L'expresidenta d'Unió Mallorquina, del Consell de Mallorca i del Parlament balear, Maria Antònia Munar, ha rebut un cop ben fort. El jutge de Vigilància Penitenciària de Palma li ha denegat la possibilitat de gaudir de permisos per sortir uns dies de la presó tal i com havia demanat. Ara la seva defensa ha recorregut la decisió davant l'Audiència Provincial, que haurà de prendre una resolució durant les properes setmanes. Tot i que no hi ha un termini exacte s'espera que no es torbi massa.
Del poder a la presó.
Maria Antònia Munar passà en pocs mesos de gaudir del poder a patir la presó almenys fins el 2022. Un trànsit difícil d'assumir. No s'imaginava el 2008, ara fa just deu anys, quan començà la primera investigació judicial sobre possible corrupció d'UM, que acabaria com acabà. Aleshores el seu amic i diputat al Parlament balear, Bartomeu Vicens, era imputat per la justícia. Munar pactà amb ell un tallafoc: que deixés el partit per no esquitxar-lo. Vicens mantingué l'acte de diputat en el grup mixt de la Cambra. Fou inútil. El 2009 la situació s'agreujà quan tant Munar com el vicepresident del partit -així com tinent de batlle de Palma- Miquel Munar, entre d'altres, foren imputats en un altre cas, relatiu a haver comprat una productora de televisió a partir de la qual muntar el 2006 Televisió de Mallorca -del Consell Insular, institució que presidí Munar entre 1995 i 2007-. Des d'aquell moment i durant tot el 2009 tot els anà de rota batuda. Munar, però, que era presidenta del Parlament des de juny de 2007, llevava tota la importància als fets: “si el jutge em crida per anar als jutjats a explicar-ho tot hi aniré, clar”, deia, com si no fos res, una citació judicial com a imputada. Quan la rebé, el dia fixat es presentà amb les seves millors gales i en entrar als jutjats repartí besades amb la mà tant als fidels que l'aclamaven com, sobretot, als enemics que l'escridassaven. No perdé el somriure en cap moment. Les coses canviaren durant el 2010. A més del cas citat, se n'obrí un altre -relatiu a la venda fraudulenta d'un terreny propietat del Consell a un constructor barceloní, Roman Sanahuja, de Sacresa, per fer-hi pisos de luxe- que seria la peça a partir de la qual s'intruirien altres dos casos; i, així mateix, s'iniciaren investigacions per altres dos assumptes: contractacions irregulars de personal per interès partidista en el Consell de Mallorca i possible finançament irregular del partit des del Consell, entre d'altres. El febrer de 2010, acorralada per les citacions judicials i per la confessió de la seva mà dreta, Nadal, que reconegué la corrupció de tot dos -a l'assumpte de la productora de TV- l'encara presidenta del Parlament va saber que s'hauria d'asseuure al banquet dels acusats. Dimití del càrrec.
S'inicià així un període de tres anys que per a ella foren terribles. Patí un càncer i mentre es tractava de la greu malaltia havia de fer front a un allau d'acusacions judicials que s'acaramullaven en la seva contra. Tot i així reclamava la seva innocència i no pensava que acabés a la presó. El primer judici, per la venta del terreny esmentat, acabà amb la condemna a 6 anys de presó per prevaricació, frau i revelació de secrets, feta pública el 23 de juliol de 2013. Ni així s'imaginava l'immediat futur que l'esperava. La fiscalia demana la presó immediata, sense esperar a si hi havia recursos o no davant del Tribunal Suprem. I el jutge la concedí, l'endemà. A les 15:28 hores del 25 de juliol, aviat farà cinc anys, la que havia estat la política més poderosa de Mallorca i Balears entrava a presó. I allà segueix. Ara, a més, ha sabut que, a no ser que l'Audiència Provincial ho rectifiqui, s'hi haurà d'estar almenys fins el 2022 sense cap tipus de permís.
Sense permisos
Tal i com EL TEMPS ja explicà en el seu moment, Munar aconseguí a la tardor de l'any passat un pacte amb la fiscalia anticorrupció el tancament de tots els seus casos pendents després de molt de temps de negociació. Contrastava aquesta estratègia de defensa, que implica l'assumpció de la culpabilitat, amb la que inicialment assumí, quan negava amb vehemència els càrrecs, fins i tot després de la primera condemna en primera instància. Però quan el Tribunal Suprem confirmà i ordenà la immediata entrada a presó, el juliol de 2013, la que havia estat dona més poderosa de la política mallorquina i illenca, Sa Princesa -així era coneguda-, s'enfonsà. El primer any rere les reixes fou molt dur. A poc a poc, però, va anar acceptant la trista realitat: no només estava tancada sinó que, a més, tenia per endavant un llarg rosari de casos que la portarien a asseure's altres vegades al banquet dels acusats, amb l'evident alta probabilitat de rebre més anys de pena de privació de llibertat. Així va ser: a la primera condemna se li afegí la segona, també ferma, fent un total d'11 anys i mig de pena de presidi. Fou aleshores quan ordenà als seus advocats que intentessin un pacte amb la fiscalia anticorrupció.
La negociació es va perllongar durant molts mesos. Finalment, durant la tardor de l'any passat l'equip defensor de Munar arribava a la fi a un acord amb el ministeri públic a través del qual ella es declarava culpable en dos casos pendents, pagava fortes multes i, a canvi, no se li afegiria més temps de condemna a presó. Atès que una tercera instrucció ja estava arxivada i que el quart cas pendent esperava una resolució ferma del Suprem -que finalment es va fer pública el gener amb la confirmació de pena de 2 anys i mig i 5 milions de multa-, l'antiga poderosa política mallorquina demanà al Jutjat de Vigilància Penitenciària de Palma poder tenir un permís d'uns dies per passar les festes de Nadal amb la seva família.
La llei permet que un presidiari que ha tancat tots els seus processos judicials -i que per tant no pot sumar més penes- i que ha complert un quart del total de la condemna pugui demanar permisos. No és habitual que es doni, tan prest, però a vegades passa. En el cas de Munar els seus advocats entregaren al jutge quinze folis en els quals es posava de manifest l'actitud “exemplar” de la presa, que no hi havia cap risc de fugida, que ha acceptat la culpa i ha demanat perdó, que ha pagat les multes, que posarà en marxa una activitat a favor “de la comunitat” -que no s'especificava- i que havent sumat més d'un quart del total màxim que podria complir, ja que portava tancada 4 anys i mig dels 14 de condemna màxima total possible -incloent també els 2 anys i mig que estaven pendents del Suprem, i que finalment es confirmaren-, era pertinent demanar i que se li concedís el permís perquè passés els dies de festes de Nadal amb la família. La petició concreta era sortir dos pics, 48 hores cada un. La resposta del Jutjat de Vigilància Penitenciària no pogué ser més desoladora per a Munar. Argumentà que els permisos són una eina que serveix per anar reincorporant el penat a la vida en llibertat i que no s'han de gaudir fins que estigui a prop de complir les tres quartes parts del total de la condemna acumulada. A més, afegia que aquest cas es tracta de fets molt greus i que existeix una comprensible alarma social generada per la corrupció política. En resum: no.
Ara Munar confia amb que l'Audiència Provincial rectifiqui el jutge penitenciari. Amb tota seguretat la seva defensa ha reiterat davant l'Audiència els mateixos arguments favorables a la concessió de permisos i és possible que es recordi que altres jutges penitenciaris tenen criteris més laxes. Si el recurs no va bé, l'horitzó de Munar s'enfosquirà fort ferm. Perquè tenint 14 anys de condemna en ferm, les tres quarts parts són 10 anys i mig, i com que entrà a presó el juliol de 2013 no podria començar a sortir amb permisos fins que no estigués a prop del mes de gener de 2024, o sigui possiblement al llarg de 2023 o, com a prest, el 2022. Nascuda el 1955, en el moment de ser encarcerada Maria Antònia Munar tenia 58 anys, el mes que ve en complirà 63 i si la tesi del magistrat penitenciari és la que s'imposa no veurà el carrer fins que en tengui 67 o 68.