Els crítics

Aimé Césaire: crònica poètica de la negritud

En algun moment de la seua joventut, el poeta i polític Aimé Fernand David Césaire (Martinica, Basse-Point, 1913, Fort-de-France, 2008), pren consciència a la metròpoli francesa d’una identitat  ofegada pel colonialisme. ‘Cahier d’un retour au pays natal’ (1939), editat ara en edició bilingüe per Edicions del Buc, fou el fruit poètic (i cívic) d’aquell retrobament.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“I la meua illa no closa, la seua clara audàcia dreta al darrere d’aquesta polinèsia, al seu davant, Guadalupe tallada en dos per la seua ratlla dorsal i amb la mateixa misèria que nosaltres, Haití on la negritud es va alçar per primera vegada i va dir que creia en la seua humanitat i la petita cua còmica de Florida on d’un negre se’n consuma l’estrangulació, i Àfrica gegantescament reptant fins al peu hispànic d’Europa, la seua nuesa on la Mort sega amb falçades amples”. Aquesta cita de Quadern d’un retorn al país natal, en la curosa traducció d’Anna Montero, contextualitza molt bé el neguit d’Aimé Césaire: el seu no és tan sols un desencís pel retrobament amb la terra natal, sinó per la sort de tota una regió planetària devastada després d’anys d’esclavitud i colonialisme. Inquietud per la sort global de la “negritud”: “Al final de la matinada borronada d’anses fràgils les Antilles famolenques, les Antilles marcades per la verola, les Antilles dinamitades per l’alcohol, encallades en el fang d’aquesta badia, en la pols d’aquesta ciutat sinistrament encallades”. 


El colp a la taula d’algú que ha hagut de marxar per tornar i prendre consciència de la magnitud de la tragèdia a la seua estimada Martinica. I a tot el Carib i les illes americanes de l’Atlàntic, les bases del pútrid comerç d’esclaus, habitades pels descendents de les persones arrencades durant segles del cor i les artèries de la mare Àfrica. Un exèrcit de desarrelats i pàries amb petites cèl·lules de resistència: l’avi de Césaire fou el primer professor de raça negra de Martinica. I la seua àvia sabia llegir i escriure. El seu pare també era professor. Però això no evità que la família passara estretors: en un passatge especialment commovedor del llibre, l’autor recorda la imatge d’una mare costurera que pedaleja “dia i nit” en una màquina de cosir Singer. Ho fa “per la nostra fam”.


Els pares no sol lluitaren perquè la progènie no estiguera desnodrida. També els degueren proporcionar una bona educació, perquè Césaire obtingué el 1931 una beca del Govern francès per estudiar al Liceu Louis-le-Grand de París. Allí, fa colla amb uns altres estudiants de raça negra provinent de les colònies, com ara Léon Gontran Damas, nadiu de la Guaiana francesa. Aquest nucli comença a editar una publicació de nom ben explícit, L’étudiant noir, en la qual es destil·la el concepte de “negritud”, concebut pel mateix Césaire i que desenvoluparà en un assaig del 1950, Discours sur la négritude


Un itinerari d’assumpció dels orígens africans, del projecte d’assimilació cultural i de l’opressió. Un procés formatiu i vital que deixa espai a la creació de cocció lenta de Cahier d’un retour au pays natal, publicat a París el 1939. Tot just, l’any del seu retorn a Martinica.
Des d’aleshores, Césaire desenvolupa una considerable activitat literària i política i esdevé una figura clau en la història recent de Martinica, una illa encara avui en l’òrbita administrativa francesa. 


Aquella primera obra, recuperada pels sempre inquiets gestors d’Edicions del Buc —en una edició bilingüe amb la cura habitual del segell, tot i que es troba a faltar alguna introducció complementària al breu i suggeridor epíleg de David Montero—, ens interpel·la sobre el poc que sabem de les conseqüències del procés colonitzador. I ens introdueix en una poètica que s’allunya dels motlles a què estem acostumats. Una experiència substanciosa, tot i els (pocs) descosits d’un text balbucejant i urgent.


La d’aquest Quadern és una poesia eminentment narrativa, de xoc, reivindicativa, però també poderosa des del punt de vista de les imatges. Les primeres pàgines ens traslladen a una ciutat (Fort-de-France), “inerta” i famolenca, de pors “arrupides als barrancs”,  “encimbellades als arbres”, “colgades sota terra”. “Al final de la matinada, l’atracada heteròclita, les fortors exacerbades de la corrupció, les sodomies  monstruoses de l’hòstia i el victimari, les quadernes infranquejables del prejudici i de l’estupidesa, les prostitucions, les hipocresies, les lubricitats, les mentides, les falsedats (...) les histèries, les perversions, les mamarratxades de la misèria (...)”, enumera Césaire.


Fetes les presentacions, l’autor convoca breument els records de la infantesa (en passatges com l’esmentat adés), abans de tornar a la trinxera i retre homenatge a Toussaint Louverture, un dels caps de la revolta negra a Haití (1791-1802). L’autor escriu sobre la història recent, però també es pregunta pels orígens pregons (“Qui i quins som? Admirable qüestió!”), a través de personatges com Askia el Gran, qui regnà sobre un imperi durant el segle XVI a l’oest d’Àfrica. Una memòria “envoltada de sang”: “La meua memòria té el seu cinturó de cadàvers! i metralla de barrils de rom que genialment arruïnen les nostres revoltes innobles”, escriu. 


Una mirada, de fet, autocrítica (“l’únic rècord indiscutible que hem batut és el de la resistència al fuet...”), que retrau la docilitat i la covardia dels “bons negres”. Una veu que no oblida els segles que Europa “ens ha omplert de mentides i inflat de pestilències”, que recupera els noms dels esclavistes i dels instruments de tortura, misèries d’un passat que no pot ser obviat. Però que, alhora, vol preservar el cor de les temptacions de l’odi a les altres races, que recorda que cap raça no té el monopoli de la força o la bellesa.


Una crònica d’una negritud “dreta / i / lliure”.  Punyent i necessària. Encara avui, tants anys després de ser escrita.

Quadern d’un retorn 
al país natal 

AIMÉ CÉSAIRE 
Traducció d’Anna Montero
Edicions del Buc, València, 2017 
Poesia, 126 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.