari seguint els models consuetudinaris. La baixa densitat de la població, en canvi, va permetre els religiosos constituir una petita propietat agrària en les terres properes al monestir, que va fer que aquestes comunitats perderen la seua identitat i s’integraren als dominis del monestir.
La devoció a Cugat, des de principis del segle V, es troba documentada. La tradició explica que un monjo hauria portat, des de la Hispània conquerida pels musulmans, el cos del màrtir a un monestir d’Alsàcia, concretament el de Lièpvre, des don al voltant de l’any 835 va ser traslladat a l’abadia de Saint Denís. A mitjan segle X, l’abadia de Sant Cugat es va convertir en el principal centre de devoció de les relíquies del màrtir a la península.
El claustre d’aquest monestir conté 144 capitells esculpits per Arnau Cadell a principis del segle XIII. Per la seua bellesa i perfecció tècnica i artística, constitueixen un dels més destacats conjunts escultòrics del romànic català.
Pel que fa al Celler Modernista, té l’origen en el Sindicat Vitivinícola i la Caixa Rural de Sant Medir, fundades el 1921 per una cinquantena de viticultors locals, alguns d’ells propietaris i també arrendataris. L’objectiu de la cooperativa era fer vi conjuntament per a traure més rendiment a la producció de raïm, i amb aquesta intenció es va construir un celler cooperatiu per a dur a terme la vinificació i conservar el vi fins la seua venda.
La construcció va ser encarregada a l’arquitecte Cèsar Martinell, especialista en arquitectura agrària que unia el modernisme gaudinià amb el racionalisme noucentista i els coneixements enològics més avançats. La dècada més pròspera d’aquesta societat es va desenvolupar als anys cinquanta del segle passat, quan s’assolí el màxim de producció, tot i que posteriorment, el canvi del model rural al model industrial, afectaria greument aquest mode de vida fins que el 1988 es va fer l’última vinificació i es van anar tancant els serveis agrícoles.
Va ser així que la sala de recepció del raïm i d’elaboració del vi construïda amb el projecte de Martinell va ser rehabilitada i museïtzada, i avui acull una exposició permanent amb tres eixos temàtics.
El primer és el del celler cooperatiu de Sant Cugat, que explica el context històric en què es va fundar el Sindicat Vitivinícola i Caixa Rural de Sant Medir. El segon és l’elaboració del vi al celler, que detalla el procés de vinificació des de la verema fins l’obtenció del vi preparat per a comercialitzar. Per últim hi ha l’explicació de l’evolució del projecte de Cèsar Martinell i la seua adaptació a la realitat de cada moment, sempre centrant-se en l’arquitectura agrària industrial i en les principals característiques de la seua arquitectura modernista.