Història natural

«Renaixement» de la història natural de la Universitat de València

Després del fatídic incendi que va arrasar gran part dels fons del Gabinet d’Història Natural de la Universitat de València l’any 1932, el nou museu obri les seues portes amb gran part del material recuperat i aportacions del Museu de Geologia

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Una reconstrucció d’un ptorosaure presideix l’entrada al Museu de la Universitat de València d’Història Natural -M(UV)HN-. Tot i la semblança i la convivència que va tenir amb els dinosaures, no és un d’ells, sinó que es tracta d’un dels primers vertebrats en creuar el nostre cel a l’era mesozoica -fa entre 228 i 66 milions d’anys-. Amb un telèfon intel·ligent, una aplicació mòbil -pterosaVR- i unes ulleres de realitat augmentada, es pot visualitzar l’anatomia d’aquest precoç vertebrat volador: el seu esquelet, els seus músculs i el seu vol. A més, aquesta reconstrucció s’ha fet a partir d’uns fòssils que formen part del fons del museu.
 
Ubicat en un dels edificis del Campus de Burjassot, on abans hi havia l’antiga cafeteria del campus, el Museu d’Història Natural agrupa 32 col·leccions científiques amb milers d’exemplars, dels quals sols està exposada una xicoteta part. “No naix un nou museu, renaix”, ha recordat el degà de la Facultat de Ciències Biològiques, Javier Lluch, en al·lusió a l’incendi que, en maig de 1932, va calcinar l’antic Gabinet d’Història Natural de la Universitat de València, el segon més important a Espanya. Aleshores es van perdre tots els fons geològics i paleontològics, però, s’aconseguiren salvar gran part del material zoològic i biològic que ara està exposat, quasi en la seua totalitat, al M(UV)HN. Malgrat tot, la majoria dels fons provenen del Museu de Geologia, un material “d’un valor científic memorable” que havia estat guardat als calaixos de la Facultat de Ciències Biològiques, ha reconegut Lluch.
 
La sala de zoologia, una de les dues sales principals del museu, compta amb una extensa col·lecció d’animals dissecats, la majoria d’ells són aus del segle XVIII, XIX i principis del XX. Moltes de les espècies que es mostren ja s’han extingit, com per exemple el voltor negre o el trencalòs. Així, la mostra permet imaginar com era la fauna segles enrere. Entre les espècies exposades hi ha, tant animals d’altres parts del món, que provenen de donacions particulars, com espècies autòctones que formaven part de l’antic museu.
 
L’altra sala destacada és l’exposició de geologia i paleontologia, on s’agrupen fòssils, minerals i roques. Crida l’atenció un misteriós habitacle obscur sota el nom “El meteorit” on s’amaga “València”. Així han batejat a un meteorit d’uns 33,5 kg, i d’una antiguitat de 4.600 milions d’anys, un dels pocs registrats en Espanya en l’últim segle. L’existència d’aquesta “peça única” anima a la recerca en aquest camp. També s’han trobat petjades de tortuga primitiva del triàsic superior descobertes per paleontòlegs de la Universitat de València, “una de les troballes més antigues del món d’aquest tipus de vertebrats”.
 
L'alcalde de Burjasot, Rafael García; el president de la Diputació de Valencia, Jorge Rodríguez; el rector de la Universitat de Valencia, Esteban Morcillo; el secretari autonòmic d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Albert Girona i el degà de la Facultat de Ciències Biològiques, Javier Lluch a la inauguració del M(UV)HN

El secretori autonòmic d'Educació, Investigació Cultura i Esport, Albert Girona, ha recordat que “aquest és un museu de col·leccions amb un relat que va molt més enllà de l’exposició”. Com museu universitari, entre les seues funcions també té la recerca i la docència. De fet, les instal·lacions compten amb quatre laboratoris, un d’ells situats just a l’entrada de l’edifici i visible al públic, on es treballa en la restauració i la preparació de materials paleontològics. I la resta, situats a la primera planta, enfocats a la restauració biològica, la realització de rèpliques i la investigació de roques i minerals industrials.

 
“El treball colze a colze entre les distintes institucions públiques ha estat fonamental per posar en marxa aquest museu”, ha emfatitzat Jorge Rodríguez, president de la Diputació de València qui, junt amb la Generalitat Valenciana i la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, han estat els patrocinadors. Segons ha explicat Rodriguez, amb aquest projecte pretenen apostar per la descentralització de la ciutat de València “atorgant importància a altres ciutats perifèriques com ara Burjassot”. També tenen una intenció modernitzadora de les instal·lacions universitàries i de transferència del coneixement. “Volem que el patrimoni de la Universitat de València siga el patrimoni de tots els valencians”, ha afirmat el President de la Diputació de València en relació a l’ús que hi podran fer els estudiants, també, no universitaris, i els docents en formació.
 
“Aquesta és sols una primera fase”, han puntualitzat des del Vicerectorat de Cultura i Igualtat. “Amb el temps, i quan disposem de fons suficients, volem establir el museu de forma definitiva al costat del Jardí Botànic. Pensem que serà un referent i un seny d’identitat de la Universitat de València”, han puntualitzat.

 

Visitants utilitzant l'aplicació de realitat augmentada
Cultura accessible i inclusiva
 
Les noves tecnologies, de nou, són l’eina escollida per apropar la cultura a totes les persones que així ho desitgen. Aquest és un dels primers museus que compta amb un projecte pensat perquè les persones amb diversitat funcional auditiva i visual puguen gaudir de les instal·lacions i, així, fer del M(UV)HN “un museu accessible i inclusiu”.
 
Es tracta d’una aplicació per als dispositius mòbils -Cultura Accessible- desenvolupada per l’empresa Feedback Cultural que, amb balises que s’activen per proximitat distribuïdes per tot el museu, permeten disposar una audioguia als dispositius. L’app permet tenir a l’abast tota la informació relativa a mesura que l’usuari avança per les distintes exposicions.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.