Són les 10 del matí del divendres 22 de setembre. Les botigues del centre històric de Palma van obrint per rebre l’allau turística de cada dia. Els primers guiris es deixen veure. Són pocs, però no per molt de temps. Al cap d’una hora la marea humana omple places i carrers. És la 175a jornada consecutiva en aquesta llarga temporada alta de 2023 que va començar l’abril. L’any passat, dos quarts del mateix. I no és l’únic lloc: a Alcúdia, al nord de Mallorca, el diumenge anterior les platges estaven a vessar de turistes. A Calvià, a l’altra banda de l’illa, igual. A Menorca, mai havien vist tants de visitants. A Eivissa no hi cabia una agulla. Per tot igual.
El conseller de Turisme, Jaume Bauzá, del PP, assegurà fa tres setmanes, però, que la «saturació turística es nota en (només) determinats moments de la temporada i en (només) determinats llocs».
Qualque cosa s’ha avançat en el llenguatge dels polítics governamentals. Almanco ara accepten que la saturació existeix, que és real. Fa un any i busques, el juliol de 2022, el seu antecessor, Iago Negueruela, del PSOE, negà que la saturació fos un vertader problema, «és una sensació» va dir.
Diguin el que diguin els polítics, de qualsevol partit, la caparruda realitat turística és que el nombre de visitants —i la massificació— no para de créixer. Entre 2014 i 2022 es va incrementar un 22%. La marca de l’any passat, 16,5 milions, quedarà enrere enguany, perquè tot indica que se superarà la xifra dels 17 milions i algunes dades permeten suposar que podria fins i tot arribar als 17,5. En una dècada, doncs, durant la qual l’esquerra ha governat el 80% del temps, el turisme es pot haver incrementat prop del 30%.
«És la millor temporada que jo he vist mai i duc en això més de 40 anys», diu Antònia, propietària d’un souvenir situat a Alcúdia, zona turística del nord de Mallorca, on, segons conta una treballadora d’hotel, «tenim una ocupació d’un 80%» durant el setembre. «És un no aturar des que obrim al matí fins que tancam al vespre», assegura José, cambrer d’una cafeteria del centre de Palma.
Els negocis turístics estan meravellats. Més turistes que mai i preus salts. Temporada perfecta. No ho veuen igual des de la Plataforma ciutadana contra el megacreuers, la qual lamenta tant «d’èxit». Denuncia que entre l’1 de gener i el 31 de juliol d'enguany han arribat a Palma fins a 75 creuers de més de 5.000 passatgers, quan en el mateix període de 2019 foren 45. I temen, tal com manifestaren a finals d'agost, que el nou Govern flexibilitzi els acords de l'anterior executiu amb les navilieres perquè no coincideixin més de tres vaixells d'aquesta magnitud al mateix temps a la capital illenca. L'entitat critica el «gran volum de contaminació» que representa aquest tipus de turisme, la massificació que provoca en el centre de Palma —perquè cada vaixell hi aboca milers de turistes de cop— i que no deixa beneficis socials perceptibles.
La immensa majoria dels comerciants del nucli històric palmesà, però, no estan d’acord amb la queixa: «No sé per què critiquen tant, el comerç del centre dona molts llocs de feina que sense els turistes de creuers no existirien», sanciona Paquita, encarregada d’una petita gelateria situada a la zona.
L'entitat ecologista GOB alerta que el model econòmic basat en el monocultiu turístic en permanent expansió està posant en risc el benestar de les generacions futures baleàriques. Assegura que l’arxipèlag està immers en una situació «d’alarma ecològica» i «social». El món polític, però, no li fa gens de cas. El 27 de setembre de l’any passat el grup verd liderà una concentració contra el model turístic davant de la seu del Govern balear. La coordinadora de l’entitat, Mar Muñoz, asseverà aquell dia que «calen polítiques valentes» per part de l’esquerra per apostar «pel decreixement» turístic i econòmic. Al mateix temps, la presidenta Armengol atorgava en el veí pati del Consolat de Mar —seu de la presidència— els Premis del Turisme de Balears a empresaris i persones relacionades amb el negoci turístic, en el qual ningú vol saber res de decreixement. Per a més incongruència, entre els manifestants hi havia alguns càrrecs públics de Més per Mallorca que feia part del Govern.
L’esquerra no fa cas al GOB i la dreta, per descomptat, fa el mateix. L’actual Govern es mostra insensible a les crides ecologistes d’aquest estiu, que han advertit que la massificació no és quelcom puntual ni aïllat, sinó una realitat general que perjudica els ciutadans per l’excés de consum de recursos, de vehicles a les carreteres i carrers... i, també, per la creixent incomoditat dels residents que no es poden moure lliurement durant l’estiu per la massificació, ni «anar a llocs» com platges i cales que estan «saturades». Un fenomen que arriba al ridícul, com és el cas d’algunes cales que s’han fet famoses per la promoció que n’han fet en xarxes socials diversos influencers i on va tanta gent que es formen cues de mitja hora, una hora... per poder accedir-hi i fer-s’hi una selfie.
Les xifres no enganen. Mai havien arribat tants de turistes a les Illes com enguany. El juliol foren més de 3 milions, la primera vegada que se supera aquesta xifra en un sol mes. Un 6% més que l’any anterior, que ja va batre marques. En l’agregat entre gener i juliol el creixement se situa en el 7% per sobre del mateix període de 2022. Si acaba l’any amb un percentatge per l’estil, seran més de 17,5 milions els que hauran arribat a Balears.
El Govern i els consells insulars, del PP amb suport de Vox, diuen que s’ha de créixer en «qualitat i no quantitat» i que estan a favor —segons la presidenta Marga Prohens— del «turisme sostenible», igual que ho deia l’esquerra. Però, a la pràctica, reconeixen que seguiran fent promoció de cada una de les Illes. I és difícil que, si se’ls crida, sobretot per l’alta demanda que existeix, no segueixi creixent el nombre de turistes.
Cada illa viu el seu respectiu boom. Les dades del mes de juliol mostren que Mallorca ha fregat els 2 milions de visitants —1.930.855—, un 9,3% superior a l’any passat, segons publicava el diari Última Hora. Entre Eivissa i Formentera n’han rebut 718.429, un 11,4% més que fa un any. Menorca, 356.052, un 3,7% per sobre de 2022.
Dins de l’actual boom general és prou significatiu el cas menorquí. L’illa més oriental havia estat tradicionalment a estalvi del procés de turisme massiu característic d’Eivissa i Mallorca. Però les coses han canviat. Ja es notà en els dos anys anteriors a la pandèmia i en el parell últim ha fet eclosió com mai la nova realitat. Ha estat descoberta pel turisme de més alt poder adquisitiu i els megarics s’hi desplacen amb els seus avions privats, un fenomen que s’ha duplicat entre 2019 i enguany. Uns i altres rastregen el territori buscant propietats per comprar-les. Els hotels més cars s’omplen durant més temps. El nombre de cotxes es multiplica durant l’estiu. Els preus pugen per tot i la manca d’accés a l’habitatge ja és —com a les altres illes— un seriós problema social.
Però tot això li és ben igual a AENA, que depèn del Govern espanyol del PSOE i Podemos, i al qual dona suport Sumar —en el qual participa Més—, partits que diuen ser proteccionistes: l’aeroport de Maó ja ha detectat l’increment dels jets particulars dels ultrarics, així que ha anunciat una ampliació de la zona exclusiva per a aquests avions, assenyalats per ser els més contaminants del transport aeri, que és ja de per si el més contaminant dels mitjans de transport. Segons publicà la setmana passada menorca.info, l’entitat citada destinarà una parcel·la del complex, ara inutilitzada, d’una extensió de 7.179 metres quadrats, per ampliar la capacitat de rebuda d’aquest tipus de vols.
Es referia al fenomen l’economista Guillem López Casasnovas en un article al diari Ara el 25 de setembre, significativament titulat «Menorca en venda». Assegurava l’expert que «en el conjunt de la població s’ha instal·lat (...) enguany la idea que Menorca està, definitivament, en venda. Estem preservant l’illa per a tercers. I són multimilionaris els qui se la fan seva».
Cada illa ho viu a la seva particular manera, però tot l’arxipèlag està en venda per mor d’una general turistificació econòmica i social fruit d’un model que farà batre marques quantitatives en aquest 2023 i, probablement, els pròxims anys, no debades per al 2024 tot indica que la temporada s’allargarà fins als deu mesos: ja està previst que el febrer comencin a obrir els hotels.