Des de la Segona Guerra Mundial, la llibreria més bombardejada d'Europa és Tres i Quatre, sempre al carrer de Pérez Bayer de València. Fou l'objectiu habitual dels plançons més descontrolats del blaverisme ultra entre 1971 i 1978, anys en què es registren innombrables pintades i/o pedrades i nou atemptats de consideració.
La tanda s'iniciava la matinada del 26 de març de 1971. quan algú va trencar els vidres de l'aparador i va llençar-hi ampolles de tinta que empastifaren desenes de llibres, convertits en material de desfeta. 140.000 pessetes en danys materials. Abans de la crisi del petroli.
El 1972, el 8 de maig, dos joves, tampoc identificats, enganxaven material plàstic a l'aparador i provocaven, amb l'ona expansiva, un petit incendi. Algú estava fora de control i ho demostrava dos mesos després.
En ple Any Internacional del Llibre, el 8 de juny, uns desconeguts entraven a la llibreria pel pati de darrere on havien accedit des del local de l'OJE, l'Organización Juvenil Española. Un cop dintre, van fer una pila amb llibres i papers i van regar-ho tot amb una llauna de gasolina. Aquell cop, reobrir Tres i Quatre va costar més d'una setmana i el cost va ser superior a un milió de pessetes. A punt d'enfonsar-se, l'equip de la llibreria va rebre el suport de tota la societat civil, incloent-hi vint-i-dos presidents de falles. Però els anys posteriors, quan, al voltant de les dates d'octubre, es va instaurar el costum anual de llençar-hi còctels molòtov, una part substancial d'aquesta societat civil va acatar la prepotència dels seus esbirros, com aquells dos xiquets que, a plena llum del dia, l'agost de 1978, llançaren una gran pedra contra l'aparador tot cridant "Viva Hitler!".