OBITUARI

Vicent Micó, pacifista practicant, ‘in memoriam’

El prevere Vicent Micó, pacifista practicant, mor al llindar dels 90 anys deixant com a llegat l’estima envers l’altri i Turballos, una comunitat molt activa situada a la comarca del Comtat. Una pedania que va rehabilitar i reomplir de vida. Aquesta és la seua història.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Qui el va conèixer, parla amb una estima profunda del pare Vicent. La mateixa estima que ell professava envers tothom. Nascut en 1928 a l’Olleria (Vall d’Albaida), va dedicar la seua existència a la pau i l’amor. Proclamavala no violència i el pacifisme per damunt de totes les coses. Seguidor fervorós de Gandhi i del gran renovador del catolicisme anglès, Henry Newman, va ser ordenat prevere amb la convicció que, més enllà de promulgar la fe, havia de procurar un món millor, més just i solidari.

L’any 1968, a 40 anys, el pare Vicent va ser destinat a la parròquia de Santa Rosa d’Alcoi, una ciutat convulsa en una conjuntura històrica com aquella. S’hi va estar vuit anys, un període en què va introduir-hi l’ús de la llengua pròpia i una concepció del cristinanisme ben poc habitual. Havia germinat el moviment dels “cristians de base” i Micó s’hi va abocar. De fet, ja no se’n distanciaria mai. Aquell era el seu món. L’Església en què creia. Més endavant, a la Vall de Gallinera (Marina Alta), un municipi dividit en vuit pobles, va continuar amb el seu modus vivendi, interessant-se cada cop més per l’ecologia. Va ser en aquella etapa quan va traduir al català el Nou Testament, un treball que el poeta Joan Valls va presentar en un acte a Alcoi.

Llavors ja s’havia instal·lat a Turballos, una pedania en estat de semiabandonament situada a Muro del Comtat, on va rehabilitar alguns edificis –entre els quals l’església– i va fundar una comunitat molt activa. A més dels residents habituals, n'acollien de passatgers que acudien atrets per la tranquil·litat que s’hi respirava. Un oasi enmig del món farcit d’activitats culturals i de conscienciació social i ecològica. La seua Marxa per la Pau i la No Violència, de periodicitat anual, s’ha convertit en una tradició a la comarca.

En una entrevista concedida en 2013 al diari digital Vilaweb, Micó explicava que desitjava “crear una manera de viure alternativa a la societat que tenim”. Sobre Turballos, comentava això: “Vivim un grup de gent que intentem ser autosuficients en un poble valencià i de no violència. Procurem alimentar-nos del que nosaltres produïm, totes les cases tenen el seu hort per a cultivar”. Aquesta filosofia va fer-la extensiva a l’església del llogaret, un edifici ecològic que ni tan sols no disposa de llum elèctrica. “Era una construcció de l’època prerromànica que es trobava en molt mal estat, quasi en terra”, evocava Micó a l’entrevista, “dos historiadors ens ho van dir el dia que la van veure i es van quedar meravellats”.

Al capdavall, s’autodefinia com “un capellà que va decidir viure d’aquesta manera religiosa alternativa”, que va fer de la màxima de la Bíblia “guanyaràs el teu pa amb la suor del teu front” el lema de la seua vida. No amb la del d'enfront. Perquè a Turballos tothom treballava en benefici de la comunitat i no hi regien les pessetes ni els euros. “Els diners són el Déu de la societat on vivim, però ningú no pot servir alhora dos senyors, Déu i els diners, encara que vaja a missa tots els dies; els diners i el poder s’han apoderat de tot i no ens deixen ser feliços”, reblava ell. “A la comunitat de Turballos ho fem tot gratuït; des que m’odenaren, vaig decidir no cobrar res per les coses que faig, qui estima de veritat no cobra d’enlloc”, proclamava.

A més de Turballos, la seua petjada més indeleble, el pare Vicent ens deixa també un llibre que és un compendi de la seua manera de veure la vida. Reflexions des de Turballos. Articles d’opinió (1988 i 2005-2014), un recull de 129 articles “meditats i redactats per Vicent Micó en l’etapa més madura de la seua vida, sobre qüestions diverses que afecten la vida de les persones tant en l’àmbit privat com en el públic”. Així resumeix l’obra Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’editorial on va ser publicat. S’hi tracten temes tan variats com ara l’economia, el bilingüisme, l’Església, el laïcisme i la laïcitat, la situació de la dona…

L'any passat, en un article d’opinió aparegut a l’edició de Vilaweb de la Vall d’Albaida, Josep Miquel Bausset, monjo valencià de Montserrat, resumia en unes poques línies el significat de Turballos i per què encarna tan bé la filosofia de vida del pare Vicent: “Turballos, amb Vicent Micó al capdavant, és un xicotet miracle de la natura. Un miracle de l’harmonia dels homes i de les dones amb tota la creació i amb tots els éssers que han eixit de la mà de Déu. Turballos és com un nou Càntic dels tres joves, del llibre de Daniel (Dn 3:52-88), on totes les criatures, sol, lluna i núvols, pluja i rosada, mars i rius, plantes, muntanyes i ocells, lloen el Senyor en una litúrgia còsmica. Turballos, amb Vicent Micó al capdavant, és un espai ecològic, pacífic i pacificat, lloc de pau i de no violència, on les benaurances i també la nostra llengua, brollen amb naturalitat en el quefer quotidià i on tots els que hi viuen, perquè són artesans i missatgers de pau, esdevenen “fills de Déu” (Mt 5:9). Turballos, amb Vicent Micó al capdavant, és un espai ecumènic i de reconciliació, obert a tothom, on les relacions fraternes esdevenen el pa de cada dia i on la paraula, la mirada, el silenci i l’acolliment, són signes de comunió i d’esperança. Turballos, amb Vicent Micó al capdavant, és una utopia del Regne, sí. Però una utopia que es fa realitat cada dia en el treball i en la pregària i on tots els qui hi viuen i els qui hi van, formen una sola família, agermanats com a fills del Déu Abbà, que és Pare de tendresa i de perdó, d’amor i de consol”.

Descanse en pau.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.