-Quina lectura fa del moment que viu actualment la dreta espanyola?
-Crec que Feijóo ha perdut la investidura però s’ha guanyat als seus. Va accedir al lideratge del PP amb un cert rum-rum, però ara té els seus entusiasmats i crec que ha reforçat moltíssim la seua posició dins del PP, perquè el missatge que ha traslladat és que s’hi vol quedar, que ho vol tornar a intentar, i el partit li ha dit que endavant. Ell treballa sobre dues qüestions. Una, anar guanyant-li terreny a Vox a poc a poc, tal com va fer en el seu intent d’investidura, quan el paper de Vox va resultar totalment irrellevant en tant que el PP en va agafar part del discurs i va desactivar qualsevol mena de confrontació. L’altra qüestió és que Feijóo i el PP confien que la legislatura de Pedro Sánchez serà una legislatura curta, i el següent objectiu està en les eleccions europees de l’any que ve.
-En canvi, si es fa cas del relat mediàtic de la dreta, Feijóo no sembla generar el consens o l’entusiasme que sí que han generat altres líders...
-Després del triomf del PP el 28 de maig Feijóo va generar un consens enorme. El que no genera consens en la dreta mediàtica espanyola és la derrota. La victòria i els diners sí que generen consens, però la derrota no. A Feijóo el van estimar moltíssim entre el maig i el juliol, perquè les eleccions municipals i autonòmiques van ser molt favorables per al PP i perquè de cara a les eleccions generals es donava per fet que Feijóo les guanyaria. Només calia saber amb quin marge. Una vegada no ha aconseguit governar, Feijóo ha desmentit allò que es deia sobre ell, que només tenia una bala i que si després d’aquestes eleccions no aconseguia governar no ho tornaria a intentar. Feijóo va deixar clar, durant el seu intent d’investidura, que això no era així. L’entestament de Feijóo per presentar-se a la investidura, de fet, crec que té més a veure amb el propòsit de buscar una oportunitat per a convèncer als seus que ell pot ser el líder que recupere el govern per a la dreta. Per això, crec que Feijóo ha eixit molt més fort de l’intent d’investidura a com va entrar.
-Diria que el perfil de Feijóo ha canviat després d’haver passat de presidir Galícia a liderar el PP estatal?
-No. Jo creia, això sí, que Feijóo estava més preparat per a suportar la pressió de l’entorn mediàtic de la dreta a Madrid. Això li ha fet cometre errors greus i donar la sensació que a vegades es contradiu: pel matí diu una cosa, al migdia ha de matisar-ho, per la nit ho ha d’aclarir... Però aquest és el Feijóo que hem viscut a Galícia durant 14 anys: té una gran capacitat per a absorbir els discursos aliens que li interessen i per a impedir que ningú li faça ombra dins de l’àmbit del centredreta. Fixe’s que Vox no ha aconseguit representació al parlament gallec, i que Galícia és l’única comunitat en què Vox no té cap tipus de poder institucional. De fet, només té una regidora a l’Ajuntament d’Avión, a Ourense. És tot el que tenen a Galícia. I el discurs dur de Feijóo contra el nacionalisme basc o contra l’independentisme gallec ha estat molt present durant els seus 14 anys com a president. A mi, per tant, no m’està sorprenent res el paper de Feijóo a Madrid. Ell és qui és, no el mem que han construït sobre ell. Alberto Núñez Feijóo no és ni el superlíder de centre reformista renovador, ni el Konrad Adenauer de la dreta espanyola, ni tampoc el mem que ha construït una part de l’esquerra, que el dibuixa com un pallús que baixa de Galícia i que no sap res de res, però que guanyava eleccions a Galícia perquè “ja sabem com són els gallecs, gent endarrerida de la perifèria que parla amb accent estrany i clar, quan baixen a Madrid a jugar la Champions League, els pobrets es desorienten”. Feijóo no és cap d’aquestes coses: és un polític molt competent, una persona que té una gran capacitat d’adaptació i que sobreviu a tot. Això és el que el converteix en un adversari polític temible, perquè ell s’adapta i sobreviu.
-Ateses les circumstàncies, considera que avui Feijóo és el millor líder possible per a la dreta espanyola?
-Ara mateix jo crec que sí. En primer lloc, compta amb el suport del partit. Cal preguntar-se com estava el PP fa ara un any. La resposta és molt senzilla: amb Pablo Casado, el PP estava obert en canal. I avui el PP ha tornat a ser una màquina de guanyar eleccions. Cal recordar que el PP té la quota de poder territorial més gran de la seua història: ni Aznar ni Rajoy van arribar mai a la quota actual de poder territorial. Per tant, Feijóo té el partit recuperat d’un xoc. No és que l’haja tret de la UVI, és que ha rebut l’alta després dels resultats de les municipals i de les autonòmiques. Per això, crec que Feijóo té el perfil i la capacitat, tal com vam veure en el debat del seu intent d’investidura, d’oferir una duresa dialèctica que li facilitarà molt guanyar-li terreny a Vox.
-S’ha encetat un nou cicle de mobilitzacions de la dreta contra la possible investidura de Pedro Sánchez i contra els seus possibles pactes amb l’independentisme català. Creu que aquest tipus d’iniciatives sorolloses encaixen amb el perfil de Feijóo?
-Si em base en el Feijóo que jo conec, diria que no. De fet, Feijóo, quan liderava l’oposició al bipartit gallec integrat pels socialistes i pel BNG (2005-2009), mai assistia a les mobilitzacions que va organitzar la dreta pels temes de la llengua i tot això. Feijóo sempre hi enviava el secretari del PP gallec, Alfonso Rueda, actual president de la Junta de Galícia. Però ara Feijóo és conscient que si ell no va a eixes manifestacions hi aniran altres que ocuparan el seu espai. De tota manera, no crec que es facen moltes més manifestacions.
-S’imagina una “foto de Colón” amb Feijóo?
-No. Farà tot el possible per a evitar-la.
-Però podrà evitar-la?
-Fins ara ha aconseguit evitar-la. Jo crec que la gent de Feijóo i la gent del PP han arribat a una conclusió, i és que ocultar la relació amb Vox o mirar de dissimular-la no funciona. I que el que han de fer és absorbir eixe discurs, eixe terreny i eixe espai. Per tant, el que crec que Feijóo farà amb Vox és el que va fer en l’intent d’investidura: acceptar els seus vots, donar les gràcies i apropiar-se d’una part del seu discurs. En aquest sentit, crec que en les pròximes manifestacions Feijóo anirà a fer-se amb l’escenari i a ocupar-lo per arraconar a Vox.
-Aquests anys, des que Pedro Sánchez va accedir al Govern espanyol el 2018, la dreta espanyola ha apostat per la mobilització, per la desestabilització i pel soroll, i fins ara els ha funcionat relativament. Pensa que per al PP és una bona idea perseverar en aquesta estratègia?
-No sé si és una bona estratègia, però és la que seguiran. Ells tenen claríssim que aquesta és l’estratègia, l’única manera de respondre. Si donen per fet que hi haurà investidura de Pedro Sánchez, i jo personalment crec que no s’equivoquen si ho donen per fet –em sorprendria molt que no hi haguera investidura arribats a aquest punt–; si volen una legislatura curta i convertir les eleccions europees en una mena de moció de censura popular al Govern espanyol amb una victòria molt clara del PP, ells estan convençuts que el camí és mantenir aquesta oposició absolutament frontal i fer visibles els problemes i les contradiccions que pot tenir el PSOE.
-De quines contradiccions parla?
-El principal problema de Sánchez amb l’amnistia no es convèncer a Junts, ni a ERC, ni al PNB, ni al BNG, ni a EH Bildu, ni a Sumar. Això és una dificultat, però el principal problema de Sánchez és explicar l’amnistia als seus votants, perquè molts no ho acaben d’entendre i de moment el PSOE no s’ha explicat en aquest sentit. Feijóo, crec, sap que eixe és el punt més feble de Sánchez, el punt en què més mal pot fer a Sánchez i al seu Govern, i l’aprofitarà al màxim. Fins al punt que al PSOE li passe amb l’amnistia el mateix que al PP amb els seus pactes amb Vox, que de tant intentar evitar el tema acabe sent un llast que impedisca guanyar les eleccions o el fet de governar.
-Però els indults no li van eixir al PSOE tan cars com es podia pensar o com augurava la dreta...
-... Però no és el mateix. Si el PSOE creu que és el mateix s’equivoca. Els indults es van decretar després de quasi quatre anys de presó. Hi havia gent que podia discutir la mesura, però l’absoluta majoria dels votants del PSOE podien acceptar-la si se’ls explicava que els indultats ja havien estat quatre anys en presó i, a més, que encara estan inhabilitats. Ara l’amnistia beneficiaria persones que, a ulls dels votants del PSOE, han fugit de l’acció de la justícia i que, segons el seu parer, no han pagat pel que van fer. Els indults no es poden comparar amb l’amnistia. Perquè a més, molta gent és conscient que els indults potser no agradaven molts votants socialistes, però s’havien de decretar. L’amnistia, a més, amaga una altra pregunta: a canvi de què? És un tema que genera divisió, que genera desconcert entre molts votants del PSOE, i per això el PP ho intenta aprofitar mentre els votants del PSOE fins ara només han rebut, sobre aquest tema, silenci i apel·lacions puntuals a la generositat per part de Pedro Sánchez.