L'Ajuntament de Palma, presidit per Antoni Noguera, i la Comissió 24 febrer reten homenatge als afusellats i, en general, a totes les víctimes del franquisme, aquest diumenge dia 25, a les dotze del migdia, a l'anomenat Mur de la Memòria, situat a la part de fora del mur est del cementiri vell de la capital, on els franquistes solien afusellar els presoners demòcrates durant la Guerra Civil i els anys de repressió posteriors. La Comissió esmentada està formada per vint associacions civils, partits polítics d'esquerra i sindicats i té per objectiu preservar la memòria dels afusellats el 24 de febrer de 1937: els últims batlles republicans de Palma i d'Inca, respectivament Emili Darder i Antoni Mateu, el diputat socialista illenc a Corts, Alexandre Jaume i l'empresari Antoni Maria Ques.
Dia de la Memòria. D'acord amb la voluntat dels organitzadors, enguany l'acte inclou l'homenatge a tots els assassinats que estan enterrats a les fosses que s'han començat a excavar, la de Porreres la primera. Cada any que passa aquesta data va adquirint més importància. De fet, enguany el Consistori palmesà volia elevar la commemoració a través d'una declaració formal de l'ajuntament que homenatjaria “a totes les víctimes del franquisme” i instauraria el dia 24 de febrer com el del record per aquells assassinats. S'anomenaria Dia del Record de les Víctimes del Franquisme. Tractant-se d'una declaració institucional es requereix el consens. L'esquerra, PSOE, Podem i Més, hi estava d'acord, no debades governa i d'ella partí la iniciativa. L'oposició estava dividida. El PP no ho veia clar, tot i que pareixia que no s'hi oposava del tot, i Ciutadans s'hi sumà quan l'esquerra acceptà incloure un afegit que feia referència “a totes les víctimes de la Guerra Civil”. Finalment, però, els taronges es varen desdir i argumentaren que és millor esperar a l'aprovació de la llei balear de Memòria Història per part del Parlament. El PP, per la seva banda, anuncià que s'hi oposaria -com així feu- perquè, segons el regidor Guillemo Sánchez, és una iniciativa que “aprofundeix en la divisió, divideix a les víctimes i crea bàndols”, al mateix temps que la seva portaveu, Margalida Duran, confirmà que assistiria a l'acte de diumenge en record de les víctimes del franquisme.
El fet que no volguessin votar a favor cap dels dos partits de dreta convertí, clar, en impossible la declaració formal de l'ajuntament. Per tant, no es pogué instituir el Dia de la Memòria. Que, tanmateix, va ser instituït de forma fàctica ja que l'acte d'aquest diumenge ha de ser el d'homenatge i record a les víctimes assassinades pel franquisme. Abans de la celebració es preveia que enguany l'acte comptés amb una participació molt més nombrosa que en anteriors ocasions, amb polítics d'altres institucions i representants del món civil.
El 24 de febrer. Com s'ha dit, la Comissió 24 febrer esmentada té per objectiu preservar la memòria i difondre la personalitat i obra de quatre excelsos polítics progressistes de la Segona República a Mallorca: els últims batlles republicans de Palma, Emili Darder, i d'Inca, Antoni Mateu, el diputat socialista a Corts per les Illes, Alexandre Jaume, i l'empresari d'Alcúdia Antoni Maria Ques. Tots quadres moriren afusellats a la matinada del 24 de febrer de 1937. Eren especialment odiats per la dreta cavernícola que s'aixecà en armes el 18 de juliol de l'any anterior.
Emili Darder, nascut el 1895, metge de professió, fundà el Grup d'Acció Republicana de Mallorca que més tard (1934) es fusionà amb Esquerra Republicana Balear. Entrà de regidor el 1931 a l'Ajuntament de Palma i el 1933 es convertí en batlle. Impulsà una intensa activitat política, sobretot sanitària i higiènica, com no s'havia vist mai a la capital mallorquina i balear.
Antoni Mateu, nascut el 1901, també republicà, aconseguí ser elegit batlle d'Inca entre 1932 i 1933, dedicà la seva gestió a l'impuls, sobretot, d'equipament culturals i educatius per a la ciutat.
Antoni Maria Ques, nascut a Alcúdia el 1889, era un home de família bona que incrementà fort ferm la fortuna. Gràcies a això es convertí en el finançador de cercles republicans, donà importants quantitats a Esquerra Republicana Balear quan es fundà el 1934, i a la qual ocupà el càrrec de comptable.
Alexandre Jaume, nascut a Montevideo el 1879, pertanyia a una família molt benestant. En tornà amb la família a Mallorca, el jove Alexandre era liberal però aviat es convertí en socialista com a resposta davant del control social que exercia el caciquisme. Aconseguí ser elegit diputat a Corts per Balears pel Partit Socialista tant el 1931 com el 1933.
Tots quatre tenien quelcom en comú. Eren gent de bona família, benestant, i per això la dreta local els tenia una ràbia especial, no els perdonava que fossin traïdors de classe. Per als rebels tots quatre eren l'exemple que no es pot consentir de cap de les maneres.