Empresaris

Antoni Abad: «Quan el president no assegura diàleg ni debat fa constar que les coses es fan des de l’autoritarisme»

Dilluns a la nit, Joaquim Gay de Montellà, president de la patronal Foment del Treball, va consumar allò que es pronosticava des de feia temps: la separació de Cecot, patronal de pimes integrada a la gran patronal catalana. Una decisió que caldrà ser ratificada en assemblea i que és de base legal discutible, atès que, segons Cecot, els estatuts de Foment no contemplen aquesta possibilitat. Al rerefons hi ha discrepàncies polítiques evidents. En parlem amb Antoni Abad, president de Cecot.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com ha rebut la notícia?

Estic decebut, estranyat i preocupat per Foment, perquè ens hi continuem sentit. Crec que ahir dilluns va ser un mal dia per Foment del Treball. Estic trist pel que va succeir. Tot això és una pèrdua de representativitat molt greu. És allunyar-se del teixit empresarial, perquè el que trasllada Foment és una baralleta de poc nivell i les empreses el que volen és que les patronals les aportin solucions i que siguin influents per garantir el creixement i la competitivitat econòmica. Em sembla que en termes d’imatge Foment la va esmicolar i va perjudicar la seva reputació. I tot perquè resulta que dilluns s’havia de parlar d’un expedient de separació de soci sobre uns fets als quals nosaltres havíem respost amb tota mena d’explicacions. En lloc de parlar de fets i no d’opinions i en lloc de concretar sobre un expedient de separació de Cecot, el president de Foment va sortir amb una proposta que diu «suspensió temporal de Cecot mentre el president de Foment continuï sent l’actual». Això és estrafolari.

No sé si s’ho esperava, però hi havia certa expectativa que això passaria en algun moment.

No sé com s’ha anat fent ell (Joaquim Gay de Montellà) el plantejament ni com ha anat evolucionant. El que sí que sé, i així ho vaig fer constar perquè figuri en l’acta, és que el plantejament que va fer el president de Foment amb aquesta suspensió temporal de soci resulta que està fora dels estatuts de Foment. No s’hi contempla. I per tant, ha situat Foment en un carreró sense sortida, perquè l’ha ficat en un terreny desconegut. La proposta que va plantejar vulnera els estatuts. I així ho vaig fer constar. I ara anem a allò que és substantiu: Foment continua sent una confederació. I per tant, és una entitat de representació cúpula que es construeix des de la base i des de la diversitat de la base. El president de l’entitat el que ha d’assegurar és que totes les parts s’hi integrin bé, que hi hagi transparència, debat, diàleg, positivisme i que es treballin els temes essencials que facilitin el creixement econòmic i el desenvolupament empresarial. I a partir d’aquí ser influent. I dilluns va quedar palès que res d’això no passa i el que hi ha és autoritarisme. Quan el president no assegura diàleg ni debat fa constar que les coses es fan des de l’autoritarisme. I dilluns, em sembla que ell mateix va convidar els socis de Foment a valorar quin tipus de governança volem i com som representants. Perquè ens continuem sentint part de Foment. El que hem d’enfocar és com s’ha de gestionar aquesta representativitat de futur. Dilluns se li va fer un trist favor a Foment en relació al teixit empresarial, perquè no vol saber de baralletes. Estic trist per Foment.

Algú li ha donat explicacions? Ha pogut parlar, per exemple, amb Joan Rossell, expresident de Foment i actual dirigent de la CEOE?

Jo la setmana passada vaig parlar amb moltes persones i vaig recollir que la transcendència de fragmentar i trencar Foment no la vol ningú. I menys encara en aquests moments.

Però això li ho varen traslladar persones pròximes a la cúpula de Foment?

És clar. Vaig parlar amb persones del comitè executiu i de la junta, que són els qui dilluns estaven reunits. Cal tenir en compte que hem respost, que els fets que se’ns assenyala als expedients no s’aguanten, ens hi hem explicat, els fets per sí mateixos no són constitutius de res. Quan se’ns diu que ens vam incorporar a la Taula per la Democràcia, resulta que fa mesos ja vaig poder explicar a Foment, en una sessió de junta, que nosaltres vam entrar en la Taula per a Democràcia perquè se’ns va preguntar si volíem adherir-nos-hi. I vam demanar que primer preguntaren a Foment, perquè és la nostra cúpula. Perquè si allí hi ha els sindicats més representatius, si hi ha Pimec, el normal és que un soci de Foment, com és Cecot, el que diga és que els hi conviden. I quin és l’òrgan sobirà de Foment? La junta. La junta no sabia que Foment havia estat convidada a adherir-s’hi? I se’ns assenyala a Cecot quan resulta que també hi ha altres entitats que són sòcies de Foment que també formen part d’aquesta Taula! Pensar que estem substituint o suplantant Foment no té sentit, perquè a més, Foment, va ser formalment convidada. Però com que no hi ha transparència en l’òrgan sobirà no hi arriba la petició i no es prenen decisions perquè es desconeix el que hi ha. Aquest model de lideratge s’ha evidenciat més. Va ser tan sorprenent per a mi...

Considera, doncs, que la decisió ha estat estrictament política?

Entenc que m’ho pregunti. Però sobre les seves decisions i els seus raonaments han de respondre ells. Perquè el que sí que puc assegurar, per la part de Cecot i per la meva personal, és que animadversió amb el president de Foment cap ni una. Perquè jo sóc el primer que posa per davant l’interès dels empresaris i l’educació per saber que l’animadversió no porta enlloc. Per tant, jo procuro i tinc la millor relació possible amb ell. I a partir d’aquí aquestes consideracions jo no les faig. I si parlo en clau de representació empresarial tampoc no dono arguments polítics. Però és veritat que quan vostè em fa la pregunta, jo penso que ell dóna peu perquè els periodistes m’ho preguntin. És una pregunta recurrent. Jo no interprete les seves decisions, però el que va passar dilluns va ser molt estrany.

En quina situació queda Cecot si se suspèn temporalment el seu vincle amb Foment?

Dilluns l’última cosa que vaig fer perquè consti en acta va ser dir que la proposta de suspensió de soci vulnera els estatuts. Ara, en aspectes formals, això és sorprenent. Això hauria de ser, a més, refrendat en assemblea que encara no s’ha celebrat. Ara, la situació és de terreny desconegut en el sentit de llimbs jurídics. Si no està als estatuts...

Insistisc: si finalment queda fora de Foment, en quina situació queda Cecot?

Jo com a Foment torno a dir que si això s’arribés a substanciar, Foment estaria perjudicant la seva imatge i reputació. La suspensió no és encara efectiva perquè ha de ser ratificada. I a més no existeix com a condició estatutària i tot això em sembla que, precisament, és el camí pel qual no hauríem d’anar. Ens sentim part de Foment. I tenim l’esperança que més socis de Foment obrin els ulls.

Pensa que vostè té possibilitats per presidir Foment?

Jo el que penso és que si treballem bé una candidatura hi ha necessitat de revertir l’estil de governança de Foment. El fet que una presidència no dialogant i autoritària es permeti fer aquests últims mesos posicionaments polítics quan resulta que aquesta frontera a Cecot no l’hem passada mai -no és el nostre camp- genera una anomalia. I no pot ser que no construïm des de la base integrant ni que hi hagi por escènica perquè les coses es facin amb un estil del segle XIX. No estem fent les coses tal com els empresaris les fem en les nostres empreses ni com els empresaris estem acostumats a relacionar-nos entre nosaltres, que és amb respecte, diàleg i bondat. Si no hi ha un estil de lideratge que apliqui això, el futur de Foment serà molt trist. Hi ha oportunitat, segur que sí.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.