En la invenció del cotxe allà pel segle XIX, un grup de dandis amics de Baudelaire trobaren en caminar una forma diferent de descobrir l'estètica de la ciutat. Seguint l'exemple del també francès Gérard de Nerval, qui es deixava guiar per la seua mascota llagosta pels carrerons de París, els poetes maldits es convertiren en flâneurs que consideraven la ciutat com un espai per caminar. També hi hagué uns dies en què València fou concebuda pels vianants. Tanmateix, l'arribada del govern del PP a l'Ajuntament de València afavorí l'ús del vehicle en la ciutat. Els populars li cediren l'espai públic que en un primer moment va pertànyer als ciutadans als cotxes, com si aquests fossen un símbol de progrés. L'intent de fluïdificar el trànsit per la ciutat, aconseguí tot el contrari. L'efecte crida generà una ciutat plena de trànsit amb massa semàfors per complaure a aquells que encara volien anar a peu.
El canvi de govern municipal al bipartit entre Compromís i PSVP suposà també un canvi de concepció a propòsit de qui ha d’estar en el centre de l'espai urbà. La regidoria liderada per Giuseppe Grezzi ha reduït la velocitat màxima de circulació a 30 quilòmetres per hora pels carrers de Ciutat Vella i ha alliberat de cotxes la plaça de l'Ajuntament el darrer diumenge del mes. Aquestes mesures són només el principi d'un nou model urbà més saludable pels valencians.
El projecte València Camina, en col·laboració amb l'Ajuntament de València i la fundació Arquitectúria, pretén fer un nou model d'urbanisme que garanteixi una ciutat sostenible ambientalment, accessible per qualsevol persona i segura pels vianants. Amb l'objectiu d'urbanitzar «a escala humana» i promoure la «mobilitat activa», l'alcalde de València Joan Ribó ha presentat la iniciativa sorgida en un moment en què els vianants han patit gairebé una supressió del total dels seus drets. Segons Ribó, es tracta de recuperar un espai que en un primer moment fou concebut per la ciutadania, però que s'han apropiat els vehicles.
Així, des de la regidoria de Mobilitat Sostenible i l'Àrea de Desenvolupament Urbà de l'Ajuntament ja s'han posat en pràctica mesures com l'ampliació de voreres, la creació de l'anell ciclista, l'augment de zones verdes, o l'eliminació de les passarel·les de l'avinguda del Cid. Malgrat tot, el programa de València Camina vol anar un pas més enllà. En un futur pròxim es vol revisar el Pla General d'Ordenament Urbà per intentar que cada àrea funcional de la ciutat tingue els centres públics necessaris per evitar els desplaçaments en cotxe. També estan en camí la conversió d'algunes places del centre de València en zona de vianants. «La plaça de l'Ajuntament s'anomena plaça, però en realitat és una rodona», reivindica Grezzi, que insta a fer un model de ciutat, el centre del qual, siga el vianant.
Aquest nou model urbà no sols li dóna als vianants el paper que un dia li fou arrabassat, sinó que també pot millorar la qualitat de l'aire de la ciutat. Els mínims de contaminació de València sobrepassen els límits platejats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per tindre unes condicions bones per la salut. Actualment, els valencians respiren aire contaminat amb partícules de carbonissa que emeten els motors dièsel. Aquestes partícules arriben fins als pulmons i són molt perilloses.
La iniciativa de València Camina s'endinsa en el projecte FLOW, que tracta de potenciar caminar i usar la bicicleta per descongestionar les grans ciutats europees. En ciutats com Dublín o Lisboa s'hi han convertit en zona de vianants àrees abans plenes de cotxes, i s'ha fomentat l'ús de la bicicleta, cosa que ha aconseguit diluir el transit al mateix temps que s'ha reduït la contaminació. L'objectiu del projecte és conscienciar sobre les virtuts de la descongestió. Les metròpolis s'han nodrit de la creença que l'ús del vehicle privat fomenta el comerç. Aquest argument, utilitzat pel grup popular municipal per criticar els canvis duts per la regidoria de Mobilitat Sostenible, és rebutjat pel representant de la Cambra de Comerç de València a la Jornada de València Camina, David Forés. Forés considera que donar més espai als vianants pot augmentar les vendes, ja que són aquests, juntament amb els ciclistes els que més consumeixen.
Barcelona, a peu
València Camina no és la primera iniciativa per empoderar els vianants que s’ha dut a terme. En Barcelona, la xarxa MOBAL amb el suport de la Diputació fa anys que lluita per la mobilitat sostenible a la capital catalana. Als darrers anys, han redactat plans de mobilitat i urbanisme per descongestionar Barcelona i fer-la més sostenible pels vianants. També l'Ajuntament en col·laboració d'associacions locals organitzaren el passat mes d'octubre unes jornades de conscienciació pel desplaçament a peu en la ciutat. A més de xerrades sobre els beneficis de caminar, es programaren activitats als barris per impulsar els barcelonesos que no agafen el cotxe. El vianant està al centre dels canvis que des de la regidoria de Mobilitat s'estan plantejant per l'any vinent, segons explica la regidora Mercedes Vidal. Ampliar les voreres i traslladar els carrils bici a la calçada són algunes de les mesures que ja s'estan posant en marxa.
D'altra banda, en Palma els vianants estan aconseguint també recuperar el carrer. S’ha programat la reurbanització d’algunes zones com el carrer Rafael Rodríguez Méndez o el carrer Blanquerna per deixar més espai a vianants i ciclistes. Ja feia temps que associacions com «Vianants en lluita» s’havien organitzat en l’objectiu de fer la ciutat més accessible i segura. L’Ajuntament també aposta per la bicicleta com mitjà de transport sostenible. Palma està dins de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta i, des de la regidoria de Mobilitat que encapçala Joan Ferrer, es pretén en aquest any promoure l'ús de la bicicleta tant pels ciutadans com pels turistes. L'objectiu principal és mantenir el turisme, principal motor econòmic de la localitat, al mateix temps que es preserva el medi ambient.
No obstant això, el desenvolupament de la mobilitat sostenible és una cursa de llarg recorregut. Les diferents associacions presents a la jornada de València Camina van reivindicar aquesta setmana tant la falta de perspectiva de gènere en el disseny de la ciutat, com l’absència de propostes orientades a la mobilitat dels ancians i les persones amb diversitat funcional. La societat civil valenciana cada vegada està més conscienciada de les pèrdues generades pel disseny de València al servei dels vehicles. Fou el filòsof austríac, Ivan Illich, qui digué que l'individu, intoxicat pel transport, ha perdut la seva consciència dels poders físics, socials i psíquics que disposa gràcies als seus peus. És el moment de recuperar la ciutat que un dia fou dels vianants i fer el primer pas cap a una València sostenible.