Graella de sortida

El PI tindrà la clau

És molt probable que el futur Govern balear que sorgeixi de les eleccions de l'any que ve depengui dels regionalistes de Proposta per les Illes

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aquest setmanari ja va avançar fa mesos que tant la cúpula del PP, encapçalada per Biel Company, com els dirigents del PSOE illenc, amb Francina Armengol al capdavant, pensaven que no hi hauria majoria absoluta després de les pròximes eleccions autonòmiques, que se celebraran el maig de l'any que ve, i que el futur Govern sorgirà de pactes de l'esquerra amb el PI o bé del PP amb el PI i Ciutadans.

Aquesta previsió disposa des de la setmana passada d’una enquesta que sembla que la confirmi. Si més no, la intenció de vot que mostra el sondeig dona per fet que no hi haurà majoria absoluta del PP ni tampoc de tota l'esquerra --que és la que signà els Acords pel Canvi: PSIB, Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera--, que l'assolí el 2015 amb 34 diputats en conjunt, sobre els 59 que formen el Parlament. Dit això, la disputa entre PI i Ciutadans per veure quin dels dos té més força per determinar la futura majoria ha començat. I consegüentment, la llarga cursa electoral cap a les urnes illenques de maig de 2019.

Enquesta

No es tracta només d'una mera anàlisi, com les que fins ara s'havien fet, ni tan sols d'informació sobre què pensen els partits que ocorrerà, sinó que ara ja és el que conclou l'única enquesta apareguda a la premsa local illenca sobre intenció de vot autonòmic. En efecte, el diari Última Hora va publicar el passat cap de setmana del 27 i 28 de gener un ampli sondeig demoscòpic sobre el moment polític, que a la pràctica és la fotografia fixa de la graella de sortida, que formen els partits amb representació parlamentària, de la llarga cursa electoral de 2019.

El PP veuria minvar suport popular pertot, podria perdre un diputat per Mallorca i quedar-se igual a les altres illes. Passaria dels 20 escons que va obtenir el 2015 a 19. Per la seva banda, el PSIB-PSOE no pujaria en intenció de vot sinó un punt percentual a Mallorca i quatre a Eivissa, però es quedaria igual en nombre de diputats o, en funció del que fessin les altres formacions, podria sumar-ne un més per l'illa gran. Així, amb relació a 2015, es quedaria amb els mateixos 14 d'ara o, com a màxim, augmentaria a 15.

Els canvis rellevants apareixerien en els tres grans guanyadors de fa tres anys: Podem, Més per Mallorca i Més per Menorca. En efecte, les tres formacions esquerranes serien les clarament damnificades d'aquesta legislatura. Les polèmiques que han protagonitzat els passarien factura. La formació morada perdria tres diputats, un per Mallorca, un altre per Menorca i el tercer per Eivissa. Les coalicions ecosobiranistes perdrien tres escons més, dos per Mallorca i un més per Menorca i, així, baixarien dels nou diputats conjunts que tenen ara --fan grup únic-- a sis. És a dir, entre aquests tres partits perdrien mitja dotzena dels 19 electes que van guanyar el maig de 2015, i baixarien a 13 d'aquí a dos anys. Una reducció que el potencial increment socialista, a tot estirar d'un escó, no podria compensar de cap manera. O sigui, l'esquerra en el seu conjunt perdria --sempre segons l'enquesta-- almenys sis escons sobre els 34 que va obtenir a les passades eleccions, per tant es quedaria dos per sota de la majoria absoluta, que són 30. Gent per Formentera, també d'esquerra, mantindria el seu escó, l'únic que tria l'illa.

Per la seva banda, el regionalista PI augmentaria un sol diputat, per Mallorca, i passaria de tres a quatre, mentre que Ciutadans seria el més afavorit: protagonitzaria una enorme pujada en escons, de només dos diputats el 2015 en tindria ara almenys sis o set, dels quals quatre o cinc serien electes per Mallorca, un per Menorca i un altre per Eivissa.

PI i C's

L'enquesta reforça la idea que s'està estenent entre polítics i periodistes illencs i que aquest setmanari ja avançà que així podria ocórrer: que dependrà del PI i de Ciutadans la formació de la majoria governamental després de les eleccions.

Els escenaris de pactes que es podrien obrir serien tres. El primer, que el PP i Ciutadans es bastessin per governar: el sondeig demoscòpic no ho preveu però no es pot descartar si --com en el PP volen creure-- es produís el mateix efecte que s'ha vist en altres ocasions, que els conservadors tenen més vots --el famós vot ocult-- que el que les enquestes li atorguen. Si el PP pogués mantenir els percentatges de cada illa que va obtenir el 2015, podria no sols mantenir els 20 escons sinó inclús augmentar-ne un parell més. És la gran esperança del seu líder Biel Company. I confia que després Ciutadans marqui una progressió superior a l'esperada i arribi als vuit diputats. Així, entre les dues formacions sumarien els 30 escons de la majoria absoluta. Representants conservadors confessen en privat, però, que ho veuen com una opció “molt poc probable”.

El segon escenari el dibuixa la suma dels escons que obtingui el PP amb els que treguin el PI i C's, i que tots plegats superin els 30 que donen la majoria absoluta. És l'opció més probable, segons el sondeig referit. En aquest cas caldria veure aleshores si els regionalistes i els espanyolistes taronja podrien compartir interessos per fer president del Govern Biel Company, el líder del PP. Tant els dirigents socialistes com antics càrrecs del PP estan convençuts que no podria ser, que els regionalistes no facilitarien de cap manera un Govern conservador amb Ciutadans. Argüeixen que el sector nacionalista del PI no acceptaria mai un pacte amb els delegats illencs d’Albert Rivera.

La tercera opció és que el PI, amb tres o quatre escons, tingui prou força que pugui pactar ell tot sol amb l'esquerra o amb la dreta, de manera que fos l'única formació desequilibrant del Parlament. Segons el sondeig demoscòpic, és un escenari amb altes probabilitats de convertir-se en realitat. Aleshores, què faria el PI, per quin tipus de pacte s'inclinaria?

Jaume Font, president regionalista, no vol contestar a aquesta mena de preguntes: “No em vull deixar distreure per qüestions com aquestes, per les enquestes. Tant m'és que diguin que traurem resultats bons o dolents. Nosaltres ens volem centrar en la feina, que en queda molta per fer”. Tampoc el líder taronja, Xavier Pericay, volgué valorar davant dels periodistes la intenció de vot que els augura el sondeig i es limità a dir que a l'hora de pactar caldrà veure com actuen tant el PP com el PSOE, perquè, per a ells, el que és substancial és la política contra la corrupció i l'educació.

A la cúpula del PSIB-PSOE tenen l'esperança, com s'ha dit, que el PI no permetrà que el PP i el partit anticatalanista governin i estan convençuts que "d'una manera o d'una altra" acabarà "facilitant" que el Govern actual presidit per Francina Armengol renovi per una altra legislatura. No seria una operació fàcil, però creuen que seria factible. L'inconvenient més rellevant, accepten, vindria per la necessitat d'ajuntar en la mateixa operació el PI i Podem, dos partits ideològicament antagònics. Tanmateix, pensen que podria portar-se a terme i deixen entreveure que la possible solució seria que els morats continuessin donant suport extern, sense assumir cap gestió governamental i d'aquesta manera es podria tenir l'imprescindible suport regionalista, tant si fos actiu, amb els vots afirmatius dels seus diputats, com si fos passiu, amb la simple abstenció

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.