A pesar de tener poca presència en aquesta selecció de Barnasants, el tango és protagonista de la primera cita amb Argentina, el diumenge 11 de febrer, al Casinet d’Hostafrancs. La cantant argentina Sandra Rehder, que porta més de setze anys a Barcelona, presenta el seu últim disc, Canción Maleva, el vuitè de la seva carrera en solitari. Amb el quintet del saxofonista italià Silvio Zalambani va recórrer Itàlia i diverses ciutats d’Europa i va enregistrar el DVD Tango Live el 2013. Ells, a canvi, la van acompanyar en el disc Nostalgia del presente.
Tango sense sorpreses i sense l’argot lunfardo però amb la passió que dóna la distància del Riu de Plata. Que setze anys no són res.
L’acompanya en aquest concert un altre argentí cèlebre resident a Barcelona des de fa encara més temps: el contrabaixista Horacio Fumero, que ha tocat amb el bo i millor del jazz català, des del Tete Montoliu Trio fins a Albert Bover o Sergi Sirvent.
Dos músics de jazz catalans seran també els acompanyants de l’Anna Archetti, que actuarà l’1 de març al Harlem Jazz Club barceloní. La cantant argentina, de fet, flirteja sovint amb aquest estil acompanyada del seu germà Marcos, al baix. A la percussió estarà acompanyada per Aleix Tobías (líder de les impressionants Tactequeté i Coetus) i, al baix, per Martín Laportilla, també argentí, membre del Grupo Quebrante i també assidu dels clubs de jazz catalans acompanyant Llibert Fortuny o Raynald Colom.
Archetti presentarà un nou disc, Verdes nuevos. La pianista s’ha mogut fins ara entre el jazz i l’acuradíssima interpretació de peces folk -reinterpretacions de Víctor Jara o Leda Valladares- que arrossega també a cadències jazzístiques.
Però Rehder i Archetti són poc representatives del panorama argentí de la cançó actual. La primera perquè és tango fet a Barcelona; la segona, perquè es belluga més pels viaranys de la improvisació, que és lluny d’atreure públics massius ni èxits aclaparadors.
La patagónica Jeanine Martín és un cas diferent. No omple estadis com Abel Pintos, l’actual ídol de la joventut argentina, amb la seva veu aguda i les treballades cançons. Però lidera el grup Ay Juanita, que ha fet gires per tota l’Argentina, Brasil i Uruguay amb cert èxit. Ella escriu totes les cançons i és la vocalista principal d’aquest grup que va editar Arbolito de mi casa – en el qual va participar col·laborar Ana Archetti- i Primario. Ara presenta el seu primer disc en solitari, Primer acto, que ve a presentar amb guitarra i loops. El 25 de febrer, al Harlem Jazz Club de Barcelona.
Juan Pedro Dolce també presenta un primer nou disc en solitari, Peces de tinta, després d’acumular experiència i escenaris com a guitarrista de Bichofeo Trío (un grup de tres guitarres molt harmònic) i Castañas de Cajú, un supergrup que beu del rock, el jazz, la vidala, la chacarera, la murga, el chamamé i el candombé, i que ho fusiona tot sense renunciar a l’estil propi. Després de dos discos amb Castañas... (Pequeñas resistencias i Entrelunalashojas, en el qual va col·laborar també l’omnipresent Ana Archetti) .
Sebastián Garay és el cantautor de Mendoza per excel·lència. De fet, va ser «l’artista convidat» a l’últim concert que Joan Manuel Serrat va fer a la ciutat. Tot i comptar només amb dos CD (Piel y barro i Folclor o no folclor), fa més de 16 anys que investiga sobre les arrels de les músiques del subcontinent. Demostrarà les seves habilitats a l’escenari, despullat amb guitarra i programacions, al Harlem Jazz Club l’11 de març.
Garay actuarà només tres dies després que una de les cantants argentines amb les quals ha col·laborat i compost: Paula Neder, també de Mendoza, i més elèctrica que el primer. Tots dos van compondre Jacarandá, una de les cançons del disc que presentarà Neder a Barcelona, Illa. Cançons més optimistes i més properes al pop que altres convidats argentins de Barnasants. Neder, però, defensarà la seva proposta tant o més nua -musicalment parlant- com Garay: a guitarra i veu, i en el mateix escenari del Harlem Jazz Club. El 8 de març.
Des d’una altra ciutat argentina, Còrdova, arriba Rodrigo Carazo per presentar el seu últim disc, Oír e ir, una proposta sonora amb molt estil, profusa presència de guitarra i bateria per reforçar la prima, delicada, veu de Carazo. Ja ha presentat el disc per mig subcontinent (Xile, Brasil, Costa Rica, El Salvador i Colòmbia). Una gran oportunitat: el 4 de març, al Harlem Jazz Club.
La joventut no sempre és antònim d’experiència. Clara Cantore, amb 28 anys, ja té tres discos i n’està preparant el quart, Mundo invisible. Amb un bagatge de violinista tradicional, completada amb formació de música clàssica i contemporània a Alemanya, presenta una proposta molt personal que ha passejat per Europa, els EUA, Uruguai, Xile i Colòmbia. Serà al Harlem el 8 d’abril.
Un altre músic argentí amb força quilòmetres de gira i molts concerts a l’esquena és el saxofonista Mato Ruíz. Durant 25 anys va ser al capdavant de la banda funk Muutandia. A Barcelona presentarà el seu últim disc, Alimento, música que combina amb les Mato Sessions, «capítols audiovisuals enregistrats amb músics amics», segons Barnasants. Al Sandaru, el 6 d’abril.
L’últim grup, Gabo & Colectivo Marcapiel, va néixer expressament per fer un homenatge al cantautor rocker argentí Luis Alberto Espinetta, el Flaco (antic membre dels Almendra i després referent en solitari). Es tracta de músics argentins la majoria dels quals viuen a Barcelona, tots ells liderats per Gabo Urdiales. Ara presenten el seu pop sostenible, amb versions del pop anglosaxó dels vuitanta i el rock argentí d’aquest segle.
Una oportunitat per conèixer la seva selecció. El 13 d’abril, al Centre Cultural Albareda.