Drama humanitari

La història repetida com a tragèdia

Míriam Rawick, una nena de 13 anys, ens conta en primera persona el què és créixer i viure entre bombes i la por d'una guerra que no entén. Amb l'ajuda del periodista francés Philippe Lobjois, arriba a les nostres mans el testimoni esquinçador que la Míriam i la seua família han viscut durant els últims anys

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La història és cíclica. I, com deia Marx, primer es repeteix com a tragèdia abans de fer-ho com a farsa. ‘El diari de la Míriam’, el testimoni en primera persona d’una nena de tretze anys que s’ha vist immersa dins dels horrors de la guerra civil a l’Alep (Síria), ens remet de seguida a la història d’Anne Frank. Però el final no és el mateix que el d’aquella xiqueta jueva. 

Gairebé tothom coneix el Diari d’Anne Frank i la història que hi ha conté. Aquelles pàgines escrites per una nena de tretze anys al diari que li regalaren pel seu aniversari i que transmeten la por i temor que fa més de 75 anys va viure la població jueva sota la bota del nazisme. Durant molts anys aquest testimoni ha estat la referència del temor i la barbaritat que van viure milers de persones com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust que comportà. I es tenia com a exemple del que no s’havia de tornar a repetir. 

Setanta-sis anys després d’aquell diari, que l’Ana no va poder acabar per què li arravataren la vida sense ella ni tan sols entendre el per què de tot el que estava passant, arriba a les nostres mans un testimoni de característiques semblants: El Diari de la Míriam. La Míriam és una nena de tretze anys que ha viscut en primera persona els horrors i el fàstic de la guerra que durant els últims anys es viu a Síria. Filla d’una família cristiana armènia que, des de fa més d’un segle, s’instal·là en Alep (Síria), ens narra, involuntàriament i des de la innocència, l’evolució personal, i de la seua ciutat, arran del conflicte armat. 

Sortosament, Míriam sí que ha pogut veure com els seus records han estat publicats gràcies a l’ajuda del periodista francès Philippe Lobjois, amb qui es trobà i intercanvià experiències quan tornà al que havia estat el seu barri, ara arrasat per la guerra civil. Gràcies a la traducció feta per Aurèlia Manils, podem comptar amb aquest esquinçador testimoni en la nostra llengua. A l’igual que a l’Anne Frank, a la Míriam li regalaren el diari pel setè aniversari. I durant sis anys plasmava en aquelles pàgines el seu dia a dia. Els primers continguts són els previsibles: amors, relats sobre les seues millors amigues... Tot allò que “preocupa” a una nena de set anys. Però amb el pas dels anys, i a mesura que avança la guerra civil a l’Alep, aquest diari acaba convertint-se en el testimoni en primera persona d’una preadolescent que es viu immersa en una guerra que no entén. 

Entre les seues línies es pot observar l’evolució de la vida quotidiana d’una nena que va passar de viure en una ambient familiar i feliç a créixer enmig del pànic de la guerra. Un testimoni pertorbador que ens mostra com la Míriam passa d’aprendre francès i matemàtiques al col·legi a saber-ne les diferents armes que s’utilitzen per matar la gent que l’envolta i estima. O com deixa enrere la seua infància i innocència en el barri on ha crescut i es trasllada a un habitatge amb escassos metres en el qual a penes hi ha llum i aigua. 


Ens mostra amb duresa com una xiqueta de deu anys deixa d’adormir-se escoltant de fons les històries que son pare li contava cada nit a simplement intentar tancar els ulls enmig d’un soroll de bombes i trets interminables. Són moltes les similituds que trobem en aquest diari amb les vivències i records del que visqué l’Anne Frank i la seua família als anys 40 del segle XX en aquella Holanda envaïda pels nazis: les nits en vetla sense llum i amb el so de les bombes i els tirs de fons; tota la família al voltant d’una ràdio per tal de saber les últimes noticies del conflicte; la falta de menjar i l’escassesa d’aigua; la manca d’electricitat; la por i incertesa de no saber quan tornaràs a trobar-te amb alguns dels teus o de ser descoberta. 

Sense voler-ho, la Míriam ens relata la incertesa i paüra que suposa viure entre armes. Ens mostra com de dur és deixar forçadament el lloc on has crescut, on has construït els primers records. Records que desapareixen per sempre perquè no conserves ni una fotografia, tan sols una petita capsa. Aquest diari ens mostra l’amarga realitat d’un món que repeteix les atrocitats del passat. Que converteix els diaris infantils que haurien d’estar plens de confidències i anhels en  testimoni de l’horror sobrevingut que suposa créixer enmig d’una guerra. En aquest cas, Marx no tenia raó: no hi ha farsa en res de tot això. 

El Diari de la Miriam
Miriam RawickHolo
Traducció: Aurèlia Manils
Angle Editorial
Dietari, 254 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.