Turistes i saturació

Son Sant Joan engolirà més turistes

L’aeroport de Palma duu a cap obres que, segons l’organització ecologista Terraferida, suposaran incrementar el nombre de vols en hores punta i, per tant, més i més turistes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Obres que s'estan fent a l'aeroport de Palma / Autor: Terraferida

 

L’aeroport de Son Sant Joan, el de Palma, duu a cap obres per augmentar, encara més, la seva capacitat d’absorbir passatgers, o, si més no, així ho denuncia l’organització ecologista Terraferida. I no és que n’hi passin pocs, actualment, de passatgers. Pràcticament 28 milions durant l’any passat, exactament 27.970.655, un 6,5% més que el 2016, dada que dona fe de l’increment del turisme que està gaudint o sofrint —segons es miri— Mallorca. “Però per a AENA aquestes xifres no són suficients i volen augmentar encara més la capacitat”, i no poc: “un 21% abans de l’any 2021”, assevera l’entitat verda a partir de la consulta dels documents de la mateixa AENA.
 

Les obres i els turistes


La feina es va iniciar l’any passat. “Ens donaren garanties que són obres exclusivament per millorar la seguretat i les zones on s’aparquen els avions, de cap manera per ampliar la capacitat de rebre més vols”, diuen fonts del Govern balear, que volen precisar, però, que “no tenim manera de fiscalitzar res” del que AENA fa a l’aeroport.
L’organització ecologista referida no es creu el que diu l’organisme estatal. Assegura que les obres en marxa —amb un pressupost de 296 milions i un termini d’execució de 2017-2021— tenen per objectiu fer sortides més ràpides per una de les pistes, ampliar l’espai per on transiten els avions, substituir paviments de les pistes, ampliar les zones destinades a l’aparcament d’avions i fer obres a totes les terminals per tenir passadissos més amples i més ràpids per als passatgers. Tot plegat, diu Terraferida, “persegueix, segons es reconeix a la pàgina 134 del pla DORA (Document de Regulació Aeroportuària) ‘incrementar la capacitat punta’ (de Son Sant Joan) gràcies al fet que les obres hauran permès disminuir el nombre d’avions que estan enlairats a l’espera, moure més passatgers i més equipatges pel mateix espai amb menys temps”. La conseqüència no “pot ser més clara”, diuen els ecologistes, i és “dur encara més vols i més turistes per recaptar més diners”.

Saturació turística a la platja


Més turistes que elevarien les ja espectaculars xifres d’arribada de turistes a les Illes durant els últims anys.  El nombre d’estrangers arribats a les Illes el 2017 fou de 14 milions, en números rodons; el 2016, 13 milions; però és que el 2014 només van ser 11,3 milions; el 2010, 9,4 milions... Durant tota la primera dècada del nou mil·lenni s’estabilitzà el nombre de turistes estrangers en una mitjana de 9,5 milions. Fou a partir de l’inici del segon decenni que les xifres s’han anat enlairant cada cop més. Entre 2010 i 2017, només en set anys, l’increment d’arribades des de països estrangers, pràcticament tots europeus, ha estat de 4,7 milions de turistes o, el que és el mateix, una progressió del 48,9%. Espectacular és poc. A aquestes xifres, naturalment, se’ls ha d’afegir el nombre de turistes que des de d’altres comunitats autònomes de l’Estat arriben a les Illes: 2,5 milions el 2016.


La majoria de totes les arribades foranes es produeix per l’aeroport de Palma, no debades Mallorca és la destinació més reclamada de totes les Balears. Amb l’increment de vols que prepara AENA a Son Sant Joan, la conclusió s’imposa: els pròxims anys hi haurà més i més turistes, es batran rècords i la sensació de saturació no pararà sinó tot el contrari. Així ho pensa Terraferida, que reclama “una actuació decidida del Govern sobre el nombre de places turístiques perquè, recordem-ho, no arriba cap turista que no tengui on dormir”.
 

Desestacionalització


L’Executiu balear no pensa de moment a imposar límits al nombre de turistes que arriben a les Illes, tal com demanen els ecologistes, tant els del GOB —Grup d’Ornitologia Balear i de Defensa de la Naturalesa, l’entitat verda més important de les Illes— com els de Terraferida. El Govern s’estima més incidir amb l’estratègia que a les promocions internacionals anomena Better in winter —“Millor a l’hivern”—, és a dir, vol atreure els turistes durant la temporada baixa.


És la més vella aspiració dels successius poders polítics illencs d’ençà de la primera crisi turística, provocada per l’augment dels preus del combustible el 1973 que feu baixar l’afluència d’estrangers a les Illes un 15% entre 1974 i 1975. En aquells anys es forjà la general coincidència que en el futur s’havia de fugir del model exclusiu de sol i platja i s’havia de buscar un model de turisme més de temporada baixa: desestacionalitzar, se’n va dir, d’això. Vist com ha anat el turisme a les Illes en els últims quaranta anys, la idea no va quallar gaire: si res s’ha explotat al màxim ha estat justament el turisme massiu d’estiu, el de sol i platja. O sigui, mai s’assolí res semblant a la desestacionalització. Fins ara.


Tal com explicava a la Fira Internacional de Turisme de Madrid, el passat mes de gener, la nova vicepresidenta i consellera de Turisme, Bel Busquets, les dades de visitants de 2017 “certifiquen l’èxit de la nostra aposta estratègica de promocionar l’hivern, la primavera i la tardor com a alternativa a la massificació de l’estiu”. Així ho diuen les xifres que maneja el Govern, ja que l’afluència de turistes el juliol i agost baixà mínimament el 2017 amb relació a 2016, si bé és cert també que l’estada mitjana s’incrementà i, per tant, la sensació de saturació es va produir igual que l’any anterior. Però  objectivament baixà el nombre de turistes, cosa que permet que la consellera del ram declari que “aquestes dades certifiquen que l’estratègia promocional” del Better in winter “està funcionant”. En efecte, segons la vicepresidenta, han “detectat un cert desplaçament de turistes des de l’estiu cap als mesos d’hivern, primavera i tardor, al mateix temps que el nombre de visitants espanyols es concentra en els mesos de temporada baixa”, cosa que ajuda a desestacionalitzar cada cop més quantitat de turistes.


Els ecologistes, però, no confien gaire en els plans de desestacionalització. El que volen és una limitació a la baixa del nombre de turistes perquè així no tingui cap raó de ser l’ampliació efectiva del nombre de vols que s’està fent a l’aeroport de Palma. Terraferida assegura que s’hauria d’eliminar “la bossa de 43.000 noves places turístiques que el Consell de Mallorca vol repartir a l’illa a través de la zonificació”, és a dir, de la delimitació de les zones on es podran oferir cases i pisos turístics, “reformar el Pla Territorial de Mallorca per frenar el creixement urbanístic, declarar rústics tots els sols urbans i urbanitzables no desenvolupats, prohibir l’edificació al sòl rústic, on encara queden més de 100.000 parcel·les edificables amb una capacitat per a 400.000 places, establir la norma que cada nova plaça turística que es faci ha de ser a canvi de donar-ne dues de baixa, renunciar a fer més autopistes i ampliacions de carreteres i, per descomptat, exigir a AENA que aturi els plans per ampliar l’aeroport”.



AENA i les institucions illenques


El problema és que les exigències a AENA no tenen cap efecte pràctic. L’organisme estatal es fa el desentès amb totes les peticions d’administracions illenques que no li agradin. Que solen ser totes. Per exemple: aquest setmanari va tenir l’oportunitat de demanar al director de l’aeroport de Son Sant Joan, José Antonio Álvarez, per què encara manté el nom  de “Aeropuerto de Palma de Mallorca” si l’Ajuntament i la resta d’institucions han canviat l’apel·latiu de la capital per passar a dir-li exclusivament Palma, sense el “de Mallorca”, tal com diuen els experts de la Universitat de les Illes Balears que cal fer. La resposta, amb un mig somriure displicent, fou que “a l’aeroport és AENA qui posa el nom i de moment no l’ha canviat”. Una altra mostra de la franca col·laboració de l’aeroport amb les institucions pròpies: el mes de setembre passat la Comissió  de Turisme del Parlament balear convidà el senyor Álvarez a participar-hi però ell declinà la invitació perquè, va dir, només està obligat a comparèixer davant del Congrés.


Amb aquesta actitud no pot estranyar que no s’hagi informat les institucions mallorquines del que s’està fent exactament amb les obres en marxa a l’aeroport. Els representants orgànics dels dos partits que formen el Govern, PSIB-PSOE i Més, estan entre molests i irritats per l’actitud d’AENA. El diputat al Parlament balear en representació del PSIB-PSOE, Damià Borràs, encarregat de portar per al seu partit tots els temes referits als aeroports de les Illes, confessa la incapacitat de les administracions locals: “Mira, el problema és que jo et puc dir el que hauria de passar [a Son Sant Joan] però no el que està passant, perquè AENA no informa. És cert que, quan el Govern s’interessà per l’objectiu de les obres, la resposta va ser que de cap manera ampliaran la capacitat de vols, en conseqüència el Govern s’ha de creure el que li diu AENA. Clar que també és cert que, com que no tenim capacitat d’inspeccionar res de l’aeroport, no podem saber què hi passa exactament. Ens fiam del que ens diu? Deixem-ho dient que, de certeses, no en tenim cap ni una”.

David Abril, portaveu de Més per Mallorca / Autor: Isaac Buj


Més bel·ligerant es mostra el coordinador de l’altre partit del Govern, Més, David Abril. “El problema d’AENA, o més aviat el nostre problema amb AENA és que fa el que vol a l’aeroport, no necessita permís i per tant passa totalment de l’opinió que tenguin les institucions de les Illes. No importa el que digui l’Ajuntament de Palma, ni el Consell de Mallorca ni tan sols el Govern de les Illes Balears, AENA fa el que vol a Son Sant Joan. És com un ens extraterritorial que decideix el que vol, com vol i quan vol”. No es fia gens ni mica de les intencions que hi ha rere les obres que s’estan fent actualment a l’aeroport. “És clar que l’únic que vol AENA amb Son Sant Joan és guanyar-hi doblers, com més millor, i per això han fet, fan i faran el que sigui necessari, com obres que no sabem què són ni exactament per a què serviran. No seria la primera vegada que incrementen les freqüències de vols per dia sense reconèixer-ho. Així ho denunciàrem l’any passat i l’altre. Per a ells l’aeroport és com una empresa, de fet el com sobra, és una empresa que té per objectiu guanyar el màxim de doblers que puguin, com he dit abans, i, per tant, no miren gens prim: més vols, més turistes i venga més i més i més... sense límits; en cap moment l’entenen com un servei públic, que és com l’entenem nosaltres o, més ben dit, entenem que hauria de ser”. Més constatà en 2017 i 2016 que els vols diaris previstos en el Pla Director de l’aeroport se superaren àmpliament, “però és inútil, no es donen per al·ludits”. Abril confessa que no hi poden fer res: “Hem impulsat en el Parlament iniciatives a les quals demanem que hi hagi un acord entre els governs central i el nostre respecte a les actuacions que s’hagin de fer a [l’aeroport de] Son Sant Joan, però tot és inútil, a Madrid no ens fan pas cas”. •

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.