Els crítics

Jordi Llavina: «La forma em permet no despistar-me més del compte»

Jordi Llavina (Gelida, 1968) matisa el pessimisme contingut en 'Matí de la mort', l’anterior llibre, amb l’itinerari vital i poètic articulat en 'Ermita'. Un passeig articulat per 1.400 octosíl·labs i bressolat pel paisatge i els records que suscita la pujada a  l’ermita de Sant Pere del Puig, un indret fotografiat per a l’ocasió per Josep Massana.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Hi ha un punt de connexió amb Matí de la mort: la mirada evocativa i introspectiva. El balanç.
 

—Sobretot això, fer balanç. Amb Matí de la mort hi una certa continuïtat, el que passa és que Ermita és més esperançat, hi ha una diferència important. 


—Anava per ací la cosa: la mirada llòbrega de l’anterior llibre troba un punt d’equilibri en Ermita, una mica de llum.


—Per descomptat. Segurament perquè Ermita és un poemari localitzat en un lloc de llum, molt agradable, on jo passo moments molt plaents. És curiós, però en la mesura que em vaig fent gran, quan ...

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Ja ets subscriptor? Accedeix-hi