Els crítics

Cyberpunk ‘made in’ València

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Segons l’AEVI —Asociación Española de Videjuegos—, al País Valencià hi ha 47 estudis de videojocs. Deconstructeam és un dels més xics, i el més influent a escala internacional. Format actualment per tres persones, el 2014 va sorprendre tothom amb Gods Will Be Watching, un títol que obligava a difícils equilibris de decisions per aconseguir la supervivència en situacions extremes, un pèl tarantinianes. Se’n van vendre 300.000 còpies! I ara acaba de publicar The Red Strings Club, que segurament duplicarà o triplicarà aquesta xifra i que ha aconseguit una nota de 81/100 a l’indiscutible agregador de ressenyes Metacrític.

The Red Strings Club és una aventura conversacional d’estètica píxel-art que, espiritualment, beu del gènere ciberpunk: ciència-ficció, distopia, tecnologies avançades i desequilibri social.

Tenim un barman que trafica amb informació, un amic que toca el piano, i una androide espatllada portadora d’un terrible secret: la megacorporació Supercontinent Ltd vol introduir, en els implants que tenen tots els éssers humans, un estat que elimini les emocions negatives, com la depressió o l’odi.

Les converses són importants, perquè ens ajuden a seguir determinats fils narratius que poden variar cada vegada que hi juguem. Però hi ha dues mecàniques tan primigènies com poètiques fonamentals: un sistema de combinació de còctels que, si encertem les proporcions, podrem obrir l’esperit de qui el begui i facilitar l’extracció d’informació. I un torn de terrisser per modelar implants: per guanyar acceptació social, per augmentar la capacitat de convicció, etc.

El joc, en realitat, és un perfecte mecanisme metaliterari sobre el lliure albir i el paper disruptiu de les noves tecnologies. Què és el que ens fa, exactament, humans? Som completament lliures, a l’hora de prendre decisions? Què ens mou? En realitat, som en un joc i no sabem si estem movent uns personatges o el creador ens condueix per la seva particular ratomàquia. En tot cas, hi ha molt de personal, en aquest joc. Mireu els tres personatges principals i aneu al web de Deconstructeam... Són gaire semblants als tres membres de l’estudi?

També és força interessant —i atípic— el procés creatiu de Deconstructeam: es dediquen a crear videojocs, a cabassos, per a navegador. També participen en game jams, maratons de programació. Si una idea funciona, la fan créixer. De moment, els seus dos jocs principals han estat editats per la distribuïdora nord-americana Devolver. Tenen un futur enorme per endavant.

 

Dissidia Final Fantasy NT

Joc de combat, que no de combos ni de prémer botons a la babalà. Tenim una arena de 3 vs 3 personatges procedents dels XV Final Fantasy i de dos spin-off: Type-0 i Tactics. 28 herois i malvats, cadascun amb la seva personalitat, poders, classe i especialitat en combat; 10 mítics camps de batalla, invocacions... i un sistema de combat tan profund que amb prou feines n’hi ha prou amb l’extens tutorial. Té una pila de modes —història, batalla local—, però el més important és la Batalla en línia. Visualment espectacular.

 

Sid Meier’s Civilization VI

La nissaga més reeixida del gènere Empire, d’estratègia per torns basat en les 4X: Exploració, Expansió, Explotació, Extermini, acaba de conquerir la tauleta d’Apple. I ho fa amb una adaptació que pràcticament no es deixa cap de les característiques de l’original per a Windows, amb l’avantatge de les opcions tàctils. Si coneixeu com funcionen aquests gestors d’imperis, cap problema. Si no, n’haureu d’estudiar les complexitats. Proveu el tutorial.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.