CULTURA

Dia 3, la crònica dibuixada de l’accident de metro de València

Cristina Durán i Miguel A.Giner il·lustren, a partir del llibre de la periodista Laura Ballester, la lluita de l’Associació Víctimes del Metro 3J

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La novel·la gràfica pot ser una arma potentíssima per fer arribar als lectors denúncies de caire social. Entre els autors que darrerament hi han contribuït hi ha Joe Sacco i les seues vinyetes que no fan altra cosa que «reportajar» conflictes bèl·lics com ara el de Bòsnia o Palestina;  o Marjane Satrapi, amb el seu Persèpolis, que endinsa el lector en la realitat iraniana; o el valencià Paco Roca i les seues «Arrugues», que mostren la crueltat de l’alzheimer i la demència senil. El traç dels il·lustradors, en tots aquests casos, es posen al servei d’una causa social.

Una cosa semblant ocorre amb Dia 3, la novel·la gràfica que aquest dimecres es presenta a Palma. Es tracta d’una obra que explica la història de l’accident de metro que el 3 de juliol de 2006, a València, va provocar 43 morts i 47 ferits. Els seus autors són Cristina Duran i Miguel Ángel Giner, un tàndem creatiu, que en set mesos ha parit una obra que, a mig camí del periodisme i la novel·la gràfica, explica de forma entenedora i amena una història que la Generalitat, aleshores governada pel Partit Popular va voler silenciar. Durán i Giner il·lustren els fets i s’endinsen magistralment en totes les derivades (polítiques, judicials, tècniques,...) que va tenir aquell fatídic accident. Dia 3, explica la il·lustradora Cristina Durán, vol «ser una crida a la ciutadania per a estar alerta i no permetre que els mecanismes dels governs silencien realitats que no volen mostrar». El llibre, que fou reconegut amb el premi Ciutat de Palma, està a la venda des de la setmana passada i es pot adquirir en la versió en català. Astiberri n’ha estat l’editora.

 

La idea d’il·lustrar l’accident de metro més greu ocorregut a Europa va sorgir després que Miguel Ángel Giner assistira a Benetússer a la presentació del llibre Lluitant contra l’oblit, en què la periodista de Levante-EMV Laura Ballester explica l’accident i tot el que després es va esdevindre: l’intent de silenciar mediàticament l’accident, que va coincidir amb una esperadíssima visita del Papa Benet XVI; les estratègies per manipular els registres tècnics per evitar les responsabilitats polítiques; la feina silenciosa de les víctimes, organitzades a través de l’Associació Víctimes del Metro 3J; l’amnèsia col·lectiva dels valencians i les valencianes davant dels fets, fins que el programa Salvados hi va posar el focus. «Vaig tornar a casa i tenia claríssim que hi havia un material boníssim per fer una novel·la gràfica. Feia temps que volia posar-m’hi i el llibre de Laura era un material magnífic», explica Giner.

Fet i debatut, Laura Ballester -coautora de l’obra, si bé ella renuncia a qualsevol protagonisme- els donà el seu vist-i-plau i els esperonà. S’amararen del llibre, van veure el documental que Barret Films va produir al respecte i s’endinsaren en el complicat món ferroviari. En definitiva, es documentaren sobre un esdeveniment amb múltiples arestes. «Hi havia molts fronts oberts», assegura Cristina Durán.

Amb el procés de documentació i guionització fet, calia seure, llapissera en mà, i posar-se a dibuixar, plasmar amb tinta uns fets terribles. «Els mitjans de comunicació entren molt en la pornografia dels fets: violència, sang, imatges fortes,... Crec que el còmic ha de fugir d’això -argumenta Durán-. Calia buscar una altra forma de transmetre els fets: a través d’imatges en off o metàfores visuals. Del que es tracta és de treballar des de la subtilesa». En el llibre no hi ha sang, ni cadàvers, sinó un conjunt de tècniques que «inviten al lector a participar de la narració». Als qui foren responsables polítics d’aquell despropòsit tampoc no se’ls veu la cara. Dels seus colls sorgeixen una mena de tentacles que els tapen el rostre. «Volia deshumanitzar-los perquè la seua actitud havia estat indignant», explica.

Tampoc no és casualitat que el gris siga la tonalitat predominant en les pàgines de Dia 3. «Aquesta història no la imaginava en color -explica Giner, encarregat d’abordar aquesta feina-. El color és lluminós i això no casava amb el rerefons de la història». Només el roig esguita alguns motius de les vinyetes. Ja els primers esborranys van servir perquè el jurat del Premi Ciutat de Palma de Còmic reconeguera la potència d’aquest projecte.

El resultat és una «genialitat», en paraules de Laura Ballester. «Han sabut representar allò que va succeir ajustant-se als fets, de forma original i elegant», assegura la periodista, qui ha seguit el procés de producció i ha ajudat en totes les tasques d’assessorament. L’expectació mediàtica que ha despertat Dia 3 és molta. “Fa la sensació que la societat demanava una explicació assequible del que va passar”, assegura Giner.

A ell i a Durán –una de les professionals més notables de l’efervescent món valencià de la il·lustració- els avalen una llarga trajectòria. Llarga i compromesa. Entre les seus obres més conegudes hi ha Una posibilidad entre mil, en què expliquen la seua història personal en relació al naixement de la seua filla, qui pateix paràlisi cerebral. Ara, tornen a posar la seua llapissera i la seua destresa al servei d’una realitat llargament silenciada. “La lluita social –explica Giner- és l’únic camí per enfortir-nos com a col·lectivitat”.

 

PRESENTACIÓ A PALMA

11h. Sala de premsa de l'Ajuntament de Palma de Mallorca.

 

PRESENTACIÓ A VALÈNCIA

19h. Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.