L’any 2017 vivien a l’estat espanyol 23.711.009 dones per 22.838.035 homes. Això vol dir que l’any passat el 50,9% de la població era de sexe femení. O el que és mateix, les dones eren majoria, una circumstància que s’explica, en part, pel fet que la taxa de mortaldat és més alta entre homes que entre dones. I a pesar d’això, les dones tindran una representació residual en la reforma de la Constitució que alguns partits volen impulsar. El Congrés dels diputats va iniciar la setmana passada les compareixences en la comissió de reforma territorial on s’ha d’estudiar la possible modificació de la carta magna espanyola. De les 182 persones que han estat proposades per donar el seu punt de vista sobre el tema, només 35 són dones. És a dir, el 19,2% del total. De fet, només Compromís ha aportat una llista que equipara a homes i dones.
«Quan es va redactar la Constitució de 1978, no s’incorporà cap perspectiva d’igualtat de gènere. Fa la impressió, malauradament, que ara se n'estan tornant a oblidar», es lamenta Julia Sevilla, experta en dret constitucional. Les xifres no inviten a l’optimisme. Perquè si bé en la política espanyola s’han fet com més va més habituals les llistes electorals cremallera i s’avança cap a una designació paritària en els càrrecs públics, aquesta paritat ha estat del tot ignorada per part dels grups polítics a l’hora de designar als i les expertes que, al Congrés dels Diputats, han de dir la seua a propòsit de la reforma de la Constitució.
Amb l’excepció del grup mixt (que ha proposat la compareixença únicament de dos homes) Ciutadans és qui menys sensibilitat ha mostrat a aquest respecte. Dels 45 noms aportats, només 6 corresponen a dones, això és un 13,3%. El PSOE es queda en un 20,5%: només 16 dels seus compareixents són dones. Per part del Partit Popular hi ha convocades 55 persones, de les quals 12 són de sexe femení. És a dir, el 21,8%.
A més, entre la llista d’experts (en les llistes hi ha molts càrrecs institucionals), els homes són majoria aclaparadora. Dels 24 experts proposats pel PP, només tres són dones (Carmen Iglesias Cano, Carmen González Enríquez i Yolanda Gómez Sánchez) i d’elles només aquesta darrera està especialitzada en qüestions d’igualtat. Pel que fa a la llista d’experts constitucionalistes convocats pel PSOE, només tres de les 12 compareixents són dones: Teresa Freixas (membre de Concordia Cívica, una entitat defensora de la unitat d’Espanya, que també ha estat invitada per Ciutadans), Argelia Queralt i Ana Carmona. Entre els 12 sociòlegs i politòlegs proposats pels socialistes hi ha tres dones. No n’hi ha cap presència femenina pel que fa al llistat d’economistes. Ciutadans, al marge de càrrecs institucionals, només cita una experta, Teresa Freixas. A aquest respecte, la constitucionalista Julia Sevilla lamenta l’absència de «ponents amb perspectiva de gènere». «Amb alguna excepció, les dones triades són expertes de dret constitucional però no estan especialitzades en matèria de la igualtat», assegura.
Una oportunitat perduda
Aquesta absència no és menor. Des dels col·lectius feministes especialitzats en dret sempre s’ha criticat que a la Constitució de 1978 li va mancar una perspectiva de gènere. Tot i que el moviment feminista va participar activament en el canvi social que es va succeir paral·lelament a la Transició, el text constitucional, critiquen, no va reflectir cap sensibilitat en aquest camp. «Es va passar per alt que el 50% de la població pateix una discriminació històrica, una discriminació que no es soluciona només amb l’apel·lació de l’article 14 que estableix la no discriminació per raó de sexe», addueix Sevilla, qui posa l’exemple de països com Alemanya, on les reformes constitucionals han servit per avançar en aquesta matèria. «Cal una reforma. Ha de quedar clar que reformar una constitució no és una tragèdia, com alguns volen fer veure -argumenta qui també fora lletrada de les Corts Valencianes-. Cal parlar de la reforma territorial i també d’una reforma que introduïsca les dones com a subjectes de dret». Drets com els que consagra la llei contra la violència masclista, diu, haurien d’incorporar-se al text constituent.
En aquest sentit, la comissió de reforma territorial ha suposat una galleda d’aigua freda per als col·lectius feministes. Ja els prolegòmens no invitaven a l’optimisme. No es pot perdre de vista que el consell assessor per commemorar el 40 aniversari de la Constitució és constituït per 30 homes i només vuit dones. Tampoc el fet que el Partit Popular haja rebaixat les expectatives i vulga limitar el debat a la qüestió estrictament territorial.La setmana passada, la comissió al Congrés es va inaugurar amb la intervenció dels tres pares vius de la Constitució, Miguel Herrero de Miñón, Miquel Roca i José Pedro Pérez Llorca. «S’han oblidat completament de les mares de la Constitució -es lamenta Julia Sevilla-, de les diputades i senadores que durant la legislatura constituent van treballar per la igualtat d’homes i dones a l’hora de reforma llei que venien del franquisme». Carlota Bustelo, Teresa Revilla, Rosina Lajo... un total de 27 dones que la pel·lícula Las constituyentes va tractar de rescatar de l’oblit. Ni rastre d’elles entre la llista de compareixents en la comissió del Congrés.
«La història del constitucionalisme és una història d’exclusió i subordinació de les dones», lamenten des de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional, amb seu a la Universitat d’Alacant. Aquest col·lectiu ja va fer públic a principis de desembre un comunicat on demanaven obrir el debat de la Constitució per avançar en els drets de les dones. La reforma «ha de ser el moment per abordar les desigualtats de gènere que encara persisteixen». En el seu comunicat, aquesta entitat advoca per «la desaparició de totes les estructures i institucions patriarcals presents en l’actual text constitucional i la consegüent reformulació intensa del pacte constitucional en clau de gènere». A més la Xarxa Feminista de Dret Constitucional exigeix que s’introduïsquen com a drets fonamentals, entre altres: el dret a una vida lliure de violència de gènere; els drets sexuals i reproductius; el dret a la participació paritària de dones i homes en tots els processos i òrgans decisoris; el dret al treball de dones i homes en igualtat de condicions laborals i econòmiques; i la interpretació de tots els drets amb perspectiva de gènere.