—Quin balanç fa de Sociópolis 15 anys després que es presentara en la Bienal de València?
—El projecte va nàixer en una etapa en què hi havia una necessitat imperiosa de crear habitatge social. Era urgent crear-ne. De fet, les peticions per habitatge social multiplicaven per cinc els habitatges projectats. El repte, doncs, era fer-ne seguint uns projectes de qualitat, alhora que reinventàvem la relació entra la ciutat i l’horta. Crec que, en aquest sentit, Sociópolis ha estat molt reeixit perquè el centre agrícola funciona molt bé. Hem demostrat que allò urbà i allò agrícola poden conviure. En canvi, la crisi va aturar la construcció de l’habitatge social.
El balanç a aquestes alçades, per tant, és agredolç. El punt de partida era bo però la implementació és incompleta per l’esclat de la bombolla immobiliària . Ara bé, confie que, amb el temps, acabarà consolidant-se tot. Cal que hi haja els equipaments projectats.
—En el masterplan es deia que un dels objectius de Sociópolis era “fomentar les relacions socials”. Tanmateix, a hores d’ara no hi ha espais comuns i la mobilitat dins del barri mateix està dificultada per l’abandonament de moltes parcel·les. Sembla contradictori amb la filosofia del masterplan.
—És decebedor veure que les persones que van apostar per viure allí no tenen els equipaments promesos. En aquest barri hi havia projectats 12 equipaments, una xifra molt superior als estàndards. L’urbanisme té aquestes coses: a voltes és més lent del que ens agradaria. Jo he estat arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona. Allà deu anys pegant-li voltes al tema de l’estació de la Sagrera. Confie, en el cas de Sociópolis, que el nou Govern la reactive i que aquella visió de l’urbanisme social i ecològic puga ser una realitat. Però sí, ara com ara és decebedor veure l’estat d’aquell projecte.
—Els horts urbans són un dels èxits més grans. N’hi ha més de 270 usuaris. Tanmateix, on avui hi ha Sociópolis abans de l’any 2000 hi havia horta. Tot plegat resulta una contradicció.
—Sempre hi ha diversos punts de vista. És veritat que ací abans hi havia horta, però també zones més degradades, com ara un dipòsit d’automòbils. A això calia afegir la variant de la carretera. No era un espai com l’horta d’Alboraia, que és un continuu.
A Sociòpolis s’ha de reconèixer que fem un esforç per permetre que la ciutat continue creixent sense destruir l’horta. Sociópolis garanteix que l’horta continuarà existint ara i en el futur. Quan vam dissenyar tot el conjunt em van proposar tallar la séquia de Favara, que passa per allí i m’hi vaig negar en redó. I tot això ho vam fer l’any 2003, en un moment en què només es construïen icones i salvar l’horta semblava utòpic. A Sociópolis passàvem d’una concepció merament agrícola de l’horta a una concepció cultural i associativa. Crec que és un model molt vàlid.
—La seua relació amb els Blasco va ser intensa. Consuelo Ciscar va organitzar la Biennal on vostè presentà Sociópolis; després li organitzà una exposició a l’IVAM, quan ella n’era directora. I també els va fer un xalet.
—El treball que he fet a València ha sigut molt professional, també amb Consuelo Ciscar. També he treballat a Xina i a Rússia, llocs on les condicions no són les que voldries. Consuelo va apostar per algú que havia hagut de marxar per desenvolupar la seua tasca professional i li estic agraït. Altres qüestions s’han d’avaluar a través d’altres mecanismes.
—Quin futur augura a Sociópolis?
—Estic convençut que un dia es construirà el 60% del que es va imaginar. Vam intentar aplicar la gran arquitectura a l’arquitectura social. Sobre el plànol és un molt bon projecte. Jo sóc de l’opinió que la ciutat no es fa només amb icones sinó amb arquitectura bona a molts llocs, com passa a Barcelona o Nova York. València ha treballat més amb el model icònic que amb el sistèmic. Sociópolis parteix d’un plantejament diferent, pensat en clau social. L’urbanisme té aquestes coses: l’eixample de Barcelona i València va tardar dècades a completar-se. Confie que, quan ho mirem d’ací a 50 anys, Sociópolis siga una realitat, que no li passe com a l’avinguda de l’Oest.