Corrupció

La jutgessa considera que CDC es va finançar il·lícitament a través del Palau de la Música

Vuit anys després que sortís a la llum el Cas Palau, el jutge ha dictaminat presó per als principals responsables de la trama que demostra el pagament de comissions a Convergència Democràtica de Catalunya a canvi d'adjudicacions d'obra pública.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

"Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3%", etzibava l'aleshores president Pasqual Maragall al renovat líder de CiU Artur Mas. Era 24 de febrer de 2005 i, tot i que Maragall retiraria l'afirmació al cap d'un minut, la trama de corrupció que afectaria Convergència Democràtica de Catalunya saltava per primera vegada a l'arena parlamentària. Ara, 12 anys després, l'Audiència de Barcelona ha condemnat als seus principals artífexs a partir de la trama del Cas Palau. Els jutges han decretat penes de presó per a l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet (9 anys i 8 mesos) i a la seva mà dreta Jordi Montull (7 anys i 6 mesos) per la utilització de l'entitat que dirigien en un entramat que permetia el cobrament de comissions il·legals mitjançant obra pública. Es demostra així que CDC es va finançar il·lícitament, tal com desvetllà Maragall. Ara bé, hauria fet curt, les comissions estipulades entre CDC i Ferrovial serien del 4%. Ara, CDC haurà de fer front a una multa de 6,6 milions d'euros.

Segons descriu el tribunal, Millet i Montull "van pactar amb el tresorer de Convergència Democràtica de Catalunya, Carles Torrent, que Ferrovial entregaria diners a CDC a canvi que aquesta garantís l'adjudicació d'un determinat volum econòmic d'obra pública anualment". Segons els jutges aquesta "associació criminal" hauria funcionat ininterrompudament entre els anys 1999 i 2009, quan va sortir a la llum el cas. El total de comissions que l'empresa de Rafael del Pino Calvo-Sotelo -nebot de l'expresident espanyol- hauria pagat a CDC ascendiria a un mínim de 6.676.105'58 euros. Al seu torn, les comissions satisfetes a Millet i Montull sumarien més de 3 milions d'euros.

A la trama jugaven un paper important també l'extresorer de CDC Daniel Osàcar i la responsable financera del Palau de la Música i filla de Jordi Montull, Gemma Montull. El primer ha estat condemnat a quatre anys i cinc mesos de presó per tràfic d'influències i falsedat comptable entre d'altres delictes. A la segona, a quatre anys sis mesos i vint-i-dos dies de presó per malversació de fons públics, apropiació indeguda, tràfic d'influències i blanqueig de capitals.

La trama

Quedaria demostrada la posada en pràctica d’una estratègia amb què disposar, de forma il·lícita, de fons provinents de les diferents institucions del Palau que haurien satisfet despeses particulars alienes a les finalitats amb què van ser creades. Una xifra que pujaria, en total, als 23 milions d’euros, però que el Palau de la Música eleva a més de 30 milions.

Part d’aquests fons serien fruit de la mediació de Millet i Montull entre la societat Ferrovial-Agroman i Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). L’empresa ingressava elevades sumes en concepte de comissions a l’entramat societari del Palau per aconseguir l’adjudicació de concursos i licitacions per a la construcció d’obra pública de les administracions principatines governades per aquesta formació. Els dos responsables de la institució condemnada van pactar amb el tresorer del partit, Carles Torrents, l’entrega de diners per part de Ferrovial a canvi de garanties d’adjudicacions anuals.

La jutgessa considera provat que els condemnats van posar a disposició de Ferrovial i CDC l’estructura jurídica del Palau de la Música com a forma amb què amagar el pagament i el cobrament de les esmentades comissions a través de serveis no prestats per part de la formació. La xifra aportada per la companyia ascendia a un 4% de l’import de les adjudicacions obtingudes. D’aquest número, un 2,5% anava al partit i l’1,5% restant a Millet i Montull, que es repartien la comissió a 80% i 20%, respectivament. Aquesta pràctica s’hauria donat en un lapse de temps de 10 anys, entre 1999 i 2009.

CDC ha estat condemnada a tornar 6,6 milions d’euros que va percebre a través d’aquestes comissions. L’Audiència de Barcelona condemna, també, a Daniel Osàcar a quatre anys i mig de pressió i a pagar una multa de gairebé 3,8 milions d’euros. La sentència no descarta la implicació d’altres militants de CDC, malgrat que, reconeix, no han pogut ser identificats o la seva responsabilitat penal ha quedat prescrita.

Multes

Qui carrega amb el pes de les penes és Millet. Se'l considera culpable de "delicte continuat de malversació i apropiació indeguda, en concurs medial amb un delicte continuat de falsificació en document mercantil comès per funcionari públic; delicte continuat de tràfic i un delicte de falsedat comptable; delicte continuat de tràfic d’influències; delicte de blanqueig de capitals; i delicte contra la Hisenda Pública". A més a més, a part de la pena de nou mesos i vuit anys de presó, haurà de fer-se càrrec d'una multa de 4.120.540,17 euros.

Al seu torn, a Montull se'l condemna per "malversació de diners públics, en concurs medial amb un delicte continuat de falsedat en document mercantil comès per funcionari públic i un delicte de falsedat comptable; tràfic d’influències; blanqueig de capitals i un delicte contra la Hisenda Pública". En el seu cas, a la pena de set anys i sis mesos de presó cal sumar-hi una multa de 2.998.284,81 euros.

Tots dos encara hauran de fer front, de manera conjunta, al pagament de 3.537.290’81 euros al Consorci del Palau de la Música; 6.294.063’44 euros a la Fundació Privada Orfeó Català -Palau de la Música; 6.129714’01 euros a l'Associació Orfeó Català així com altre milió i mig d'euros a la mateixa entitat, i encara 192.766’53 euros més en concepte de despeses per viatges particulars; 6.026.866’85 euros més a la Fundació Privada Orfeó Català o a l'Associació Orfeó Català i, finalment, 128.155’26 euros a la Hisenda Pública en concepte d'interessos. La xifra ascendeix a més de 22 milions d'euros. A aquests caldrà sumar-los els milió i mig que hauran de pagar de forma conjunta amb Gemma Montull.

Tot i que la sentència no és ferma, podria ser recorreguda davant el Tribunal Suprem, caldrà veure quin impacte té en el PDeCAT, hereu de l'antiga CDC, que ara aspira a obtenir la presidència de la Generalitat a través de la marca Junts per Catalunya.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.