El Teatre Principal de la capital mallorquina va ser l'escenari elegit per celebrar la nit dels Premis Ciutat de Palma, en ocasió de la festa del patró, Sant Sebastià, el 20 de gener. Com cada any, l'ajuntament lliurà aquests premis que d'ençà el 2016 tornen ser convocats exclusivament en català en les seves divisions escrites. Quelcom que el PP, per cert, ha assegurat que en cas de guanyar les pròximes eleccions locals de 2019 canviarà altra vegada i, com quan tenia la majoria absoluta en el Consistori (2003-2007 i 2011-2015) els imposarà en castellà i català. I això que el seu president balear, Biel Company, és considerat del sector regionalista i favorable a l'idioma propi.
Tornant als premis d'enguany, el batlle de Palma, Antoni Noguera, de Més per Mallorca, feu un discurs carregat de fons polític i cultural. Aprofità l'avinentesa per anunciar el profund canvi que ha d'experimentar la capital mallorquina durant els pròxims anys. Segons explicà, "aquests premis (Ciutat de Palma) no són només el reconeixement" a la creació "artística, literària o plàstica, o a un treball d'investigació, sinó que es tracta de la prova del compromís de la ciutat amb la cultura i els seus creadors". Noguera argumentà que de poc serveix atorgar uns premis si després s'oblida la cultura la resta de l'any i, conseqüent amb aquesta forma de pensar, anuncià que a partir d'aquest any 2018 la política cultural de l'ajuntament que presideix serà un eix fonamental per millorar la ciutat: "la cultura pública, democràtica i accessible" serà un instrument de profund canvi per a Palma. En aquest sentit avançà que "l'antiga presó de Palma (avui abandonada), la fàbrica textil de Can Ribes (que ja no és operativa) i les torres del Temple (un vetust edifici protegit i abandonat que fou construit sobre una antiga porta de la ciutat) seran escenaris per a les iniciatives que genera una societat inquieta i en moviment constant" com és la de Palma. Aquesta aposta decidida per la cultura "oberta" suposarà convertir els tres espais en centres de cultura "viva" per als ciutadans en general i els creadors en particular, quelcom que al seu parer implicarà un impacte positiu molt intens a la vida ciutadana.
L'eix cultural, explicà Noguera, serà també la base de la gran reforma urbanística, molt ambiciosa, que el seu ajuntament vol portar a terme a tota la façana marítima principal de la ciutat, "on es conserva un patrimoni històric i arquitectònic de gran importància" que es protegirà i es posarà en valor a partir de la reforma integral de la zona. Un projecte que juntament amb altres canvis urbanístics pretenen mudar la ciutat per fer-la més assequible per als ciutadans, més viva.
Tot plegat forma part, digué, "d'un projecte estratègic cultural, on cada part hi tendrà el seu papel i aportarà el que pugui per fer" de Palma en el seu conjunt "una ciutat creativa". En aquest disseny no faltarà el record de la memòria col.lectiva i històrica, "de tots aquells records que se'ns furtaren per part de la dictadura" franquista (1939-1975), així com de les figures senyeres culturals, "com la de Josep Maria Llompart del qual celebram enguany l'Any que porta el seu nom, en ocasió del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort".
Respecte dels actes de Sant Sebastià 2018, es culminaren el diumenge horabaixa amb el Correfoc que ajuntà en el Passeig del Born i de Jaume III una gernació -al voltant dels 35.000 ciutadans- que festejà amb els dimonis flamígers la fi de les festes patronals d'enguany. El dia anterior, el del patró, es lliuraren en el Teatre Principal els premis Ciutat de Palma que enguany han recaigut en Francesc Puigpelat Valls, per 'L'amant de Rebis', que rebé el premi Llorenç Villalonga de novel.la; Carles M. Sanuy Bescós, per 'L'ordre de les coses', premi Joan Alcover de Poesia; Francisco Pizà Alabern, Mª José Duch Navarro, Eva Prats Guerre i Ricardo Flores reberen el premi Guillem Sagrera d'Arquitectura pel projecte finalitzat de la rehabilitació integral del Casal Balaguer; Bel Fullana, per l'obra 'Marquinho', fou mereixedora del premi Antoni Gelabert d'Arts Visuals; Miguel Eek Quesada, por 'Vida i mort d'un arquitecte' s'endugé el premi d'Audiovisuals; Andrés G. Leiva, per 'Un d'aquests díes' guanyà el premi de Còmic; Diego Ingold, Joan Fullana i Juan Tomás Martínez, per 'Conviure', foren premi d'Arts Escèniques; Bubotes Discos, per l'àlbum 'Folk Souvenir' de Joana Gomila, va rebre el premi Bonet de San Pedro de Música al millor enregistrament musical; i Guillem Aloy Bibiloni, guanyà el premi d'Investigació per l'"Atlas d'arquitectura teatral a Palma. Ciutat, arquitectura i espai escènic".