Divendres a migdia, la portaveu del Govern Balear, Pilar Costa, anunciava que l’executiu illenc no es plantejava convocar oposicions d’accés a llocs de treball en la Sanitat arraconant l’exigència lingüística. Les sospites partien d’unes informacions publicades en el diari mallorquí Última Hora, que assegurava en portada, textualment, “El Govern rebaixarà l’exigència del català al personal sanitari”.
Aquesta possibilitat distanciava, evidentment, els socis de Govern. Més per Menorca advertia que, en cas que aquesta possibilitat fóra real, retiraria el seu suport al Govern. No era gens estrany, alhora, esperar una reacció similar per part de Més per Mallorca, que també condicionava l’estabilitat del Govern a aquesta qüestió. Consideraven que, en cas de tirar endavant el canvi, els socialistes estarien protagonitzant una “ruptura dels acords”, tal com anunciava l’Ara. Pel que fa a l’Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, president de l’entitat cívica, se’n posicionava també en contra. “No permetrem cap retrocés en matèria de drets lingüístics i menys si venen de part de l’administració”, deia.
Finalment, l’executiu ha anunciat que no hi haurà canvis. De moment. Perquè s'està negociant, encara, un acord entre les forces de Govern per tal de trobar una solució acordada. El decret de Sanitat va tornar a prioritzar el català després de l’eixida del Govern de José Ramón Bauzá, del PP, qui va convertir la llengua en un mèrit per tal d’accedir a l’administració i no en un requisit indispensable. El fet d’exigir que els professionals dominen el català, però, ha creat problemes al Govern. D’un costat, a Eivissa hi ha una manca de professionals evident que se suma al problema amb l’habitatge. Aquesta és l’illa més castellanitzada de l’arxipèlag i, atesa la dificultat per acollir professionals del sector mèdic, el PSIB es va plantejar la possibilitat d’afeblir l’exigència lingüística. Pretenia demanar l’aprenentatge del català a llarg termini, accedint prèviament a l’administració pública sense la necessitat de dominar la llengua autòctona.
Aquesta idea, però, no s’ha plantejat només obeint la manca de professionals al sector. L’exigència lingüística desitjada pel Govern actual va provocar la mobilització de professionals de la sanitat a través del Sindicat de Metges, un fet que incomodava el Govern. Alhora, i encara més important, segons ha pogut saber EL TEMPS, des de la delegació madrilenya del PSOE s’ha pressionat darrerament l’executiu Balear, dominat pel PSIB, perquè rebaixen les exigències en matèria lingüística. El posicionament de la sucursal illenca dels socialistes, més sensible a la qüestió nacional, incomoda el PSOE espanyol. Alhora, les darreres enquestes electorals pronostiquen una pujada d'escons de Ciutadans i un estancament del PSIB a les Illes, el que podria dificultar una reedició del pacte d’esquerres.
Situar el problema del català com a epicentre dels problemes del PSIB no deixa de ser curiós, atès que, entre altres coses, el polèmic José Ramón Bauzà no va poder tornar a formar Govern amb el PP després de la seua política hostil contra la llengua autòctona. Siga com siga, de moment, en l’àmbit sanitari es podrà continuar emprant el català. Falta per veure, encara, quin és l'acord final dels socis de Govern.