El camp valencià

Els llauradors volen votar

L’agricultura valenciana demana democràcia. La Unió de Llauradors exigeix la celebració d’eleccions al camp per mesurar les forces i la representativitat de cada organització agrària, com ja passa a Catalunya. Encara hi ha, però, resistència a l’hora d’abordar aquesta anomalia.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Diu la dita que ningú no sembra per no collir. Que és com dir que ningú no doblega l’esquena per no traure’n rendiment. A la Unió de Llauradors ho saben i fa temps que treballen en els despatxos per poder collir el fruit desitjat: la celebració d’unes eleccions al camp valencià per poder mesurar les forces de les organitzacions que hi intervenen. Del que es tracta, en definitiva, és de fer el mateix que ja fan els sindicats en l’esfera laboral, això és, celebrar eleccions periòdicament per mesurar la representativitat de cadascú. “Volem posar fi a una anomalia que arrosseguem d’ençà de la instauració de la democràcia i que no té sentit que es perllongue”, afirmen des de la Unió de Llauradors. A Catalunya, però també a Castella-Lleó, la comunitat de Madrid o Extremadura, fa anys que se’n celebren. La maquinària legislativa per acabar aquesta situació d’excepció, al País Valencià, ja s’ha posat en marxa, però no és del tot segur que la tramitació puga estar finalitzada abans que acabe aquesta legislatura. 

“Celebrar eleccions és necessari perquè aportaria transparència a la situació del camp”, addueixen des de la Unió de Llauradors. Aquesta organització, que en l’actualitat compta 20.000 socis, considera que les votacions servirien per solucionar un “dèficit històric que arrosseguem des de la Transició”. Cal, en aquest punt, fer un poc d’història: durant el franquisme els llauradors i ramaders estaven obligats a afiliar-se a les Hermandades de Agricultores y Ganaderos. L’arribada de la democràcia va trencar parcialment amb aquell model de sindicalisme vertical. Les cambres agràries esdevingueren les successores de les hermandades franquistes, per bé que en copiaren l’esquema vertical.  Paral·lelament els llauradors i ramaders optaren per buscar fórmules de representació que reflectiren la històrica necessitat de dotar-se d’organitzacions professionals. En l’àmbit del País Valencià, l’any 1976 naixia la Unió de Llauradors i Ramaders. Un any després, veia la llum l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA), que l’any 1989 quedaria lligada a l’organització estatal Asaja

L’any 1978 van tenir lloc eleccions a les cambres agràries, uns comicis que, segons la Unió de Llauradors, van ser un “frau”. Al País Valencià, les cambres agràries provincials van desaparèixer oficialment l’any 2013, si bé molt abans havien perdut totes les seus funcions. En tot aquest temps, el camp valencià no ha tingut ocasió de deixar el seu vot a l’urna. I això ha estat així a pesar que la Unió de Llauradors ho ha reivindicat periòdicament. Els partits polítics, de signe divers, tanmateix han estat tradicionalment refractaris a atendre aquesta petició. A Castella-Lleó, on el pròxim dia 11 de febrer 40.000 llauradors i ramaders estan cridats a les urnes, es celebren eleccions des de 1997. A Extremadura, les primeres votacions tingueren lloc  l’any 2002. A Catalunya, els pagesos van votar per primer cop l’any 1994 i l’any 2015 es va modificar la llei (vegeu requadre) per liquidar definitivament un sistema que encara seguia els esquemes de les cambres agràries. 

En guaret 

Al País Valencià, però, tanmateix mai no s’han donat les circumstàncies polítiques adients per aprovar una legislació que dotara de marc jurídic les eleccions agràries, per bé que la Unió de Llauradors ha esgrimit aquesta reivindicació històrica. Els socialistes hi van ser poc receptius durant l’etapa de Lerma i els populars se’n van desentendre. “Les eleccions són, al capdavall, un esperó per a la mobilització del camp. I als polítics ja els anava bé un camp desmobilitzat”, asseguren des de la Unió. 

Tanmateix, la llarga hibernació a què els va sotmetre el PP ha fet canviar de postura el PSOE. Els socialistes, a l’igual que Compromís, duien en el seu programa electoral la celebració d’eleccions entre agricultors i ramaders. Ara que governen, s’han posat mans a l’obra i el Consell treballa ja en la redacció d’un projecte de llei per dotar aquesta demanda històrica d’un marc legal. 

Qüestió democràtica a banda, de què hauria de servir la celebració d’eleccions entre agricultors i ramaders? En l’actualitat, Generalitat i organitzacions agràries intercanvien punts de vista i tenen un punt de trobada en les meses sectorials. Allà hi ha presents la Unió de Llauradors, AVA-Asaja (representa els agricultors de la província de València), Fepac-Asaja (Castelló), Asaja-Alacant, UPA i COAG. Totes elles són representades en igualtat, per bé que el nombre de socis és molt dispar, i les dues primeres són les majoritàries. “El problema —explica Francisco Rodríguez Mulero, director general d’agricultura—, és que aquesta mesa és consultiva però no de concertació”. Posar les urnes seria el primer pas per crear un Consell Agrari i un Consell Agroalimentari “on les organitzacions agràries tingueren una participació formal i poguérem consensuar mesures. A hores d’ara no podem arribar a acords”. Seria, per dir-ho així, una mena de mesa de diàleg social per al sector agrícola i ramader. Per a la Unió, les eleccions haurien d’aclarir quin pes té cadascuna de les organitzacions. 

Una discòrdia que germina

Amb tot, però, el camí no és planer. Perquè per poder convocar eleccions cal, abans, disposar d’un cens i per a això, cal establir uns criteris de qui és i qui no és llaurador o ramader. I això, que a primera vista semblaria senzill, no ho és tant si tenim en compte l’heterogeneïtat del camp valencià. Al capdavall, hauria de tenir el mateix dret a votar un productor de nespres de Callosa d’en Sarrià que un metge de València que té tres fanecades de taronges a la Ribera? Quin criteri s’ha de seguir en un indret on predomina l’agricultura a temps parcial? 

És en aquest punt que emergeixen les friccions entre les organitzacions agràries valencianes: la Unió es partidària que disposen del dret al vot aquelles persones que, si tenen ingressos agraris per sobre del salari mínim interprofessional (9.600 euros), estiguen donades d’alta com a autònomes, tal com marca la llei estatal dels treballadors autònoms. També les persones jubilades en règim de jubilació activa. L’Associació Valenciana d’Agricultors, que compta amb 20.000 socis, és contrària a aquest criteri ja que, asseguren, “impediria votar al 80% dels llauradors”. “Es deixaria fora els llauradors que són propietaris de la terra, paguen tots els impostos derivats de la seua activitat però no cotitzen a través del règim agrari. No té sentit que se’ls usurpe el dret al vot en òrgans on es prenen decisions que els concerneixen directament”, asseguren des d’AVA. 

“El que volen els d’AVA és que voten els propietaris, encara que no siguen llauradors”, responen des de la Unió. Aquest sindicat considera, a més, que l’elaboració del cens, segons els criteris que ells pregonen, permetria “fer emergir molta economia submergida”. “Unes eleccions serien bones per al camp —repliquen des d’AVA— però hi ha qüestions molt més urgents a resoldre en el món del camp: la falta de rendibilitat, l’envelliment, la posició de debilitat en la cadena agroalimentària....”. I hi afegeixen, mirant als despatxos de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Canvi Climàtic: “la legislatura ja s’esgota i ha passat en blanc”. 

De moment, aquesta conselleria encara no té definit quins seran els criteris que finalment s’utilitzaran i s’escuden en una apel·lació genèrica: “Formaran part del cens totes les persones que complisquen la llei”, assegura Rodríguez Mulero. I hi afegeix, en forma de rèplica a AVA: “Tenim moltes coses damunt de la taula. Avançar a democratitzar el camp també és una prioritat”.

El model català

Mentre al País Valencià el projecte de llei de representativitat de les organitzacions professionals agràries encara està a les beceroles, a Catalunya se celebren eleccions des de l’any 1994. Des d’aleshores ja s’han celebrat sis comicis, els darrers dels quals van tenir lloc el febrer de 2016. En aquelles eleccions, la Unió de Pagesos es va erigir en l’organització majoritària en haver obtingut el 56,77% dels vots emesos i el 67,29% de representativitat.

Un any abans el Parlament havia aprovat una llei de representativitat de les organitzacions professionals agràries que actualitzava l’anterior i l’adaptava a la desaparició de les cambres agràries, uns organismes que, per la Unió de Pagesos, sempre havien estat considerats “predemocràtics”. De fet, la Unió va fer boicot a la primera convocatòria d’eleccions a les cambres agràries, l’any 1978, en considerar que “perpetuaven el poder de l’antic règim en el camp. Aquell boicot inicial va anticipar la posterior anihilació de les cambres a Catalunya, uns organismes que dues sentències del Tribunal Constitucional van definir com “preconstitucionals, predemocràtiques i anticonstitucionals”. 

La llei de representativitat del camp aprovada l’any 2015 fou la primera de tot l’Estat que contemplava unes eleccions no regides per l’existència de les cambres agràries. En lloc de quatre cambres, la llei creava un nou model amb organitzacions professionals representatives escollides cada cinc anys. Des de 2015 es vota a organitzacions agràries i no a persones, com passava fins aleshores. La tanca per obtenir representació institucional és del 15%. I hi poden votar les persones jurídiques (empreses, sobretot) que demostren que tenen més d’un 25% d’ingressos agraris i les persones físiques donades d’alta com a autònoms en el règim agrari. “El que no es pot pretendre és tenir dret de vot però no complir amb les obligacions”, assegura Joan Caball, secretari general de la Unió de Pagesos. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.