La primera crisi seriosa en la relació entre el PP i Vox a Balears ha tingut el català com a motiu. No és estrany. Feia setmanes que el partit ultradretà havia advertit que presentaria una Proposició No de Llei que instaria al Govern a imposar la lliure elecció de llengua a tots els nivells de l’ensenyament des del pròxim curs, el 2024-2025. La portaveu parlamentària adjunta conservadora, Marga Duran, contestà en aquell moment que Vox era «lliure de presentar les propostes que volgués» i el PP «d’esmenar-les» o «no votar-les» a favor. A més, Duran recordà que el pacte signat entre les dues formacions preveu que, en efecte, s’imposarà la lliure elecció en el pròxim curs en els primers estadis de l'educació infantil, però no a la resta del sistema educatiu, en el qual es farà «de forma progressiva durant la legislatura».
Durant les setmanes següents les posicions d’ambdues parts no es modificaren i així s’arrià al moment decisiu, dimarts passat, durant la sessió plenària setmanal del Parlament.
La crisi. Tal i com era previst Vox presentà la seva Proposició No de Llei i el PP es va abstenir. El resultat fou que no prosperà la iniciativa ultra. Cosa que irrità visiblement a la portaveu parlamentària d’aquest grup, Idoia Ribas. Al cap de no res, durant la mateixa sessió, s’havia de votar el sòtil de despesa per als pròxims Pressupostos de Balears per a l’any 2024. I Vox li tornà al PP. Enganxà el seu anticatalanisme amb els comptes i votà amb tota l’esquerra contra la proposta de sòtil de despesa presentada pel Govern. O sigui, derrota del PP.
La postura dels neofeixistes és molt dura. Perquè, per una banda, interpreten el pacte al qual arribà amb el PP d’una manera diferent a la seva literalitat, atès que Ribas assegura que si de bon de veres el PP vol implementar la lliure elecció de llengua, que el redactat digui que s’ha de fer de «forma progressiva» no és impediment per iniciar el procés de forma immediata. Cosa que el PP rebutja, de moment, i vol fer valer només el que diu literalment l’acord programàtic. Per una altra banda, els ultres llancen una clara i radical advertència cap al Govern: o s’interpreta el pacte tal i com ells entenen o el Govern de Marga Prohens es pot quedar sense els seus primers pressupostos.
Les dues parts ja han dit que «parlaran» per arribar a postures compartides per superar la crisis, però així i tot la qüestió de fons és quina serà la postura de Vox a partir d’ara: incrementarà la tensió o ha estat únicament un moviment tàctic per demostrar a les seves bases que manté aixecada la bandera anticatalanista igual que sempre?
Vox pateix una crisi a les Illes des de després de les eleccions de maig. Tal i com aquest setmanari ja va explicar, un grup important de regidors municipals -entre ells els de Palma- s’han manifestat contra la direcció perquè, al seu entendre, fa i desfà sense consultar res. A més, una part del partit, en el qual s’hi troben els regidors de Palma, es mostra més favorable a mantenir un perfil institucional, allunyat de l’estratègia de les bregues constant, tal i com pareix que vol la cúpula balear. En aquest sentit, el portaveu adjunt del grup parlamentari ultra, Francisco José Cardona, que és del sector més institucional i que volia votar a favor del sostre de despesa presentat pel Govern -i negociar després els comptes- va ser destituït per la direcció del càrrec intern del grup.
Tot i la tensió que es va viure dimarts internament a Vox i entre el partit ultra i el PP, la voluntat de la direcció central a Madrid és la de tranquil.litzar els ànims -sembla que hi hagué fortes discussions telefòniques entre Palma i Madrid- i que s’arribi a un acord. El qual passaria previsiblement per presentar una nova Proposició No de Llei sobre la llibertat d’elecció de llengua a l’escola prèviament pactada pels dos partits i, per una altra banda, es presentaria també un nou sostre de despesa que, aleshores sí, seria votat a favor per Vox o, en el seu defecte, s'abstindria de manera que sortiria endavant perquè tota l’esquerra té un vot menys que el PP.
El que pareix que es pot descartar, per ara, és un increment progressiu de la tensió que porti a que no hi hagi pressupostos i a una situació insostenible per al Govern que desemboqui amb la convocatòria avançada d’eleccions a mig termini.