Morawiecki, de 49 anys, destaca entre els polítics del partit nacionalista conservador “Llei i Justícia” (PiS): va estudiar a Alemanya, va treballar en la banca internacional durant anys i parla anglès i alemany. Al desembre va reemplaçar la desafortunada Beata Szydło com a cap de govern. Segons diu ell, la seva feina és millorar la relació de Polònia debilitada amb la Unió Europea. Morawiecki ens rep al seu despatx; sobre l’escriptori podem veure papers mil·limètricament alineats. El primer ministre és un home esportiu. Mentre comenta en polonès xampurreja un poc d’anglès. En l’aparador hi ha fruita i aigua mineral. En aquesta època serveix als convidats faworki, uns dolços típics de Polònia.
- Senyor primer ministre, des que governa el seu partit, PiS, a Varsòvia, Polònia té una mala imatge. Abans era l’alumne exemplar entre els nous països membres de la UE i ara és considerat poc democràtic, nacionalista i irascible. Com ha passat, això?
- No són més que opinions, no fets. Polònia és una nació democràtica, com els altres països d’Europa. Tenim un problema amb una part de l’elit política europea i amb periodistes, però no amb la gent normal. Per exemple, el 97% de tots els inversors estrangers tornaria a Polònia. Però té vostè raó, hem d’esforçar-nos per explicar la nostra política. A Polònia podem veure grans canvis. Ara la majoria de la població també ha de participar en el nostre creixement econòmic. Sols perquè abans els observadors estrangers elogiessin Polònia, no significa que aquella política també fos bona per a la majoria dels ciutadans.
- Però Polònia no s’ha criticat per la política social ni per les reformes administratives, sinó perquè la reforma judicial infringeix el principi de legalitat des del punt de vista de la UE. Per això, el seu país ha de suportar un procés judicial, al final del qual podria perdre el seu dret de vot a Brussel·les.
- Creiem que aquesta al·legació és falsa. Segons enquestes, tres quarts dels polonesos consideren que la justícia és entre “dolenta” i “molt dolenta”. Ara ens comuniquem millor i hem reanimat el diàleg amb la Comissió Europea. Hem aconseguit millores, Brussel·les s’està comportant més com a soci i menys com a professora. També intentarem contestar punt per punt a la preocupació que hi ha i explicar les nostres opinions.
- El fet que el seu país sigui el primer en la història de la UE que estigui sotmès a un procés així no és sols culpa d’una comunicació dèbil. L’al·legació és que el seu partit vol controlar el nomenament dels tribunals.
- Nosaltres, tant Polònia com la Comissió Europea, estem absolutament d’acord que la situació de la justícia polonesa constitueix un llast. Els nostres jutjats són absolutament inefectius, tarden molt a decidir i no actuen amb transparència. Polònia gasta en els jutges tres vegades més que la mitjana dels països de la UE. Volem controlar el nomenament dels tribunals? No, Polònia vol tornar a sotmetre la justícia al control democràtic. A Alemanya, per exemple, els magistrats de les més altes instàncies judicials són nomenats per un comitè electoral de jutges, compost, una meitat, pels ministres del país i, l’altra, per membres del Parlament. A més, no vam acomiadar jutges imputats en l’època comunista. A l’antiga RDA sols va ser acceptat un 58% dels jutges i fiscals després de ser investigats per l’autoritat del Gauck, a Polònia va ser el 100%.
- D’això ja fa almenys 25 anys, qui d’entre tots ells ocupa encara el càrrec?
- Jo mateix, quan era un activista jove del sindicat Solidarność, vaig viure repressions. I encara avui dia alguns d’aquests jutges que havien condemnat companys meus de lluita seuen al Tribunal Suprem. La nostra reforma dóna al sistema judicial un caràcter molt més transparent, efectiu i independent. D’aquesta manera, ara el procediment en l’assignació de casos del tribunal és un sorteig, la qual cosa minimitza la sospita de parcialitat. Ho explicarem i esperem poder idear la base per a un compromís.
- Polònia sembla allunyar-se del centre d’Europa en molts aspectes. En el seu partit s’utilitza el concepte de “Europa de les nacions”. Quin tipus de paper vol assumir Polònia en la UE?
- La majoria de la societat europea vol una Europa de les nacions i no una federació dels Estats Units d’Europa. Per a la pau al món és imprescindible l’aliança transatlàntica, el pacte d’Amèrica del Nord amb Europa. Garanteix democràcia, llibertat i prosperitat. M’agradaria que Polònia contribuís per tal que Europa i els EUA continuessin treballant amb aquests objectius. Volem ser un soci bo i previsible, a aquesta banda est de la UE, prop de Rússia.
- S’ha descartat la idea d’una sortida de Polònia de la UE?
- Sí, és tan improbable com la d’Alemanya o la de França. Sóc molt proeuropeu, igual que la gran majoria de polonesos. Nosaltres, els països estrangers, insistim una mica a crear una defensa conjunta. També estem a favor de tancar junts les bretxes fiscals. No obstant això, pensem que no s’ha de fer cap política a Brussel·les que ignori les opinions públiques socials dels respectius països. Podemos a Espanya, els èxits de l’AfD, Le Pen i Mélenchon a França, el Moviment 5 Estrelles a Itàlia, el terra que tenim a sota tremola, hi ha tensions enormes...
- No considera el PiS dins d’aquest grup de partits de protesta?
- El considero entre els partits que volen corregir les injustes conseqüències de la transformació del 1989. Tornem a milions de polonesos que no han conegut l’auge econòmic l’oportunitat de desenvolupament. En aquest sentit, canalitzem el descontent. Això s’hauria de reconèixer a Europa.
- En les enquestes la gran majoria dels polonesos sempre es pronuncien a favor de la Unió Europea; no obstant això, s’ha perdut tota la gran eufòria. A què és degut?
- Jo diria que Europa s’ha quedat sense el combustible imaginari. En l’època de després de la Segona Guerra Mundial, aquest carburant era l’esperança de creixement i d’una baixada de l’atur, després era la integració dels països comunistes. Això avui dia la gent ho dóna per fet. Pau, economia de mercat... Ha funcionat durant anys, però ara ja no és suficient. Això és el que la societat crida de veritat. Es tracta de justícia i de menys desigualtat. Sóc idealista. Hem de treballar per idees noves d’Europa. Per a mi la pregunta seria, més o menys: com evitem la robotització, el capitalisme accelerat, el canvi del nostre món laboral per màquines i intel·ligència artificial i l’extrema desigualtat intensificada? Aquestes són les preguntes del futu;, amb això, hi coincideixo amb Thomas Piketty.
- ... l’economista francès i crític del capitalisme.
- Hem de reflexionar sobre si hi ha respostes no europees per a aquestes preguntes. Necessitem un nou acord social europeu.
- Vostè parla d’injustícia. Per què, realment, per a un poble de 38 milions d’habitants amb una economia pròspera és un problema tan gran acollir uns milers de refugiats de Síria? El seu govern s’hi nega rotundament.
- Polònia acull refugiats, dels països a l’est de nosaltres, d’Ucraïna.
- Es pot comparar, realment? Fa anys que venen ucraïnesos a Polònia, aprofiten aquest país, són mà d’obra barata i estan ben integrats.
- L’afluència es va multiplicar des que va esclatar la guerra a Ucraïna, sobretot en venen cada vegada més del Donbass. Ja no tenen casa i sovint han perdut familiars. Aquest tipus de refugiats no es perceben en absolut a Occident. Després d’aquesta entrevista, per cert, volo al Líban, hi visitaré camps de refugiats i portaré una ajuda econòmica important. Allí, en la frontera amb Síria, Polònia s’ocupa de 20.000 refugiats. Estudis han mostrat que ajudar a la gent allí es més fàcil que aquí, construint hospitals i escoles. Fins ara Polònia ha estat el país que més diners ha donat a la iniciativa de Resiliència Econòmica (Economic Resilience Initiative): 50 milions d’euros. És un projecte del Banc Europeu d’Inversions per a ajudes econòmiques in situ. Dono la meva paraula que volem fer molt més, però també s’ha de considerar que imposar a un país sobirà quotes per acollir provoca tensions socials.
- Imposar? El 2015 el govern liberal predecessor va aprovar les quotes a Brussel·les.
- Amb això té vostè raó. Però aquestes decisions importants, que afecten la sobirania, la defensa de les fronteres i la protecció front al terrorisme, no haurien d’imposar-se per majoria al Consell Europeu i en contra de les reticències de la societat. Si un país no pot defendre les seves fronteres, no hauria de fer d’aquest problema un problema de tots.
- Es refereix a Alemanya?
- No solament. M’agradaria també entrar en un diàleg sobre aquest tema: volem contribuir a la política dels refugiats, i el problema sempre pot agreujar-se més. Per exemple, si Moscou continua empitjorant el conflicte a Ucraïna. Si es construeix el segon oleoducte que passa pel mar Bàltic, com ho vol Alemanya, Rússia podrà subministrar gas a Occident sense dependre de les canonades d’Ucraïna. Aleshores el país estaria completament indefens i Rússia podria avançar cap a l’est d’una forma més agressiva. Sense passar per alt que aleshores milions de refugiats es trobarien de sobte al costat est de la UE.
- Entén vostè que molts alemanys creuen que el comportament de Polònia és insolidari? D’una banda, es beneficia dels fons de Brussel·les i, d’altra, no vol ajudar quan hi ha una emergència.
- Ho entenc una mica. També alguns polítics alemanys, com Sigmar Gabriel fa uns mesos, reconeixen que les ajudes estructurals de la UE en els nous països membres també serveixen a l’economia alemanya. El 80% dels fons van a empreses alemanyes perquè aquí duen a terme projectes de construcció finançats per la UE. Nosaltres a Polònia sabem ben bé què és la solidaritat. Aquest és un objectiu important, també ho és, però, la seguretat interior i una política independent i sobirana.
- Alemanya encara és el principal soci del seu govern a Europa?
- Sí. De tant en tant hi ha tensions quan aquí o allí es publica un article radical. Però per a mi el got està mig ple, no mig buit. He treballat molt de temps en economia, les nostres relacions econòmiques són més estretes que mai. Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Hongria s’han convertit en els mercats d’exportació més importants de la República Federal Alemanya, més encara que França. Vull fomentar aquest desenvolupament.
- Polònia va renunciar el 1953 als pagaments de les reparacions de guerra d’Alemanya pels crims comesos en la Segona Guerra Mundial. Ara, els líders polítics del seu partit estan pensant a reclamar indemnitzacions. Què en pensa vostè?
- S’acaba d’acordar al Sejm (el Parlament polonès) tornar a calcular els danys materials i les pèrdues de vides humanes. Fins ara, els polonesos sols han rebut com a compensació un percentatge del que han rebut els ciutadans de països de l’est o Israel. Encara que vam ser els qui més vam perdre de tot el món en relació amb el nombre d’habitants.
- El seu govern ha recuperat una llei que sanciona l’ús del terme “camp de concentració polonès”, així com declaracions afirmant que la nació polonesa té completa o parcial responsabilitat en els crims dels nazis. Realment, s’ha de combatre la ignorància i la reescriptura històrica amb lleis penals?
- Sí, Alemanya i Israel també ho fan. Es condemnen la negació de l’holocaust o la incitació a l’odi. Les ambaixades poloneses han intervingut sols en els últims anys 250 vegades en tot el món perquè algú havia utilitzat l’expressió “camp de mort polonès”. El nostre tribunal constitucional actualment està examinant la llei de nou buscant si conté expressions ambigües.
- Aquesta iniciativa, però, s’ha criticat durament des d’Israel.
- Nosaltres expliquem el nostre punt de vista i crec que Israel ens compren més. Ho podem notar en discursos diplomàtics i ho llegim en comentaris de premsa cada vegada més cordials. Sí, hi va haver milers de Szmalcownicy, polonesos que van assassinar jueus o que van trair els nazis. D’altra banda, fins i tot en l’ocupada Varsòvia, l’infern a la Terra, 90.000 polonesos catòlics van ajudar els seus veïns jueus. L’estat clandestí polonès i el govern exiliat a Londres mai no van col·laborar amb els nazis. Estem d’acord que la nostra història s’ha estudiat correctament.
- La majoria dels alemanys entenen què hi ha de fals en el terme “camp de concentració polonès”. No s’ha comportat un poc nerviós? Generalment el terme s’utilitza amb mal gust i no per atenuar la culpa dels alemanys. Pensa vostè, com molta gent del seu país, que els alemanys no volen enfrontar-se a la seva responsabilitat pels crims dels nazis?
- Les últimes declaracions de la canceller Angela Merkel i del ministre d’afers estrangers, Sigmar Gabriel, que admeten sense cap dubte la culpa alemanya, mostren que allí comprenen força la nostra posició.
- A la majoria dels polonesos, els preocupa la veïna Rússia: Vladimir Putin ha demostrat la seva voluntat d’expansió cap a Ucraïna; al mateix temps, la política exterior d’EUA front a Moscou és imprevisible. S’ha fet més perillosa la vida en la seva regió?
- Hem de prendre molt seriosament aquesta amenaça de l’est. Per això aprovem esforços defensius conjunts, potser fins i tot un exèrcit comú, de l’OTAN.
- Pensa vostè que la UE pren suficient atenció a Moscou?
- No, lamentablement no. Rússia no té un paper perjudicial sols a Ucraïna, sinó també a Síria. Volem debatre el problema amb els alemanys, però també amb la potència nuclear de França, és clar. No ens enganyem: encara que no sabem quina política elegirà la Casa Blanca, tots ens trobem sota el paraigua dels americans. En aquest sentit els alemanys donen poc, però reben total protecció. Espero que nosaltres en el futur puguem arribar a un acord amb els russos. Però de moment està bé això de ser forts en matèria militar, fa que la comunicació sigui més fàcil.
- Senyor primer ministre, moltes gràcies per l’entrevista.