Còrsega

Jean-Guy Talamoni: «El discurs de Macron és una fàbrica de nacionalistes i independentistes»

En la seua primera visita com a cap d’Estat a Còrsega, Emmanuel Macron ha optat per desoir  les principals reivindicacions de la majoria nacionalista eixida de les eleccions del passat desembre. Ni reconeixement de la llengua ni apropament de presos ni estatus de residència. En parlem amb Jean-Guy Talamoni, president de l’Assemblea de Còrsega i líder de l’independentista Corsica Libera

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Gilles Simeoni, president del Consell Executiu de Còrsega, ha dit que el discurs d’Emmanuel Macron a Còrsega ha estat “neocolonial”. Quina és la seua opinió respecte a això? 

—El discurs de Macron no ha estat a l’altura del moment històric que passem. En lloc de fer un discurs amb altesa de mires, que situara les relacions entre París i Còrsega en una nova etapa, Macron ha optat per un discurs condescendent però que en realitat no atén cap de les nostres reclamacions. Això és molt greu, sobretot si tenim en compte la contundència dels resultats electorals que anem acumulant els nacionalistes: les eleccions de 2015, els resultats de les legislatives, en què obtinguérem tres de cada quatre diputats, i les eleccions del passat mes de desembre, amb un 56% dels vots favorable a l’opció nacionalista. Aquests resultats demostren que els habitants de l’illa comparteixen la idea que Còrsega és una nació, no una circumscripció administrativa. Macron, com molts altres polítics de París, no ha volgut entendre el que ha passat a Còrsega. Han fet com si ací no haguera guanyat, democràticament, una opció nacionalista. 

—En un article que vostè va escriure a Le Monde uns dies abans de la visita es mostrava optimista. Deia que la situació política actual obre “una oportunitat als responsables polítics de París de resoldre la qüestió corsa”. 

—Jo no era optimista. Senzillament em limitava a fer una anàlisi de l’estat en què en aquests moments es troben les relacions entre Còrsega i París. Com deia en l’article, aquesta visita era una oportunitat magnífica per resoldre la qüestió corsa definitivament. Era l’ocasió per construir una nova relació, profitosa per a ambdues parts, des de la lleialtat mútua. Era un molt bon moment per parlar cara a cara, des de la legitimitat democràtica que han donat els resultats. Però Macron ha optat per ignorar les nostres demandes, i  ha fet cas omís al suport electoral majoritari que vam rebre el passat mes de març. Al capdavall, tot i que s’ha volgut vendre com un líder nou, en la qüestió corsa, Macron s’ha comportat com tots els seus predecessors. Estic convençut que el seu discurs serà una fàbrica de crear nacionalistes i independentistes. 

—La seua visita és una oportunitat perduda? 

—Totalment. No es pot perdre de vista que es donaven tres factors que afavorien una millora de les relacions: en primer lloc, el final de la lluita clandestina armada; en segon lloc, l’ascens al poder a l’illa d’uns representants polítics que comptem amb una àmplia legitimitat; i en tercer lloc, el procés de revisió constitucional que hauria d’obrir-se en les pròximes setmanes.  Podríem haver trencat la situació de bloqueig, però la seua actitud no ho permet. 

—A les seues demandes, Macron respon dient que l’estatut de Còrsega ja s’ha reformat anteriorment i que el que vostès han de fer és exercir plenament les competències. Què n’ha de dir? 

—El que cal dir és que d’ençà que ens van donar el nostre estatut, no hem rebut cap millora en la transferència de competències. Les úniques competències de què disposem en aquest moment són les competències que fins fa un temps tenien les tres col·lectivitats [forma d’organització administrativa prèvia]. Després de la reforma, no hem rebut de París cap altra transferència, per molt que ells intenten confondre l’opinió pública. 

 Per això volem un estatut nou, que ens done poder administratiu, plens drets per exercir. Demanem un reconeixement per a la llengua i una llei d’amnistia per als presos polítics. Exigim l’apropament de tots els presos que a hores d’ara estan dispersos per les presons franceses. I que conste que no estem exigint res estrany: simplement que es complisca la llei francesa, que així ho estableix. L’actual situació de dispersió és una anomalia. A pesar de les promeses, cap pres cors no ha estat apropat. És una violació flagrant dels drets humans que no podem tolerar. Hollande va fer una promesa en aquest sentit però res no se’n va saber. Totes aquestes promeses provoquen que no puguen tenir cap confiança en la paraula dels polítics de París. La paraula de l’Estat francès, ací, no val res. Nosaltres sempre hem complit amb la nostra paraula i ells no ho fan mai. Això és insultant. 

—Ha parlat dels presos polítics. El primer dia de visita, Macron va parlar amb la dona d’Yvan Colona (activista cors que va matar el prefecte de Còrsega Claude Érignac, el febrer de 1998). Macron li va dir que esperava que el seu fill “puga veure el seu pare, que les persones que estan detingudes en el nostre país puguen veure la seua família”. Espera un avanç en aquest sentit? 

—Estaria encantat de poder-me’l creure, però, vistos els precedents, només puc ser escèptic. Com he dit, totes les promeses que ens han fet fins ara han estat ignorades. No volem paraules, volem fets, també en la qüestió dels presos polítics. De moment, hem vist moltes paraules però pocs fets. A nosaltres el que ens arriba és que dels presos polítics no en volen parlar. No estem disposats que en el nostre diàleg amb París hi haja línies roges, temes tabú. 

 —L’endemà de la visita de Macron, i a la vista de les seues crítiques, la ministra Jacqueline Gourault, a qui coneixen com Madame Corse, els ha acusat d’“estar sempre posant l’endoll una mica més lluny”. També va lamentar que vostès optaren per no assistir a un dels actes que hi havia programats amb el president.  

—En primer lloc caldria dir que Còrsega va ser una república molt abans que ho fora la mateixa França. En segon lloc, nosaltres ja vam transmetre-li les nostres reivindicacions en la reunió que vam mantenir en la col·lectivitat (òrgan administratiu). Simplement vam fer públiques les nostres reivindicacions que, no oblidem, van ser majoritàriament validades per sufragi universal. Nosaltres el que recalquem és que ja voldrien molts francesos haver estat validats per una majoria absoluta com ho hem estat nosaltres. La legitimitat que tenim els polítics triats a Còrsega és molt més àmplia que no la de molts polítics. Nosaltres no defallirem en la reivindicació de les millores que mereix Còrsega. 

 —Una de les seues grans demandes és la llengua. Macron ha dit que el cors “ha de ser preservat i desenvolupat” i que “cap altra llengua com el cors no rep tanta ajuda com el cors”. Diuen que inverteixen nou milions d’euros anualment. 

—Nosaltres no demanem diners, no es tracta d’això. És una qüestió jurídica: volem un estatus jurídic per a la llengua, perquè si no desapareixerà. I això no ho diem nosaltres, són els científics qui ho adverteixen. Allà on hi ha una llengua minoritzada el que cal és donar-li suport amb diners però també amb un reconeixement jurídic. Està el cas del català a Catalunya, del francès al Quebec, de l’èuscar al País Basc. En aquests llocs la llengua s’ha convertit en un element de promoció i de cohesió social. La llengua ha d’estar a l’escola i formar part del dia a dia dels infants. La llengua no és un obstacle ni una imposició, sinó un regal que els fem als nostres fills. Si no aconseguim un nou estatus, el cors senzillament desapareixerà. 

 —François Hollande va dir que ratificaria la Carta de les Llengües Minoritàries. 

—Òbviament, no ho va fer. En tot cas, si la signen, ens alegrarem, però nosaltres el que realment perseguim és un estatut jurídic per al cors. 

 —Hi ha també la qüestió de l’estatus de residència, que per a vostès és vital. 

—A Còrsega tenim un problema molt greu amb la compra d’habitatges per part dels estrangers. Són gent amb grans fortunes. Això ha provocat un augment molt considerable dels preus. Hi ha zones on el preu de l’habitatge s’ha multiplicat per 10 o 12, la qual cosa provoca que alguns corsos no tinguen ocasió d’accedir a la compra d’habitatges. Aquest és un problema molt greu. Per això volem un estatut de residència: només qui residisca cinc anys ací podrà comprar un habitatge. És una mesura que, en última instància, vol acabar l’especulació immobiliària. Si volem ser responsables, no podem passar per alt aquest problema que expulsa els corsos dels seu propi territori. No ho pensem permetre. No volem que això acabe com Mallorca. 

 —Macron ha acceptat introduir l’especificitat corsa a la Constitució. Què va a significar? 

—No és una incorporació negligible, fa molt de temps que hi treballem. Ara caldrà veure com es concreta això en la revisió de la Constitució que es vol posar en marxa. Per exemple, volem que quede constància que no som una regió com qualsevol altra, sinó que som una col·lectivitat diferenciada de la resta. Això, per exemple, ha de canviar. 

 —El dissabte anterior, hi hagué una gran manifestació per demanar més autonomia. Milers de persones van eixir al carrer a Ajaccio, la capital. Quin efecte creu que les negatives de Macron causaran en l’opinió pública? 

—Estic segur que després dels seus discursos, Macron ha creat molts votants nacionalistes i independentistes. A Còrsega hi ha una demanda molt clara de quina és la nostra aspiració: volem més autonomia, poder manar sobre les nostres qüestions. L’actitud de Macron és una galleda d’aigua freda. És semblant al desencís que a Catalunya va generar que es retallara l’Estatut d’autonomia de l’any 2016. Hi ha moltes similituds en tots dos processos. A més, fa la sensació que ací Macron, a l’igual que fa Rajoy amb Catalunya, ha optat per no fer concessions 

—Vostè ha dit en més d’una ocasió que la independència no figura en l’agenda política del seu partit, almenys durant la pròxima dècada. 

—El nostre projecte passa, a hores d’ara, per demanar més autonomia política, econòmica, jurídica i lingüística. Aquest és el nostre full de ruta. Ara bé, l’actitud tancada de Macron i de París estic segur que tindrà conseqüències sobre l’estat anímic dels corsos. 

Espere, arribats a aquest punt, que puguem iniciar algun tipus de diàleg amb París per avançar en aquelles qüestions que són d’interès mutu. Nosaltres volem posar-ho tot per la nostra banda. Però parlar, dialogar, és cosa de dos i fins aquest moment no hem trobat una actitud gaire receptiva. 

—Hi ha comentaristes de París que temen que la frustració que ha generat aquesta visita no es canalitze per la via violenta. Aquest temor té cap fonament? 

—Aquella etapa de la nostra història està absolutament superada. En tot cas, nosaltres estem determinats a escriure una pàgina nova per a Còrsega. No volem fer cap pas enrere. Cal, però, que París responga amb democràcia i amb diàleg perquè ací hi ha una aspiració que ha de ser atesa. És per a això que hi ha una cosa que es diu política.

__________________________________________________________________________________________________________________________

Nova etapa a «l’illa de la bellesa»

Jean-Guy Talamoni és una de les dues rodes del tàndem que ha fet possible l’avanç del nacionalisme cors en les institucions a l’anomenada “illa de la bellesa”. L’altra és Gilles Simeoni, qui en l’actualitat presideix el Consell Executiu. Tots dos —el primer, representant de la branca autonomista; el segon, de la independentista— han dut Per la Corsica a assumir una quota de poder insòlita. El passat desembre, la coalició es va erigir en la força més votada, amb el 56%. dels vots. Els resultats són el colofó d’una escalada electoral per a la qual el nacionalisme cors ha hagut de deixar enrere la història de l’illa i la tradicional atomització política d’aquesta opció política. 

L’ascens dels nacionalistes en els darrers dos anys era del tot impensable fa només una desena d’anys. En la memòria dels corsos encara hi ha les quatre dècades d’accions violentes que van acompanyar l’emergència del nacionalisme insular, en el context d’una illa indòmita amb trets identitaris molt forts. El cessament dels atacs violents va marcar un punt d’inflexió, després d’anys  d’una desintegració incontrolada. El 2014, el Front Nacional d’Alliberament Cors (FNLC per les sigles en francès) anunciava la seua renúncia a la lluita armada i a la clandestinitat. Fou el tret de sortida per a l’ascens del nacionalisme cors a les institucions. El desembre de 2015 els autonomistes de Simeoni i els independentistes de Talamoni, units en la coalició Pé è Corsica esdevenien la primera força política en les eleccions regionals. D’aleshores ençà no han parat de collir èxits electorals. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.