Mor Fidel Castro: La fi de les essències de la revolució cubana

El mite revolucionari diu adéu. Fidel Castro, segons ha anunciat en la televisió en el seu germà i mandatari de Cuba, Raúl Castro, ha mort a l'edat de 90 anys. El traspàs de Castro significa la pèrdua del referent guerriller viu de l'esquerra d'Amèrica Llatina. Un símbol comunista odiat per molts, però també exaltat per altres. La fi de les essències de la revolució cubana.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La revolució cubana, aquella operació guerrillera realitzada l'any 1959 i que va significar el derrocament del dictador Fulgencio Batista, perd el seu màxim referent viu. Fidel Castro ha mort a l'edat de 90 anys. «Amb profund dolor comparec per informar el nostre poble, els amics de la nostra Amèrica i el món que avui 25 de novembre del 2016, a les 10.29 hores de la nit ha mort el comandant en cap de la Revolució cubana Fidel Castro Ruz», ha informat el seu germà Raúl Castro -que l'havia substituït al poder l'any 2006- a través de la televisió.

Autoritari, dictador i despòtic per uns i assot de l'imperialisme dels Estats Units per altres, amb la mort de Castro marxa una de les figures més rellevants del segle passat, el defensor més acèrrim de la vigència del comunisme, després de l'enfonsament de la Unió Soviètica i l'abraçada del capitalisme més salvatge per part de Xina. El líder amb orígens gallecs que va marcar el pas dels moviments guerrillers de les últimes dècades del segle XX. L'estel que va il·luminar els populismes d'esquerra d'Amèrica Llatina, ara en decadència. El comandant que va representar, després d'aconseguir el poder, la contradicció dels defensors del comunisme sense democràcia.

Donat per mort interessadament des de Miami, el focus d'oposició al socialisme cubà, i assetjat pels centenars d'intents de la CIA d'assassinar-lo, Castro ha dit adéu aquest dissabte. Un mort que deixa la revolució cubana sense el seu líder. Si el mite d'aquella ofensiva guerrillera que va aconseguir derrocar Bastista és Ernesto Che Guevara, el comandant de la Cuba revolucionària ha estat sempre Fidel Castro. Fins i tot, quan el seu germà, Raúl Castro, va succeir-lo al poder l'any 2006. Malgrat denominar-se a partir d'aleshores com a «soldat de les idees» i canviar la tradicional indumentària militar pel xandall al més pur estil Hugo Chávez, un dels seus grans últims amics, Castro va continuar sent el referent del comunisme a l'illa.

La seua marxa del poder, precipitada pels problemes de salut que quasi li costen la vida, va donar via lliure al seu germà per emprendre una sèrie de reformes que van suposar una bafanada d'aire fresc pel règim. L'arraconament dels dofins del castrisme de la denominada generació intermèdia de la revolució, el viratge econòmic i el desgel amb els Estats Units -escenificat en la històrica visita de Barack Obama a l'Havana- suposaven deixar enrere les essències. Una mena de glàsnost a la cubana.

El traspàs de Castro empeny una acceleració les reformes, tot i que la victòria de Donald Trump als Estats Units pot provocar temptatives de replegament. Una tornada als orígens gens fàcil per l'arrelament dels canvis realitzats i per les conseqüències futures per al comunisme cubà. I més pels moviments que puga realitzar l'oposició al castrisme després de la mort de la seua màxima figura. La Cuba després de Castro és del tot incerta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.