El partit regionalista balear, el PI (Proposta per les Illes), presidit per Jaume Font, s'ha convertit en l'objecte de desig del PP i del PSOE insulars. Els dirigents conservadors i socialistes creuen que seran els regionalistes els que tindran la capacitat d'inclinar el futur Govern, el de després de les eleccions autonòmiques de 2019, cap a la dreta o mantenir-lo a l'esquerra.
El president del PP balear, Biel Company, ha confirmat que la seva estratègia de pactes per després de les eleccions serà intentar l'acord amb Ciutadans i el PI al mateix temps. Talment ho havia avançat EL TEMPS la primavera passada. En declaracions a una tertúlia d'IB-Ràdio, Al Dia, el divendres dia 12 de gener, Company acceptà implícitament que és impossible que el PP illenc recuperi la majoria absoluta en els comicis que se celebraran d'aquí a setze mesos. “Hi ha unes coses més probables que unes altres i que nosaltres tornem tenir trenta escons sé que no és gens probable”, manifestà. Per tant, “intentaré arribar a un acord amb el PI i Ciutadans per fer entre tots tres els trenta diputats” que donen la majoria absoluta.
La confessió pública de Company en uns moments en què s'encara la recta final de la legislatura té força rellevància política. Suposa el reconeixement del PP -que va tenir una mitjana balear de vot del 28,5% el 2015- que només té el camí esmentat per intentar tornar al poder i que se n'oblida, per tant, de retornar al nivells de suport superiors al 45 punts percentuals que va tenir entre 1991 i 2011. Només el pacte al mateix temps amb el PI i amb Ciutadans podria convertir Company en president. A primera vista pareix impossible. Perquè el partit taronja i el PI són antagònics en política cultural: no debades C's és anticatalanista i els regionalistes donen suport a tota normalització del català. Tanmateix, per a Company pareix que això no té massa importància: “en política no hi ha res impossible”.
En el PSIB saben que Company ho intentarà i, per tant, volen contrarestar els esforços del conservador acostant-se als regionalistes del PI. La relació entre la presidenta del Govern i secretària general del PSIB-PSOE, Francina Armengol i el president del PI, Jaume Font, és bona. S'entenen prou bé, políticament. Però en el si del partit regionalista existeixen militants i quadres dirigents que desconfien molt d'un possible pacte amb l'esquerra. Tenen l'exemple d'Unió Mallorquina com a referent i troben que no li sortí gens bé, a aquell partit, tal estratègia. Els socialistes, que saben perfectament que existeixen aquestes reticències, tractaran amb la màxima deferència el PI durant el que resta de legislatura. Els estrategs del PSIB passen pena que Podem i Més pateixin una possible baixada de vot que la marca socialista no pugui compensar. Per tant, saben que el més probable és que necessitin un altre aliat per seguir governant. El PI n'és l'únic possible. Confien que l'enorme diferència en política lingüística i cultural entre PI i Ciutadans faci impossible el pacte amb el PP i que finalment els regionalistes s'inclinin cap a l'esquerra.
El PP, per la seva banda, també intentarà tractar amb màxima atenció el PI, per òbvies raons. Tal com Company ha reconegut, el seu camí cap a la presidència del Govern el 2019 passa inexorablement per un pacte amb Ciutadans i, alhora, amb el PI.
El PI, en conseqüència, és -i serà més intensament així com s'acostin les pròximes eleccions- l'objecte del desig del PP i del PSIB. Festejar-lo s'ha convertit en una necessitat primordial per als dos partits majoritaris. És ben probable que dels regionalistes depengui tot el 2019, que siguin els que tinguin la capacitat d'inclinar la balança cap a la dreta o l'esquerra.