Llengua

La toponímia de Castelló, en compàs d’espera

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La plaça Major, a tocar de l’Ajuntament i a pocs metres del Mercat Central, de la concatedral de Santa Maria i del Fadrí, un gravat mostra l’aspecte de l’antiga vila emmurallada: “Castelló de la Plana. 1563”. La inscripció —que fa referència a la Crònica de Martí de Viciana— es feu l’última volta que es canvià l’empedrat d’aquesta plaça, encara sota govern del PP. “Castelló de la Plana”, ras i curt.

Ara, la qüestió del nom de la ciutat està de plena actualitat a la capital. La intenció de l’equip de govern de normalitzar el topònim de la ciutat ha destapat la caixa dels trons entre els partits de l’oposició i ha obert una escletxa entre els signants del Pacte del GrauPSPV-PSOE i Compromís, que governen, i Castelló en Moviment, que fiscalitza l’acció de govern. Tots tres partits es van comprometre a principi de la legislatura a oficialitzar la denominació única de Castelló de la Plana. Del que es tractava era, al capdavall, de seguir els passos de molts altres municipis pròxims, com ara Almassora o Vila-real

Tanmateix, la legislatura enfila la recta final i aquesta voluntat de canvi encara no s’ha materialitzat. En principi, la setmana passada estava previst que la modificació s’aprovara en el plenari però, uns dies abans, el PSOE va optar per desmarcar-se’n i demanar un període de pròrroga de dos mesos per aconseguir l’adhesió de PP i Ciutadans a aquesta iniciativa. “Volem que siga una decisió per consens —repeteix una vegada i una altra l’alcaldessa Amparo Marco—. El que no té sentit és prendre una decisió i que es puga fer revertir a curt termini”.

La maniobra dels socialistes va agafar de sorpresa, en un primer moment, Compromís. Superat el neguit inicial, els valencianistes han optat per rebaixar la tensió i prefereixen parlar de “xicotetes discrepàncies”. Durant els dos pròxims mesos, la regidoria de Normalització Lingüística, que dirigeix Ignasi García, organitzarà jornades divulgatives i pedagògiques per donar a conèixer les “raons històriques i lingüístiques” sobre les quals es fonamenten la normalització del topònim. De moment, a internet dos campanyes de recollides de signatures, una a favor del canvi de nom, l’altra en contra, rivalitzen per veure quina de les dues aconsegueix més adhesions. Paral·lelament a les jornades, el govern municipal vol iniciar una ronda de contactes amb Partit Popular i Ciutadans per tractar de fer-los canviar de postura i arribar al “consens” que anhela l’alcaldessa. Amb tot, el regidor socialista Rafa Simó adverteix: “No podem condicionar el nostre vot a la postura dels partits de l’oposició. Tenim el compromís de recuperar el nom històric”.

L’ajornament, tanmateix, ha sollevat el col·lectiu de Castelló per la Llengua, del qual formen part també els partits polítics que governen el consistori. “El PP i C’s mai donaran suport a la iniciativa perquè menyspreen el valencià”, asseguren, i insten el govern municipal a “actuar amb valentia per desbloquejar la situació”. “En l’últim any de legislatura, els partits polítics comencen les seues campanyes electorals i veiem que PP i Ciudadanos estan enfocant tots els seus esforços a generar conflictes amb qüestions identitàries i de llengua. Aquests dos mesos poden servir per incrementar un fals conflicte que hauria pogut acabar aquest divendres”, argumenten. També en Castelló en Moviment impera la desconfiança. “No té sentit escudar-se en el fet que es volen buscar consensos, tal com diu l’equip de govern, —explica Xavi del Señor— perquè la posició de PP i C’s és estrictament ideològica. No atenen a raons històriques o filològiques”. “Si ens encabotem en els consensos, s’esgotaran els quatre anys i no s’haurà aprovat el canvi”, assegura el regidor de Castelló en Moviment. “No entendríem que acabara la legislatura i s’incomplira aquest acord”, reblen des de Castelló en Moviment.

Gascó contra Gascó

Per dur endavant la normalització, l’equip de govern compta amb l’aval de reconeguts historiadors i lingüistes. Entre els quals, el lingüista Germà Colon; l’expert d’història medieval Vicent García Edo; el lingüista i membre de l’Institut d’Estudis Catalans Vicent Pitarch; i el cronista de la ciutat, Antonio Gascó. “Castellón és una castellanització del nom. Des del punt de vista històric i filològic, el nom correcte és Castelló”, assegura Gascó. Curiosament el cronista de la ciutat —responsable també de la redacció d’un detalladíssim informe que avala l’agermanament de Castelló i Lleida per raons històriques— és pare de Beatriz Gascó, exregidora, exdirectora general d’Innovació, Ordenació i Política Lingüística amb el PP i ara diputada a les Corts. Gascó és l’assot del Govern del Botànic, a qui acusa de “catalanista”. 

“Esperem que facen pedagogia i no adoctrinament”, assegura Begoña Carrasco, regidora del PP a l’Ajuntament de Castelló. “Respectem l’opinió dels experts —explica—, però nosaltres defensem criteris d’ús —argumenta—. El nom està bé com està, en les dues llengües oficials. No defensem la imposició del castellà sobre el valencià, ni de bon tros. Defensem el respecte per les dues llengües. La normalització és que cadascú s’expresse com ho fa normalment”. 

Per la seua banda,  Ciutadans es mostra totalment contrari a la iniciativa de l’equip de govern. “El tripartit parla de recuperar el nom de Castelló —diu el regidor Vicente Vidal— La gent ha de saber que ací no s’ha perdut res, sinó que estan vigents les dues denominacions. L’equip de govern vol normalitzar un nom eliminant l’altre”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.