La secretària general del PSIB-PSOE i actual presidenta del Congrés, Francina Armengol, es mostrà aquest dimecres favorable a una nova reforma de l’Estatut d’Autonomia balear. L’última muda data de l’any 2007. Ho va fer durant la intervenció que protagonitzà en l’obertura de les sessions de la Fundació Gabriel Alomar -del PSIB- dedicades al quarantè aniversari de l’aprovació de l’Estatut, el 25 de febrer de 1983.
Presentà Armengol l'exsecretari general de la formació i expresident del Govern, Francesc Antich, el qual destacà «l’orgull» dels socialistes illencs davant el fet que Armengol sigui presidenta del Congrés i que «ella hagi assolit que a la cambra es reconeguin totes les llengües cooficials». Defensà l’expresident que l'autonòmic és «un model d'èxits i avanços» del qual encara queda molt per avançar, en qüestions com «el federalisme, la capacitat d'intervenció de les comunitats autònomes en la conformació de l'Estat, la clarificació de competències, la millora del finançament o l'impuls de la proximitat del sistema judicial». Per a l’ex cap socialista baleàric, ha arribat l’hora de «veure com milloram el nostre text estatutari i això implica donar un gran impuls insular a la norma, reforçant la bilateralitat amb l'estat i el funcionament federal intern, humanitzant-lo amb un conjunt de drets i llibertats o creant espais per als ajuntaments».
L'acte fou introduït pel vicepresident de la Fundació Gabriel Alomar i secretari d'Organització del PSIB-PSOE, Cosme Bonet -la presidència correspon a qui ocupa la secretaria general, ara Armengol-, qui destacà el paper d'Antich i Armengol en «convertir aquesta terra en pionera i que altres han agafat com a model», a la vegada que es mostrà convençut que l’anàlisi dels quaranta anys de l'Estatut ha de ser «crítica, però també esperançadora, justa amb tot el que hem aconseguit gràcies a l'autogovern».
La proposta d'Armengol. Davant d’unes 200 persones que omplien la sala, Armengol proposà obrir «un procés de debat i diàleg que desemboqui en una nova reforma de l'Estatut» per fer possibles «quaranta anys més de progrés». Segons informa el seu partit, «per aconseguir-ho, la dirigent socialista ha proposat tres grans línies de reforma» que permetien «assegurar els drets i llibertats conquerits com a societat».
El primer objectiu de la reforma hauria de ser, al seu entendre, «fer irreversibles les conquestes que ens han costat moltíssim assolir, i fixar a l'Estatut la sostenibilitat financera de les competències que ens garanteixen ser persones iguals, amb dignitat i amb les mateixes oportunitats, com és la salut, l'educació, els serveis socials i el dret a l'habitatge».
En segon lloc, l’expresidenta balear proposà «l'establiment de noves eines que ens permetin ampliar i incorporar nous drets i llibertats, des de l'obligació d'incorporar qüestions que hem d'afrontar, com el dret a la protecció de les nostres dades, la ciberseguretat o el dret a com volem envellir».
La tercera gran missió que ha de perseguir la reforma hauria de ser, digué la secretària general del PSIB, assegurar«més participació social, que totes aquelles polítiques que necessiten una mirada llarga s'hagin de debatre en societat, i que les decisions no les prenguin alguns tancats als despatxos sinó en societat».
Aprofità la seva intervenció per reivindicar el model d’Estat que sempre ha defensat, tant ella com el PSIB: «l'estat de les autonomies ha d'avançar cap al federalisme, perquè aquest és pacte, unió en la diversitat i reconeixement de la pluralitat». A tal efecte, posà com a exemple del model que ara al Congrés es pugui parlar en les altres llengües oficials: «hi ha dos models contraposats: un que vol imposar una idea única d'Espanya, uniforme, intolerant, excloent, que no accepta allò que és diferent, que té por de reconèixer la diversitat, que no vol avançar en l'autogovern dels territoris i que fins i tot plantegen fer-lo enrere»; i l'altre que és «el nostre, on hi ha una alternativa amb un plantejament integrador, comprensiu, que abraça la diversitat, que entén les identitats, que té clar que des del respecte a les diferències serem més forts i estarem més units».