Un grapat d’entusiastes d’Albert Rivera crearen el 2011 a Palma la delegació illenca de Ciutadans. Era un moment difícil, no debades Unión Progreso y Democracia (UPyD), el partit liderat per Rosa Díez, recollia el vot anticatalanista a les Illes. Tot i així, i a pesar de ser molt pocs activistes, aconseguiren muntar una candidatura per la circumscripció de Mallorca al Parlament en les eleccions autonòmiques d’aquell any. Fou la primera vegada que els taronja concorrien a urnes a les Illes. El resultat va ser el previsible, és a dir, gairebé el no-res: únicament recolliren 825 vots, un 0,25% sobre tot el total de sufragis emesos a l’illa més gran.
Quatre anys més tard, a principi de 2011, aquells activistes taronja ja eren més nombrosos, però no gaire, i, igual que havien fet el 2007, es disposaren a triar els candidats per presentar-se novament a les eleccions autonòmiques i locals, el maig següent. Convocaren per al mes de març l’assemblea per fer l’elecció. Vana il·lusió. Les coses ja no eren com quatre anys abans. Ara hi havia expectatives de molt millors resultats. Així que la direcció central desautoritzà l’elecció de qualsevol càrrec orgànic i candidat que no estigués avalat directament per Barcelona. Al cap de poques setmanes, el 13 d’abril, aterrava a Palma el secretari general de la formació, Matías Alonso, per anunciar que el cap de llista al Parlament seria Xavier Pericay, a l’Ajuntament de Palma Josep Lluís Bauzà i al Consell de Mallorca Catalina Serra. Les opinions dels afiliats que en aquell moment hi havia a Mallorca no tingueren gens d’importància. La central teledirigia el que calia fer a les Illes.
El procés de formació de les candidatures electorals deixà en evidència que el partit taronja, amb Xavier Pericay al capdavant, s’estimava més controlar absolutament les candidatures que no ampliar l’espai electoral. Així, una formació, que ja existia feia temps, anomenada Ciudadanos de Menorca, que no pertanyia a Ciutadans, s’oferí per ser la franquícia a l’illa, però la direcció no ho acceptà i no presentà candidatura al Consell ni al Parlament per l’illa. Com tampoc ho feu a Eivissa, ni a Formentera. Ni a cap municipi excepte a Palma. L’estratègia de Pericay, seguint les instruccions de Barcelona, consistia clarament a no perdre el control de les sigles. Més valia poca gent i fidel que molta d’incontrolada. I com que quedava molt poc temps per tancar les candidatures, s’estimà més tenir el control absolut de tot el partit abans que perdre’l amb candidats de fidelitat dubtosa. D’aquesta manera, el partit només va obtenir 2 escons al Parlament per Mallorca, 2 més al Consell de Mallorca i 4 regidors a l’Ajuntament de Palma.
Control i anticatalanisme
Durant tota la legislatura l’estratègia seguida per Pericay ha estat, si fa no fa, la mateixa que abans de les eleccions. És a dir, per una banda, el control orgànic absolut, per evitar que entri en el partit gent potencialment problemàtica per als interessos de la direcció; per l’altra, l’anticatalanisme, amb totes les seves derivacions, ha estat la norma d’actuació a les institucions, el segell característic de l’oposició que ha fet Ciutadans als executius d’esquerra que governen les institucions on els taronja tenen representació.
Xavier Pericay, nascut a Barcelona el 1956, és el portaveu parlamentari i líder de la formació a les Illes per designació de la direcció central. Compta amb l’absoluta confiança d’Albert Rivera, no debades és un dels fundadors de Ciutadans. Des que fou presentat, el març de 2015, ara fa tres anys, com a candidat al Parlament —residia per raons familiars a Palma des d’uns anys abans—, no ha estat elegit president o secretari general per cap congrés o assemblea de Balears. De fet, és que no se n’ha celebrat cap, de congrés. Ciutadans no funciona, doncs, com els altres partits. La direcció balear sorgeix de la voluntat de la central i aquesta del congrés estatal. No calen congressos a les Illes, segons sembla. Aquest setmanari telefonà la setmana passada a la seu del partit de Rivera a Palma per demanar per què no s’han celebrat congressos per elegir els càrrecs locals i la resposta va ser que “ja feim el congrés nacional” i que “l’executiva balear” és “la que ha elegit” Pericay “com a líder”. És una forma de control absolut de l’organització per part de la direcció que en més de tres anys al capdavant de la formació no s’ha sotmès a cap valoració de la militància.
L’obsessió perquè res es descontroli es nota també en el creixement orgànic que ha experimentat la formació des de 2015. S’han creat agrupacions locals, sí, però amb comptagotes, molt a poc a poc, no fos cosa que alguna pogués sostraure’s als designis de la direcció. A Mallorca, a hores d’ara, només hi ha agrupacions taronja —a banda de Palma— a Binissalem, Calvià, Inca, Llucmajor, Marratxí i Sóller; a Eivissa, a Vila, Santa Eulària i Sant Josep; i a Menorca, a Maó i Ciutadella. En total són només 12 organitzacions locals quan el nombre de municipis a les Illes és de 67. Clarament, s’està estenent només per les localitats més poblades, i molt lentament. No per manca d’activistes, asseguren en el partit —diuen que “tenim coa” d’aspirants a militar-hi— sinó per la voluntat de control total.
Aquesta fixació de la direcció a tenir tot el partit a les ordres també es palesa en el temor que connota respecte del grup més dretà i anticatanista del PP, amb José Ramón Bauzà al capdavant, que podria acabar abandonant el partit conservador. És significatiu en aquest sentit que, quan ara fa dos mesos, Aina Aguiló (diputada del PP al Parlament entre 2011 i 2015 i fustigadora dels professors catalanistes, del sector de Bauzà, que fou suspesa de militància i recentment ha abandonat el partit) explorà, a través d’una altra persona, la possibilitat d’entrar a Ciutadans, la resposta fou un gèlid i eloqüent silenci. Quan Pericay parla en públic del creixement del partit sempre es refereix a “la gent del carrer” que se’ls apropa però mai a exdirigents del PP. Cosa que no vol dir que no n’acabin acceptant algun, però no en grup, de manera organitzada.
Pel que fa a la manera de fer política, Ciutadans aixeca sobretot la bandera de l’anticatalanisme. Que si “adoctrinament catalanista” a les escoles, que si “nacionalisme d’Armengol”, que si “contaminació separatista” a les Illes, que si “seguidisme de Catalunya”... Això és el dia a dia al Parlament, i a la resta d’institucions on són presents els taronja. Un dels darrers exemples que han protagonitzat d’aquest estil: en el Consell de Mallorca votaren en contra de l’Any Llompart perquè el poeta “era pancatalanista”.
Durant els quasi tres anys de legislatura l’anticatalanisme ha estat la tònica habitual de Pericay i els seus. No canviarà, evidentment, en els escassos quinze mesos que queden per a les eleccions. La intenció del partit taronja és nítida: provocar, per una banda, com més fricció social millor pel tema lingüístic i, per una altra banda, alertar sobre el que considera “els perills de l’exportació” del “separatisme català a Balears”. El procés polític que s’està desenvolupant al Principat s’ha convertit en una obsessió, per als taronja. O, més probablement, creuen que per aquest costat han trobat una mina d’or que els dóna la possibilitat de créixer molt en intenció de vot. Sigui per això o per altres raons, les enquestes així els ho auguren. L’únic sondeig que s’ha fet a les Illes —publicat pel diari Última Hora el passat 28 de gener— els atorgava de 6 a 7 diputats, quan ara en tenen 2.
Respecte al futur, i a pesar que tothom dóna per fet que si pogués aritmèticament pactaria amb el PP, Pericay i la direcció insisteixen en el missatge que “som un partit de centre” que no està obligat a pactar “amb uns o altres”. Ha assegurat el líder que “per a nosaltres l’important són les polítiques que es fan, i serà fonamental la d’educació” a l’hora de pactar, és a dir, posar fi al que ell anomena “l’adoctrinament a les aules”. O sigui: únicament pot pactar amb el PP.
El futur ja arribarà. De moment Ciutadans a les Illes és un partit que, al contrari de tots els altres, no fa congressos per elegir els seus dirigents. No ho necessita. Basta amb la confiança de Rivera en el seu líder local, Pericay. •