Annals del castrisme

L'ull mediàtic sobrevola l'illa de Cuba

El canvi polític a Cuba podria rebre empenta amb la mort de Fidel Castro. És la conclusió dels principals periòdics nord-americans. Alhora, l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca planteja dubtes sobre les futures relacions entre Cuba i els Estats Units. El moment sembla decisiu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tothom era conscient que la desaparició de Fidel Castro podia ser imminent. Els seus noranta anys i el càncer que arrossegava des de feia una dècada raonaven aquesta possibilitat. Hi havia, també, una altra certesa paral·lela: la mort del dirigent cubà obriria una nova etapa plena d'incògnites polítiques. L'illa de Cuba, habitada per onze milions de persones, continuarà sent observada per l'ull mediàtic mundial, expectant del seu rumb polític.

Mentrestant, des dels Estats Units d'Amèrica, tres dels seus principals diaris preveuen el canvi a Cuba. La mort de Fidel Castro podria canviar la direcció política del país que ha estat l'alternativa al model americà. Alguns gestos de l'actual president cubà, Raúl Castro, han convidat a pensar que Cuba viu una transició lenta, però adreçada cap al model del lliure mercat. La mort del seu germà pot alimentar les exigències per accelerar aquest procés.

The New York Times no dubta en titllar el règim castrista de "tirànic" i destaca dues cares de l'ex-primer ministre cubà: la d'un dictador obsessionat amb el control total del seu país, del seu partit i de les seues ferramentes d'estat; i la d'un símbol mundial per a tots aquells que han cregut en una alternativa política al model nord-americà. Una alternativa "reivindicada pels indígenes que van fer esclatar la revolució a Chiapas a començaments dels anys noranta o per dirigents com el també desaparegut Hugo Chávez".

D'altra banda, aquest periòdic és escèptic amb el tractament que Cuba podrà rebre des dels Estats Units amb Donald Trump a la Casa Blanca. El nou president ja va condemnar l'apropament d'Obama a Cuba, que va tractar de pal·liar el bloqueig econòmic patit per l'illa i de restablir les relacions entre ambdós països. L'obertura d'una ambaixada nord-americana a L'Havana és el gran símbol d'aquesta nova conjuntura. Com a fets d'aquest acostament hi ha els majors fluxos de passatgers nord-americans, que poden visitar Cuba amb més freqüència; i l'augment d'intercanvis comercials. Si bé Trump és, presumptament, partidari del lliure mercat, el nou president podria posar entrebancs a aquests intercanvis "si no responen clarament als interessos dels Estats Units". Alhora, pel que fa als fluxos de persones, Cuba hauria de ser per a Trump "un país emissor d'immigrants il·legals", afirma també The New York Times. El major dubte està en si les postures radicals de Trump seran substituïdes per actituds diplomàtiques més adequades a l'alçada del seu nou càrrec. De moment, la reacció del nou president ha estat la d'anunciar la mort de Fidel Castro amb un tweet en el qual escriu "Fidel Castro is dead!". L'exclamació final pot suggerir alegria, sorpresa o ambdues sensacions al mateix temps.

The Washington Post ha dedicat una notícia a aquesta reacció. Hores més tard, el nou president ha fet un comunicat que condemnava la trajectòria de Castro, titllat com a "dictador brutal" i responsable d'un llegat "d'afusellats, de pobresa, de robatoris, de patiment i de negació dels drets humans". Trump ha desitjat veure aviat "una Cuba lliure" i que la desaparició de Castro marque "l'inici de la llibertat". El balanç de The Washington Post sobre la vida política de Fidel Castro tampoc no és positiu: entre altres coses, el dirigent cubà és responsabilitzat "d'haver estat a prop de provocar una guerra nuclear gràcies al seu acostament a la Unió Soviètica" i "d'haver sumit el seu poble en la pobresa i la repressió".

Miami, a poc més de 350 quilòmetres de L'Havana, és una ciutat que ha viscut un dia especial. És la principal receptora d'immigrants cubans als Estats Units i tots els mitjans han reflectit l'alegria viscuda als seus carrers per la desaparició de Fidel Castro. El diari Miami Herald és un reflex d'aquest optimisme. Els seus textos condemnen el passat de Raúl Castro, "sempre a l'ombra del seu germà", si bé també destaquen el seu "paper valent compromès amb les reformes de canvi" a l'illa. Destaquen, sobretot, "la flexibilitat de Raúl", que contrasta amb "la tossudesa de Fidel".

Fidel Castro abandona el món i deixa Cuba submergida en una enorme incertesa política. La victòria de Donald Trump posa en dubte la continuïtat dels darrers gestos d'apropament entre Cuba i els Estats Units d'Amèrica. Alhora, els països i els polítics partidaris d'una alternativa al capitalisme perden el seu gran referent viu. Només el temps resoldrà les incògnites i aclarirà si Cuba acaba o no de consolidar la seua transició. El que és segur és que els mitjans no perdran de vista les evolucions de l'illa més mediàtica del món.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.