CRÒNIQUES VALENCIANES

Oltra contraposa el “miracle valencià” al “carreró sense eixida” de Catalunya

En un esmorzar informatiu, la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, remarca els avanços aconseguits gràcies a la sensibilitat social del Govern del Botànic i convida a “crear una identitat basada en un patriotisme de la gent”. Sobre Catalunya, assenyala que “cap de les dues parts no ha tingut prou maduresa”.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La Mónica Oltra que va saltar a la fama per la seua irreverència i la seua tenacitat a l’hora de rebelar-se contra els abusos de poder s’ha projectat aquest dimarts, tal com raja, durant un esmorzar informatiu organitzat pel Fórum Nueva Economía. Davant un auditori farcit de polítics del PSPV-PSOE i de la coalició Compromís, les dues forces que sostenen el Govern del Botànic, i amb una presència nodrida de representants del món empresarial i econòmic, la vicepresidenta valenciana i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives ha emfasitzat el vessant social del Consell i ha insistit molt en els entrebancs que troba la dona, encara avui, per tal de fer-se un lloc a la societat.

“Paren atenció a les xifres i miren al seu voltant, en aquesta mateixa sala”, ha dit Oltra de bon començament. L’auditori, majoritàriament masculí, contrastava amb les hostesses que, uniformades de color verd, servien el cafè i recollien les preguntes adreçades a ella. Oltra ha lamentat la “invisibilització” de les dones i n’ha posat xifres concretes. Per exemple, que a les 50 universitats públiques espanyoles tan sols hi ha tres rectores; que només sis dels 53 col·legis oficials de medecina estan presidits per una dona; que als 83 col·legis d’advocats únicament trobem 12 presidentes, que als 41 d’odontologia hi ha una única dona al capdavant… “Fins i tot en una professió tan feminitzada com la infermeria, dels 46 col·legis professionals, no n’arriben a la meitat, 20, els que tenen una dona com a presidenta”, ha subratllat Oltra, que ha escollit com a presentadora de l’acte María Emilia Adán, la sogorbina que s’ha estrenat com la primera degana del Col·legi de Registradors de la Propietat i Mercantils d’Espanya.

Aquesta “invisibilitat” a què ha fet referència Oltra provoca que “la igualtat legal no es corresponga amb la igualtat real”. En matèria de gènere, la consellera del ram ha advertit que “és imprescindible incidir en l’àmbit primerenc”, raó per la qual ha avançat que pròximament s’aprovarà la llei valenciana de la infància i l’adolescència. De la seua banda, la recentment constituïda Mesa per l’educació i per a l’eradicació de les actituds masclistes –integrada per entitats feministes, associacions de dones, professionals i representants del món educatiu– també preveu dissenyar un “pla de coeducació i prevenció d’actituds masclistes”.

Més enllà d’això, Oltra ha posat la lupa sobre les mesures de contingut social introduïdes pel seu executiu. Perquè la invisibilitat no se circumscriu a les reivindicacions de gènere, sinó que s’estén a uns altres àmbits, com és el cas de les polítiques socials, “que malgrat afectar al conjunt de la societat, encara són percebudes com uns recursos destinats als més fràgils de la societat”. Ha recordat que “els drets socials ens protegeixen a tots i a totes, d’igual manera que el dret a la sanitat universal és, com el seu nom indica, universal, o el dret a l’educació és inalienable”. En aquest sentit, Oltra ha proclamat que el Govern valencià “ha fet de la recuperació i normativització dels drets socials una bandera de justícia”, fins al punt que “pot servir d’element identitari de les valencianes i els valencians”. La identitat de l’extensió de drets per damunt de la identitat nacional, un discurs made in Oltra.

Aprofundint en aquesta qüestió, la vicepresidenta ha dit que “molt a prop de nosaltres, a l’altra banda de la Península, tenim un exemple de recuperació econòmica, de restabliment de drets i de generació d’ocupació aplicant unes polítiques molt diferents a les ortodoxes”, en referència explícita a l’anomenat “miracle portuguès”. Una expressió que ha importat i que l’ha duta a batejar el “miracle valencià” que, al seu parer, s’està produint al País Valencià. Perquè, segons les seues paraules, “invertir en polítiques socials no solament genera ocupació, sinó que també provoca un retorn econòmic”. Hi ha afegit dades: en dos anys i mig, les contractacions en serveis socials mitjançant subvencions de la Conselleria han passat de 237 persones a 1.399; en dependència, les persones ateses en aquest mateix període han crescut de 41.662 a 61.745, i la renda garantida de ciutadania, que en 2013 cobraven 31.886 destinataris, ara arriba a 51.274 individus.

Per últim, la tercera invisibilitat a què ha fet esment és la que, de fora estant, pateix el poble valencià al seu conjunt, consolidat per “un finançament injust i inconstitucional” que “suscita el consens de tot el món excepte de qui l’ha de resoldre”. Mónica Oltra ha assenyalat que “les conseqüències d’aquesta situació no són abstractes, sinó que impacten sobre les persones, les beneficiàries dels serveis públics que es veuen afectats per aquesta situació”.

En la mateixa línia, la vicepresidenta del Consell ha reclamat una reforma de la Constitució espanyola, atès que “la societat de 2018 no és la de 1978”. “Defensar la Constitució és criticar-la i actualitzar-la, i per això calen propostes polítiques valentes”, ha comentat. Oltra pensa que aquesta possible reforma hauria de pivotar sobre quatre pilars, el primer dels quals ha de ser “un compromís global amb els valors que caracteritzen les democràcies avançades, en particular contra el canvi climàtic i per una transició ecològica de l’economia i un compromís ferm amb l’avanç de la Unió Europea en un sentit social i solidari, així com amb la cooperació internacional i la justícia universal”. En segon lloc, aposta per incorporar nous drets a la carta magna, entre els quals la promoció i democratització del coneixement científic i la universalitat de l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació”. Els altres aspectes a reforçar passen per aconseguir “un govern obert amb estímuls per la transparència” i per “articular un estat federal que no solament reconega la pluralitat i complexitat teerritorial, sinó que dissenye un sistema lleial, representatiu i eficient, de coresponsabilitat política entre els diferents nivells de govern”, prestant una atenció especial un sistema de finançament “que garantesca realment l’autogovern i l’exercici polític de les competències de cada àmbit”.

En el torn de les preguntes, Oltra ha afegit que se’n parla massa de l’article 155 però no gaire del 156 –que teòricament garanteix el finançament dels serveis socials bàsics– ni tampoc del primer article de la Constitució, segons el qual “Espanya es constitueix en un estat social i democràtic de dret”. “És a dir, que la primera adjectivació de l’Estat és la social”, ha reblat.

Entre Catalunya i Podem

En aquesta fase de la conferència, Oltra ha tractat d'esquivar les qüestions més compromeses. Sobre Catalunya, ha culpabilitzat novament els dos bàndols del conflicte: “Catalunya és en un atzucac, en un carreró sense eixida. A Catalunya li cal una acció política de maduresa que no han tingut cap de les dues parts”. A diferència d’unes altres ocasions, però, en aquest cas ha criticat més obertament el Govern presidit per Mariano Rajoy. “El Govern d’Espanya és un problema per a Espanya i s’entesta a governar Catalunya amb quatre diputats, cosa que representa una gran anomalia”, ha asseverat. Oltra troba a faltar “llums de llarga distància” i ha convidat les dues parts a “seure a parlar” a fi que el problema no continue “encallat”.

La líder de Compromís també ha abordat la situació oposada que viuen Ciutadans i Podem. Oltra ha aprofitat el bon resultat d’Inés Arrimadas a les eleccions catalanes per tal d’exemplificar el tracte diferent dels mitjans de comunicació en funció del gènere: “Si fora un home, ja li estaria discutint el control del partit a Albert Rivera”. En relació a una possible entesa preelectoral amb Podem de cara a les eleccions valencianes de 2019, Oltra ha llançat pilotes fora després que el secretari general de la formació morada, Antonio Estañ, haja negat aquesta possibilitat pel fet que la coalició valencianista no ha demostrat ser una força “transformadora”. “Quan el senyor Estañ vulga, parlarem de les transformacions impulsades per Compromís des del Consell”, ha etzibat. Per últim, sobre l’absència de membres de Compromís al lliurament del Premi de Convivència de la Fundació Manuel Broseta a l’entitat Societat Civil Catalana, un acte que va tenir lloc dilluns passat, Oltra s’ha limitat a dir que “el Consell estava representat al més alt nivell pel seu president”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.