CONFLUÈNCIES I DIVERGÈNCIES

Estañ anuncia l’inici de converses amb Compromís per explorar un acord preelectoral

Antonio Estañ, secretari general i síndic de Podem a les Corts valencianes se sotmet, al llarg de dues hores, a les preguntes incisives dels estudiants de Periodisme de la Universitat de València. Subratlla que “confluir forma part de l’ADN de Podem” i que en les properes setmanes s’iniciarà el “procés de diàleg” amb Compromís de cara a la possible conformació d’una candidatura conjunta als comicis de 2019. “Pactar un dia abans de la data límit no acostuma a donar bons resultats”, afirma.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A un dels molts cartells que omplen els suros de la Facultat de Fiolologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València es pot llegir Sorpasso, el títol d’una obra de microteatre que es representa pròximament. També hi ha abundància d’anuncis de pisos que es lloguen i d’acadèmies d’idiomes. Però, sobretot, destaquen els cartells de les eleccions rectorals que aquest dijous dilucidaran quin dels tres aspirants —María Antonia García Benau, Vicent Martínez i Mavi Mestre— relleva Esteban Morcillo al capdavant de la universitat més antiga del país, l’antic Estudi General.

Justament això, un sorpasso, pretenia fer Podem als socialistes als comicis estatals celebrats en 2015 i 2016, però no fou possible. Amb vista a la cita electoral valenciana de 2019, Antonio Estañ, el secretari general i síndic de Podem a les Corts, té clar que les opcions de sorpasso passen per una confluència preelectoral amb Compromís ampliada a Esquerra Unida. Una hipòtesi que declinava durant la cursa pel lideratge del partit i que ara, tanmateix, no descarta en absolut.

No sols no ho descarta, sinó que aquest dilluns, en el transcurs d’un acte amb prop d’un centenar d’estudiants de Periodisme, ha anunciat que en les properes setmanes s’iniciaran els contactes que podrien derivar en una gran aliança a l’esquerra del PSPV-PSOE. “Confluir forma part de l’ADN de Podem”, ha assenyalat, “però la pregunta és de quina manera hem de confluir: el com”. “En les pròximes setmanes donarem algun pas en aquesta direcció, cosa que ens permetrà saber si caminarem junts o no”, ha afegit davant un auditori majoritàriament femení. “Pactar un dia abans de la data límit no acostuma a donar bons resultats, hem de trobar la manera de consensuar un programa de mínims que arribe a la majoria de la gent”, opina Estañ. “En tot cas, serà més fàcil confluir amb Compromís i Esquerra Unida que amb unes altres formacions, perquè ja hem anat plegats en el passat”, analitza.

Davant una altra pregunta en què se li recordava que en maig de 2017 va mostrar la seua preferència per concórrer en solitari a les eleccions valencianes, Estañ ha respost que “la possibilitat d’anar-hi en solitari, hi és”, però, no obstant això, considera “positiu” que s’explore una possible confluència. “Una confluència de veritat, no una relació que isca malament”, subratlla. En aquest sentit, el líder de la branca valenciana de Podem testimonia que “amb Compromís, la relació és bona, encara que apel·lem a votants diferents, perquè els projectes no són els mateixos, la qüestió geogràfica influeix molt... Cal aprofundir en tots aquests aspectes abans d’anar units a les eleccions”. “Som a punt d’iniciar un procés de diàleg, i en funció de com evolucione aquest diàleg tant a nivell autonòmic com a nivell municipal, adoptarem una decisió en ferm”, avança.

El fill del mestre, a examen

La prova d’aquest dilluns és de nota. Un examen dels difícils. Estañ, estudiant avantatjat —graduat en Filosofia per la Universitat de Múrcia i especialitzat en filosofia política gràcies a un màster de la Universitat Pompeu Fabra— que ja ha impartit alguna classe com a docent, té al davant un auditori inquiet, delerós de preguntar-li mil coses i una. Francesc Andreu Martínez Gallego, catedràtic de periodisme i vicedegà de la Facultat, adverteix que les preguntes seran “incisives”. “Aneu disparant, jo tractaré de ballar”, diu el protagonista mirant el terra, com el pirotècnic que encén la menxa de la mascletada i creua els dits. O, com se sol dir una mica més amunt del Baix Segura, que siga una horeta curta.

Amb la seua barreja de tímid i amant de la fina ironia, amb el seu posat d’alumne aplicat, Estañ, fill de mestre, confessa que “els dos moments de politització” que ha experimentat a la seua vida han estat el moviment del 15M i la lectura del pregó de les festes de Callosa del Segura, el seu poble, per part d’Eduardo Zaplana. Allò va tenir lloc en 2006, quan Estañ tenia 20 anys, i la festa va acabar amb alguns detinguts per la policia, que va haver de mediar entre els partidaris de l’expresident i aquells que es manifestaven sota una pancarta que exigia “un pregonero digno y callosino”.

“Hem llegit a Valencia Plaza que no vol ser, de cap manera, el candidat de Podem en 2019. És cert?”, li demana una xica, i ell, com els futbolistes que sempre es posen a les ordres de l’entrenador, assegura que jugarà “on faça falta”. “Si és com a candidat, com a candidat; si s’acorda això, ho assumiré, vull ser allà on puga ser més útil”, diu amb convicció. En aquest cas, l’entrenador és la militància, o si atenem a un sentit podemita de la vida, “la gent”. “Al seu dia es va suggerir que la llista de Podem podria encapçalar-la un representant social d’algun moviment cívic”, li retrau una altra alumna. Estañ pensa que “com més rotació hi haja entre la societat civil i la política, millor”, però evita comprometre’s a res més. “Aquest debat no s’ha obert encara”, es justifica. Pel que fa a les eleccions municipals, garanteix que cada agrupació municipal podrà presentar-se amb qui estime oportú, per bé que troba que algunes marques ja estan prou consolidades, un plus que, segons ell, no caldria malbaratar. En concret, esmenta l’exemple de Castelló en Moviment.

“Per què vau quedar-vos fora del Govern valencià?”, vol saber un xic que no acaba d’entendre el paper que desenvolupa la formació morada. “La nostra posició té desavantatges i alguns avantatges”, li respon Estañ. “D’una banda, tenim menys visibilitat i ens falta control sobre el dia a dia del Consell, però de l’altra, pots dirigir –­a nivell macro– cap a on ha d’anar el model alternatiu al PPCV que proposa el Botànic”, exposa. Dit això, “si en 2019 s’ampliara la majoria”, remarca en dues ocasions, “sí que ens plantejaríem accedir-hi”. Siga com siga, fa un balanç positiu del suport extern que Podem presta actualment, gràcies al qual “hem aconseguit que el Consell no s’emancipe de la realitat i que els moviments hi estiguen a prop”.

A punt de llançar-se per la finestra

I arriba la pregunta molesta. Una estudiant vol conèixer la visió d’Estañ sobre l’accés massiu d’extreballadors de RTVV a la nova televisió pública valenciana, À Punt, en el procés de gestació de la qual Podem ha tingut un paper preponderant. “El barem era prou discriminatori, el 90% dels qui hi han accedit són extreballadors, realment es pot parlar d’una nova televisió?”, li recrimina.

Estañ torna a mirar al terra, agafa aire i contesta que el percentatge d’extreballadors no és del 90%, sinó del 92%. Un diputat honest, sí senyor. Tot seguit responsabilitza el Consell Rector de l’ens, que “plantejava un 50% d’extreballadors i un 50% de nous treballadors, però que finalment, fruit de l’autonomia de què gaudeix, ha permès que la proporció siga de 92%-8%”. “Cal trobar la manera de corregir aquesta desigualtat sense comprometre la independència del Consell Rector”, matisa. “No sols em preocupa que les bosses de treball resultants hagen taponat l’entrada de noves generacions de periodistes, sinó que també poden provocar la pèrdua de la il·lusió que hi havia dipositada en la recuperació de la televisió pública”, afirma en referència a la massiva presència d'exempleats de RTVV, cosa que pot convertir-la en una mena de déja vu de l'anterior.

“Aquestes bosses són temporals”, reitera Estañ una vegada i una altra. “Tenim temps per solucionar-ho abans no es convoquen les places definitives”, tranquil·litza al personal. “Som a temps de fer alguna cosa i de segur que ho farem; si no, correm el risc que un dels grans reptes a què ens enfrontàvem en aquesta legislatura acabe molt malament”, sentencia.

A Estañ també li pregunten la seua opinió pel decret de plurilingüisme que va presentar el conseller d’Educació, Vicent Marzà, retirat a causa dels entrebancs que va trobar als tribunals i substituït per la llei aprovada la setmana passada. “El decret millorava la situació anterior, però incloïa algunes qüestions que podien resultar perilloses, tal com vam avisar”, assenyala. “A més, un decret té menys valor democràtic que no una llei com la que s’ha aprovat ara, que al nostre parer ha corregit les errades del decret i ha aportat més recursos per a l’estudi de la llengua a les zones que ho necessiten més, que són les castellanoparlants”, rebla Estañ, que ve amb la lliçó apresa. “Les llengües ens enriqueixen, no són perjudicials. A la meua zona es percep com una cosa que dificulta l’accés a la funció pública, com si no servira de res... Ni tan sols ens serveix ja per poder veure Bola de drac! Ara bé, vull que la gent que parla valencià tinga els mateixos drets que en tinc jo, que sóc castellanoparlant. No hi ha debat possible. A la meua comarca ja no té cap sentit l’exempció, no pot ser que l’única política lingüística que es propose siga no aprendre la llengua. Ben al contrari, cal que l’administració pose tots els recursos necessaris perquè la gent puga conèixer-la”.

Això a banda, preguntes referents a la vaga indefinida que mantenen els professors associats, sobre filosofia, sobre l’anonimat de les xarxes socials, la presó permanent revisable, els macrocentres educatius, la reversió del concert sanitari de Ribera Salud, l’ensenyament concertat, la rebaixa als 16 anys de l’edat a partir de la qual es podria votar, l’SDDR... Dues hores intenses que se li passen en un tres i no res. “Sí? Ja hem acabat?”, li pregunta sorprès a Martínez Gallego. Ben mirat, alguns plenaris són bastant més tediosos. I l’oponent, tot sovint, ni tan sols t’escolta. Estañ s'acomiada entre aplaudiments generalitzats. Prova superada.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.