Que Espanya ha fet en les últimes dècades una aposta molt decidida per ampliar les línies d'alta velocitat és cosa força coneguda a aquestes altures. En concret, les línies d'alta velocitat amb origen i destí a Madrid. La lògica radial que ha imperat en el disseny d'infraestructures (ja ho va dir José María Aznar: que l'aspiració era que totes les capitals de província estigueren a menys de dues hores de la capital espanyola) ha provocat que Madrid en siga la principal beneficiada.
Ara, un informe de Greenpeace ajuda a radiografiar com ha sigut la inversió espanyola en matèria d'infraestructures de transport els darrers trenta anys. El document, no només permet visualitzar com s'ha prioritzat la despesa en aquest model de transport, sinó que també evidencia que, amb tot, ha estat la construcció en carreteres la principal beneficiària dels pressupostos públics. En concret 'Desenvolupament de la infraestructura de transport a Europa: explorant la contracció i expansió de ferrocarrils, autopistes i aeroports' mostra com Espanya ha gastat un 50% en carreteres que en ferrocarrils des de 1994.
Aquesta estratègia, que segueix la tònica Europea, és criticada per l'organització ecologista, doncs, recorden, el cotxe emet quatre voltes més CO2 que el tren. De tots els països de la UE analitzats, només Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Luxemburg i Regne Unit gasten més per càpita en ferrocarril que en carreteres. La longitud de les autopistes dels 30 països europeus analitzats va passar, de fet, de 51.494 quilòmetres a 82.493.
Espanya, en línia amb la UE, ha invertit un 50% en carreteres que en ferrocarrils des de 1994.
Espanya ha destinat 151.000 milions d'euros a infraestructures viàries i només 101.000 milions d'euros al ferrocarril entre 1995 i 2021. "Aquest informe és un toc d'atenció: Espanya i Europa han descuidat sistemàticament la seua xarxa ferroviària regional i de rodalia durant les darreres tres dècades, mentre s'invertien ingents quantitats de diners en carreteres per fomentar l'ús de l'automòbil, el qual contribueix escandalosament a la crisi climàtica", segona Cristina Arjona, responsable de la campanya de mobilitat de Greenpeace. "Per un futur sostenible i equitatiu, és essencial que els governs canvien les seues prioritats de finançament, tot invertint més en el ferrocarril i transport públic i menys en carreteres". El transport viari és responsable del 72% de les emissions de CO2.
Segons l'estudi, realitzat per Wuppertal Institut i el T3 Transportation Think Tank per a Greenpeace, de mitjana, els països de la Unió Europea (a més de Noruega, Suïssa i Regne Unit) van invertir d'un 66% més en l'expansió i renovació de carreteres en comparació amb els ferrocarrils des de 1995. En les darreres tres dècades, aquests països han gastat 1,5 bilions d'euros en infraestructures viàries i només 930.000 milions en ferrocarrils, principalment d'alta velocitat.
A l'Estat espanyol, aquesta inversió desequilibrada ha resultat en un augment del 124% en la longitud de les autopistes espanyoles des de 1995. Això és, un creixement absolut de 8.623 quilòmetres, la qual cosa suposa l'increment de longitud d'autopistes més gran entre tots els països analitzats. Greenpeace destaca que el 28% de totes les autopistes noves d'Europa s'han construït a Espanya.
L'informe de l'ONG també evidencia que Espanya ha liderat l'expansió de la xarxa d'alta velocitat ferroviària a
Mentre s'inauguraven 2.900 quilòmetres d'alta velocitat, es tancaven 22 línies ferroviàries regionals.
Europa, amb més del 85% de la xarxa construïda després de 1995. En total, s'han inaugurat 2.900 quilòmetres d'alta velocitat. Aquesta expansió contrasta amb la contracció de les xarxes regionals. Així, els darrers trenta anys s'ha produït el tancament de 22 línies ferroviàries regionals, amb una longitud total de 949 quilòmetres.
Greenpeace recorda que el transport continua sent l'únic sector de la UE que no ha contribuït a la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. A diferència d'altres sectors, les emissions de gasos d'efecte hivernacles procedents del transport han augmentat d'un 15%, degut principalment als vehicles que cremen petroli. Un viatge mitjà en tren a Europa produeix un 77% menys d'emissions de gasos d'efecte hivernacle que un viatge en cotxe per passatger/quilòmetre.