Els Crítics

Pornoparadigmes

Nadal 2015. El típic anunci de festes: una família obre els regals al voltant de l’arbre. L’avi jeu, al sofà, apartat i una mica trist. El nét ho veu, agafa un sobre i l’hi lliura. L’avi l’obre i se li abraça emocionat, veritablement emocionat. La càmera ens explica per què: una targeta regal per a Pornhub, i el lema “This Christmas, give the most touching gift” (aquest Nadal, dóna el regal més colpidor).

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El porno, blanquejat. Aquell mateix any, Fabian Thylman, que havia estat l’artífex de Pornhub, responia davant les autoritats alemanyes, acusat d’evasió d’impostos. Thylman va fer la seva primera fortuna inventant un sistema que permetia pagar comissió a la gent que inserís anuncis al seu propi web. Va comprar Pornhub el 2010 per molt pocs diners i el va vendre per cent milions de dòlars. Actualment és el 43è lloc web més visitat del món.

El porno com a paradigma: al comtat de Los Angeles (Califòrnia), entre 2012 i 2015, les sol·licituds de rodatge per a porno van caure un 95%. El “Porn Valley” era la Meca del cine porno mundial, i estava subjecte a una pila de normes legals, laborals i sanitàries. El porno amateur és la selva.

Pornhub, i les seves germanes del conglomerat Mind Geek —YouPorn, RedTube, etc.— van començar amb un model Youtube i han acabat en un Spotify: subscripcions de 9,99 euros al mes, amb vídeos exclusius i fullHD... o publicitat i menys resolució. Tot això, és clar, sense tenir en compte el negoci del Big Data d’uns webs que acaparen milions de visites diàries. Per donar un exemple senzill: els servidors han d’estar preparats per a successos mundials com la fi del Ramadà, quan hi ha una onada de visites que saturen el sistema.

D’altra banda, la facilitat d’accés provoca que el primer contacte de milions d’adolescents sigui a través d’aquestes pàgines porno. Veuen com a normals pràctiques —i cossos— que no ho són, i es banalitzen situacions sense fer gaires preguntes sobre les condicions —laborals, humanes— dels actors.

Es tracta, com en l’anunci, d’aconseguir la nostra indulgència, de blanquejar, de distreure d’allò important. El 2014, per exemple, Pornhub va engegar una campanya el “Dia de l’Arbre”. Per cada 100 visionats a la secció “penis grans”, plantarien un arbre. En una setmana, en van plantar 15.473. També van dur a terme una campanya similar contra el càncer de mama.

No es tracta de qüestionar la pornografia. Agafeu el plantejament de Pornhub i traspasseu-lo a Amazon, Youtube, Spotify, Airbnb, Uber, Facebook... Voilà!


Crossing Souls
Win, macOS, Linux. 14,99 euros

Un sentit homenatge a la dècada —nord-americana— de 1980, a cura de l’estudi sevillà Fourattic. Estètica pixelada, gènere aventura d’acció amb nombrosos elements de plataformes, trencaclosques, disparador i minijocs. Farcit de picades d’ullet i una banda sonora que recorda John Williams. Tenim una colla de joves, cadascun amb una sèrie d’habilitats pròpies, que haurem d’alternar per superar les distintes proves de la història. Una història lineal coronada, a cada fase, per un final boss. Simpàtic però imperfecte.


Island Flight Simulator
NSW. 24,95 euros

De videojocs d’avions, n’hi ha de dues menes: els arcade i els simuladors. Island Flight Simulator, malgrat el seu nom, no forma part de cap d’aquests grups. Es tracta de conduir una avioneta entre illes, recollir un paquet i dur-lo a destí. Tenim fins a tres avionetes. Però els encàrrecs són repetitius, la història nul·la, els gràfics pobres —dignes d’una generació anterior, amb poc detall i encara menys varietat— i el control poc precís. Llàstima.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.