Els crítics

L’ascens de la Sra. Maisel

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És una molt bona notícia que la televisió hagi recuperat la veu d’una creadora amb tanta personalitat com Amy Sherman-Palladino. En un món que tendeix a la repetició de fórmules d’èxit, el treball de guionistes amb un estil propi és particularment balsàmic. La seva última sèrie, The Marvelous Mrs. Maisel, és un gaudi absolut del primer episodi a l’últim, i espero que ara que ha estat guardonada als Globus d’Or hi haurà més espectadors que li donin una oportunitat. Si ho fan, descobriran el torrent d’energia que és la Midge Maisel, un personatge que entra a la teva vida com una exhalació i et fica a la seva butxaca sense que te n’adonis. I quan hi entres ja no en surts. Per què voldries perdre de vista algú tan divertit, energètic i adorable alhora?

Els que coneguin l’obra de la creadora sabran a què em refereixo, perquè The Marvelous Mrs. Maisel és bàsicament Gilmore Girls amb Lorelai com a protagonista i sense les trames adolescents de la Rory. Després d’anys dedicant-se a escriure per a la televisió (va formar-se com a guionista amb Roseanne), Amy Sherman-Palladino ha perfeccionat fins al punt de l’exquisidesa el seu repertori, i ha creat un segell propi que només necessitava un espai com Amazon per brillar impunement i gestar la que em sembla la seva obra de maduresa com a creadora.

Tots els elements que defineixen el seu estil són presents en The Marvelous Mrs. Maisel, que ens trasllada a finals dels anys 50 per explicar la història d’una dona que decideix fer carrera com a comedianta. Els diàlegs ràpids i enginyosos van a càrrec de l’actriu Rachel Brosnahan, que aconsegueix seguir el ritme que imposen els guions de la seva creadora (de fet, Palladino té molta vista triant protagonista, ja que en totes les seves sèries, fins i tot les que han estat fallides, com ara Bunheads, ha trobat actrius amb talent per donar vida als seus personatges). De referències culturals, n’hi ha pertot arreu, ja sigui a través de cites directes, petits homenatges o material introduït directament a la sèrie. Com que tenen a veure amb el món de la comèdia i la televisió dels anys 50 segurament s’escaparan més al públic que no sigui nord-americà, ja que no es tracta d’una cultura compartida (n’hi ha de fàcils, com Lenny Bruce, convertit en secundari, i d’altres menys conegudes a casa nostra com Milton Merle o The Honeymooners que faran caure una llagrimeta d’emoció als apassionats de la història de la televisió que les coneguin). A través de les referències la sèrie juga amb l’audiència convidant-la a investigar els noms que no coneix i per tant a aprofundir en el seu univers i gaudir-ne més. 

The Marvelous Mrs. Maisel
Creadora: Amy Sherman-Palladino
Repartiment: Rachel Brosnahan, Alex Borstein, 
Michael Zegen. 
Temporades: 1 
Canal: Amazon

Els secundaris entranyables també abunden, començant per Susie Meyerson, la mànager que introdueix la protagonista i l’audiència en el món de l’stand-up, i continuant pel maniàtic pare de Midge, la seva estricta mare, la millor amiga, les companyes de feina, etc. Això crea una galeria de secundaris fantàstica que de vegades esdevé un vodevil que homenatja els orígens de l’entreteniment televisiu. Malauradament, Michael Zegen en el paper de Joel Maisel no està a l’altura de la resta i és el punt feble del repartiment. I és que el tema principal de la sèrie és l’empoderament d’una dona que passa d’ajudar el seu marit a fer-se un lloc a l’escenari a pujar-hi ella i ser-ne l’estrella. La sèrie parla sovint de les pressions socials de la dona i de les dificultats afegides que té en el món professional. L’ascens de la protagonista va tant lligat a una evolució personal com a una reivindicació feminista expressada amb monòlegs que són divertits i furibunds alhora. Amb aquest doble motiu és difícil no celebrar els èxits de la Sra. Maisel. Tan difícil com no riure amb les seves ocurrències. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.