I és a través dels museus que cada territori, cada comarca, cada vila, ciutat o poble posa en valor la seua idiosincràsia. Valoritza trets identitaris, costums i tradicions i fets històrics. I així és com Valls, a través del seu museu, mostra la vinculació amb les arts, també amb el món casteller; Alcover, s’esplaia en la joia natural de les muntanyes de Prades i en la vida burgesa de principis del segle XX, i la comarca veïna de la Conca de Barberà parla del seu passat rupestre i de vida rural, entre molts altres aspectes.
Museu de Valls
Passeig dels Caputxins, 18
Valls
Tel. 977 606 654
www.museudevalls.cat
Dimarts: de 17 h a 20 h. Dimecres a dissabte: d’11 h a 14 h i de 17 h a 20 h. Diumenge i festius: d’11 h a 14 h
Valls, capital de l’Alt Camp, epicentre dels calçots i quilòmetre zero del món casteller. Aquests dos últims trets l’han situada al mapa de Catalunya i l’han promocionada, tot eclipsant-ne altres focus d’interès. Valls ha estat bressol dels fotògrafs —pare i fill— Pere Català Pic i Francesc Català-Roca, de l’arquitecte i pare dels cellers cooperatius modernistes Cèsar Martinell i de l’escriptor Narcís Oller. I, com a curiositat, posseeix el campanar més alt de Catalunya, amb una alçària de 74 metres.
El Museu de Valls és, sense cap mena de dubte, un element més d’interès per a qui visite la vila. El seu fons d’art abraça des del darrer terç del segle XIX fins a l’actualitat, un recorregut format per més d’un miler de peces, entre pintures, escultures i dibuixos.
L’itinerari comença amb una immersió en el realisme tradicional, de la mà de Francesc Galofré Oller, vallenc, Josep Maria Marquès i Baldomer Galofre.
Continua amb l’Escola d’Olot, el modernisme i el paisatge d’influència impressionista representats amb obres d’Isidre Nonell, Eliseu Meifrén, Dionís Baixeras, Enric Galwey i Joan Llimona; i els seus epígons, Ricard Urgell, Iu Pasqual, Francesc Vayreda i Pere Gussinyé, i també Marià Llavanera i Ignasi Mallol.
De la primera avantguarda destaca una de les joies del Museu: la col·lecció de pintures, escultures i joies de Manolo Hugué. A banda, hi trobareu diverses peces d’artistes com Olga Sacharoff o Francesc Domingo.
Pel que fa al noucentisme, hi té presència per mitjà de les pintures de Joaquim Sunyer i les escultures d’Enric Casanovas, així com les obres dels seus continuadors, com ara Pere Pruna i Manuel Humbert.
La postguerra és present al Museu de Valls amb un planter de signatures de primer ordre: des del vessant més clàssic de Josep M. Mallol Suazo, Josep Amat, Rafael Durancamps, Joan Serra o Emili Bosch Roger fins a l’actitud rupturista de Joan Miró, Antoni Tàpies o Joan Brossa. Altres artistes ineludibles fan acte de presència al Museu, com Ramon Rogent, Josep Hurtuna, Josep M. de Sucre, Santi Surós, Apel·les Fenosa, Antoni Cumella, Modest Cuixart, Jordi Mercadé, Josep Guinovart, Marc Aleu o Albert Ràfols-Casamada.
De les últimes generacions, hi apareixen obres de Llimós, Bartolozzi, Xavier Grau, Isao i Frederic Amat, i d’artistes de fora de Catalunya es compta amb una representació, mínima però important, d’obres de Chillida i Palazuelo.
La fotografia no podia faltar, amb una selecció d’imatges de Francesc Català-Roca, Pere Català Pic, Pere Català Roca, Joaquim Gomis, Colita, Xavier Miserachs, Ramon Masats i Oriol Maspons, entre altres.
Finalment, una col·lecció de 100 gravats, és la donació feta pel crític d’art Daniel Giralt-Miracle, amb més de vuitanta artistes catalans, espanyols i estrangers. Igual que Giralt-Miracle, altres donants han fet possible que el Museu de Valls tinga un fons interessant, amb un discurs cronològic i coherent.
Arqueologia i etnografia
A banda de la col·lecció d’art català, el fons del Museu de Valls compta amb dues col·leccions més de temàtica diversa. La col·lecció arqueològica se centra en el món iber i només està disponible per als investigadors. Aquest fons prové, principalment, dels jaciments del forn de Fontscaldes i del poblat del Vilar de Valls. El Museu alberga una tercera col·lecció, aquesta d’etnografia castellera, part de la qual passarà a nodrir el recentment inaugurat Museu Casteller de Catalunya.
Museu Casteller de Catalunya
Plaça del Blat, 5
Valls
Tel. 977 636 001
https://museucasteller.cat
A/e: info@museucasteller.cat
De dimarts a diumenge: de 10 h a 17 h
Han hagut de passar anys, molts, però finalment ha vist la llum. Va ser el dia 8 de setembre passat quan es va inaugurar el Museu Casteller de Catalunya, amb tota probabilitat la institució més esperada, especialment des que els castells varen ser declarats per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat el 2010.
Està ubicat al barri vell, a la mateixa plaça del Blat, coneguda popularment com el quilòmetre zero del món casteller. El contenidor, d’unes proporcions controvertides per a l’entorn en què se situa, no ha estalviat al llarg d’aquests anys un debat amb detractors i defensors. En qualsevol cas, l’arquitectura és d’una factura exquisida, refinadíssima, signada per Dani Freixas —Premi Nacional de Disseny i Premi Nacional d’Arquitectura—, que es resumeix en un edifici de 2.900 metres quadrats dividits en quatre plantes que alberguen una proposta innovadora pel que fa al discurs museogràfic.
I així és: el Museu Casteller proposa una aproximació immersiva al fet casteller, a partir d’un joc audiovisual i de recursos expositius innovadors, a càrrec del museògraf Ignasi Cristià.
El recorregut s’estructura en tres actes, a partir del lema que va encunyar Josep Anselm Clavé i que s’han convertit en els tres pilars de la cultura castellera: valor, seny i equilibri, i força.
Valor: és l’impuls ancestral de l’individu per conquerir el cel. El visitant pot experimentar la sensació de buit que sent l’enxaneta a l’hora de pujar a un castell i el sentiment que l’empeny a dur a terme aquesta acció.
El seny i l’equilibri són sinònim de saviesa, tècnica i experiència. A través d’uns espais anomenats pinyes, es mostra la història dels castells, des dels seus inicis fins a la consolidació i expansió. També, el perfeccionament tècnic, l’esperit de superació, el compromís i el respecte mutu, entre d’altres.
Finalment, la força. Reflecteix l’espectacle definitiu, la culminació d’allò que s’ha viscut durant el recorregut museístic. Una instal·lació que mostra l’entusiasme i la catarsi que es produeix quan s’assoleix l’objectiu de fer un castell.
Museu d’alcover
Carrer de la Costeta, 1-3
Alcover
Tel. 671 050 422
http://museualcover.com
A/e: museualcover@alcover.cat
De dilluns a divendres: d’11 h a 13.30 h. Dissabte: d’11 h a 13.30 h i de 16.30 h a 18.30 h. Diumenge i festius: d’11 h a 13.30 h
Atenció: cal reserva prèvia
Alcover viu a la vora del riu Glorieta, que ofereix excursions precioses i una porta natural per a penetrar a peu a les muntanyes de la serra de Prades, a la falda de la qual se situa el poble que ens ocupa. Alcover es queda gravat a la memòria del foraster per la singularitat del campanar inacabat de l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció, o pels edificis Ca Cosme i l’Abadia, de pur estil renaixentista.
Alcover mereix, a més, detenir-se al seu museu, on descobrirem l’impressionant patrimoni natural d’Alcover i de les muntanyes de Prades, a més del llegat renaixentista local.
El Museu va ser fundat l’any 1967. El seu impulsor, Andreu Barbarà Camafort, va voler ubicar-lo en una antiga torre medieval del portal de Sant Miquel. L’any 1975 es va traslladar a la casa noble de Ca Batistó, un edifici històric que amb els anys ha anat restaurant-se i adaptant-se a les noves necessitats. El seu fons es nodreix de diferents col·leccions procedents de donacions, sobretot de veïnes i veïns que han permès conservar el passat del poble.
El recorregut museístic s’estructura amb dues exposicions permanents que expliquen èpoques allunyades d’un mateix context: Alcover i les muntanyes de Prades.
La primera, “Ca Batistó. Modernitat burgesa i modernisme literari”, ocupa la planta noble d’aquesta residència burgesa i està indestriablement lligada a l’edifici. En ella s’explica la societat i el pensament burgès en el trànsit del segle XIX al XX. A més, un apartat se centra de manera específica en la vida intel·lectual de l’època. Val a dir que en uns espais annexos de l’edifici es va establir l’antiga impremta La Saura, propietat de l’editor i impressor alcoverenc Cosme Vidal, conegut amb el pseudònim de Josep Aladern, principal dinamitzador del Modernisme literari al Camp de Tarragona.
D’altra banda, a les golfes de Ca Batistó es troba la segona exposició permanent. “Triàsic, explosió de vida” recupera les muntanyes de Prades ara fa 240 milions d’anys i l’entorn dels pobles d’Alcover i Mont-ral, gràcies a les restes dels animals marins fossilitzats que s’hi han trobat. La col·lecció de peixos fòssils d’Alcover - Mont-ral és una de les més completes de Catalunya i —per la seva diversitat d’espècies— una de les més interessants a escala mundial per a comprendre la fauna marina en l’època triàsica. Entre d’altres espècies destaquen l’Alcoveria brevis, un fòssil de medusa amb una increïble fossilització, i el Cosesaurus aviceps, sobre el qual plana la controvèrsia de si és considerat avantpassat d’un rèptil volador del juràssic o bé un dels insectes més antics de Catalunya fossilitzats.
Museu Comarcal de la Conca de Barberà
Carrer de Josa, 6
Montblanc
Tel. 977 860 349
http://www.mccb.cat
A/e: info@mccb.cat
De dimarts a divendres: de 10 h a 14 h. Divendres: de 17 h a 19 h. Dissabte: d’11 h a 14 h i de 16 h a 19 h. Diumenge i festius: d’11 h a 14 h
A la vila de Montblanc no li calen gaires presentacions: és ben sabut que conserva intacta, en el seu nucli, l’essència de la vida medieval. Intramurs, carrers tortuosos, placetes, casalots i altres elements d’un passat remot s’han adaptat al present. En el seu si hi ha el Museu Comarcal de la Conca de Barberà (MCCB). El seu origen es troba a l’Associació Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, fundada l’any 1958. Aquesta va ser una de les institucions pioneres, després de la Guerra Civil, en el revifament de la cultura catalana.
El 1959, l’antic Casal dels Josa —un edifici datat dels segles XIV a XVII, amb arcades que remunten al segle XIII, declarat el 1982 Bé Cultural d’Interès Nacional— fou cedit per Lluís Alfonso i Andreu a l’entitat, per tal que aquesta poguera exhibir el seu fons i facilitar-ne la difusió.
A finals dels setanta, es creà el Centre d’Estudis de la Conca de Barberà (1978) i el Museu d’Art Frederic Marès (1979), amb el fons d’escultura i pintura donat per l’escultor a la vila de Montblanc.
L’any 1982, es va signar el conveni entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Montblanc i l’Associació Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, per a la creació del Consorci del Museu Comarcal de la Conca de Barberà, el qual amb els anys aglutinaria diversos elements. El 1984, els anomenats Molins de la Vila, un conjunt de molins ubicats a la confluència dels rius Anguera i Francolí. El 1985 es va ampliar el Museu amb la compra i restauració de les Escrivanies Reials.
Pel que fa al patrimoni natural, l’any 1989, es va crear el Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà.
El 1998, la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat el conjunt de pintures rupestres de les muntanyes de Prades, fet que va impulsar la creació del Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades, el qual s’inauguraria el 2005 a l’antiga presó de Montblanc, on es reubicà també la col·lecció de l’escultor Marès.
I encara, cal citar dues ampliacions de data més recent. El 2014, el MCCB es va adherir al Consorci el Castell de Solivella, una fortalesa palau goticorenaixentista volada el 1920, les primeres referències de la qual daten del 1076. I el 2015, al Consorci Museu del Pessebre de Catalunya, situat a Montblanc.
El Museu Comarcal de la Conca de Barberà cal entendre’l com una institució singular, descentralitzada, amb diferents eixos temàtics que pivoten al voltant d’un pilar central: la comarca de la Conca de Barberà.
Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla
Carretera de Montblanc, 35
L’Espluga de Francolí
Tel. 977 870 576
https://museuvidarural.cat
A/e: info@museuvidarural.cat
De dimarts a dissabte: de 10.30 h a 18.30 h. Diumenge i festius: de 10.30 h a 14 h
L’Espluga de Francolí ha quedat sovint eclipsada per l’atractiu del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, a tan sols un parell de quilòmetres de la població. No obstant això, l’Espluga té punts d’interès ineludibles, com el celler cooperatiu modernista al qual Àngel Guimerà va batejar, meravellat, de catedral del vi; o les coves de l’Espluga, amb el seu santuari paleontològic. I encara més, hi existeix el Museu de la Vida Rural (MVR), creat el 1988 per la Fundació Carulla.
El Museu pretén mostrar les característiques de la vida tradicional a les viles i pobles de Catalunya, fent especial esment a la pagesia com a element primordialment destacat del món rural. Conté un variat fons de peces en exposició permanent relacionades amb la vida tradicional, la cultura, la pagesia, les arts i els oficis artesanals. Les col·leccions del MVR estan dividides en diverses seccions instal·lades museogràficament per a recórrer a través del temps fins a l’actualitat el coneixement del món rural català.
El Museu estava ubicat originàriament a la casa pairal de la família Carulla, diverses generacions de la qual van exercir d’apotecaris des de començaments del segle XVII.
El pla de renovació del Museu va comportar canvis estructurals importants, amb la construcció de dos nous edificis, obra de l’arquitecte Dani Freixes. Actualment, el Museu es distribueix en tres edificis de concepció i disseny molt diferents, amb una superfície total de 3.300 metres quadrats.
El recorregut museístic s’inicia amb una anàlisi de la petjada humana en la transformació del territori i les relacions entre els seus habitants al llarg del temps, explicant les grans transformacions del camp dels darrers noranta anys. S’hi fa èmfasi en la transcendència de la pagesia, en les tasques que han de permetre preservar la salut de la Terra, i alhora proporcionant els aliments d’una manera sana i sostenible. Per entendre el present, es visita un espai on es parla de bones pràctiques com a llavors del futur.
