Només de visitar el perfil de Twitter de Júlia Cot (@cot_julia), guionista de programes com Polònia, fan ganes d’abraçar-la i convidar-la a unes cerveses. En la fotografia de perfil apareix amb unes delirants ulleres de sol gegants. La imatge de capçalera, mentrestant, és un gosset també amb ulleres, estès sobre un llit i vestit, és un dir, amb llenceria rosa. La frase del perfil és igualment gojosa: “Guionista de dilatada trajectòria. He ascendit laboralment sense necessitat de practicar sexe. (Anal)”. Els més de 25.000 seguidors en són la prova definitiva: aquesta dona té molta gràcia.
Com a bona guionista, les piulades de Cot són una barreja entre observació quotidiana, experiències personals (“Acabo de veure un anunci de compreses que diu que absorbeixen fins i tot quan estàs cap per avall. Per fi! Per fi podré desplaçar-me fent el pi quan tinc la regla!”) i anàlisi satírica de la realitat política. Sense anar més lluny, en una entrevista a Serra d’Or explicava que “els millors esquetxos de Polònia són els que, a més de fer riure, funcionen com una eina interpretativa de la realitat política que parodien”. Cot fa totes dues coses. El 22 de desembre, després de les eleccions, deia: “En aquests moments tinc, exactament, les mateixes possibilitats de ser Presidenta que la Inés Arrimadas”. Abans, però, va llançar un míssil que va córrer com la pólvora:
Tomàs Fuentes (@cap0), “el típic gracioset del col·legi”, segons deia en Le Cool Barcelona, també és guionista, en aquest cas de La competència (RAC1), i un dels escriptors del digital satíric El Mundo Today, però no és el personatge de la fotografia de perfil que fa una mica d’oix. La imatge és una pista: el seu timeline és un festival de l’humor (“Per cada gol del Barça, tres imputats més”, digué a propòsit del festival culer al Santiago Bernabeu) amb profusió d’acudits, fotos comentades i gifs que els seus 41.000 seguidors consumeixen amb deler. Molt connectat a la realitat política, també sap llançar bastonades serioses:
El perfil per excel·lència de sàtira política a Catalunya, però, és Autobús en campanya (@encampanya), un altre expert en fotografies comentades i gifs i des del qual es reparteix a tort i a dret. En la fotografia de presentació, una foto vetusta de Jordi Pujol fent-se un cafè i Marta Ferrusola cosint. “Nou pas al costat de Mas. Se li està acabant l’amplada de la via”, deia a propòsit de l’expresident. I afegia: “L’únic lloc per on ha passat Artur Mas i no se n’ha anat a la merda és la Facultat d’Econòmiques”. El sarcasme contundent és un dels trets més atractius d’aquest perfil, amb més de 36.000 seguidors, però també saber enllaçar i fer humor amb diferents plànols de l’actualitat:
Gairebé 59.000 seguidors contemplen M. Enfurismat (@Mas_Enfurecido), un altre perfil d’humor polític, nascut com una paròdia d’Artur Mas amb connexions amb Polònia que, ara mateix, extrau benzina del procés i de l’enfrontament entre Catalunya i Espanya i que, en la mesura que el conflicte s’ha anat enterbolint, ha combinat l’humor amb la reivindicació seriosa. Sense perdre, sortosament, el punt humorístic. Una de les millors sèries la va dedicar a les noves retallades del ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro:
Ni tan sols els perfils més càustics poden fer surf sobre els moments de transcendència política que vivim. És el cas del “guionista i guerrer de l’espai” Edgar (@EscurcoNegre), que ret homenatge a la cèlebre sèrie protagonitzada per l’humorista britànic Rowan Atkinson, conegut pel seu personatge de Mr. Bean. Atkinson, de fet, ocupa la fotografia de capçalera. Tot i les intencions, aquesta setmana publicava una piulada ben seriosa a propòsit de l’emissió en TV3 del documental sobre el referèndum de l’1 d’octubre: “Ni oblit ni perdó. Mai”. Però sempre hi ha algun fet que desperta de nou l’enginy. Posem per cas, el fixatge de Coutinho:
Parlant de futbol, no cal ser guionista per ser enginyós i divertit: el perfil del periodista Jaume Torres (@JaumeTorres14) gairebé monogràfic sobre aquest esport, té una foto que és tota una declaració d’intencions: els exjugadors del Barça Maradona i Julio Alberto, politoxicòmans reconeguts, amb la samarreta “No drugs” d’un partit d’aquells que s’organitzaven contra la drogoaddicció. Aquesta és bona. El lema: “No a tot”. Entre els seus èxits recents, que compten ja amb 18.700 seguidors, una paròdia del programa futbolístic i bastant catalanòfob El Chiringuito:
Amb tot, un dels perfils més seguits (més de 55.000 adeptes) és el de Iaia Toneta (@Iaia_Toneta), que fins i tot ja té un llibre al mercat i que és un seguit d’acudits i piulades enginyoses, quasi sempre reivindicatives (“Espanya és com un tortell de reis i als catalans sempre ens surt la fava!” o “ÚLTIMA HORA! Imputats una desena d’arrossaires del Delta per enaltiment al terrorisme. Se’ls acusa de produir en grans quantitats arròs bomba”), de vegades més atemporals (“Doncs jo he anat al Zara Home a comprar roba pel meu home. Preciós! Ara va per casa que sembla Neró, amb unes cortines blanques com si fossin una toga. Les modes antigues, que tornen...”). Molt gran el tuit fixat o aquest posterior a les eleccions del 21D:
Modernet (@modernetdemerda), és un altre dels perfils amb molt de predicament (78.700 parroquians, una burrada), però el procés ha fet aquest compte més transcendent i combatiu, menys humorístic i, en acabat, més pessimista. La situació, ben mirat, no està per a moltes bajanades. La creativitat i la capacitat de colpir, amb tot, perdura: “S’escriu Tabarnia però es pronuncia frustració”, deia fa poc, sintetitzant en una frase molt curta l’esperit del moment. Per al record piulador, un fil enigmàtic sobre un dinar familiar de Nadal que comença així:
Per no perdre-se’l, tampoc, el perfil Clipster (@ClipsterBCN), una paròdia que uneix l’univers hipster amb els entranyables Clicks de Playmobil a través de fotografies:
Al País Valencià, el perfil humorístic i polític per excel·lència (més de 16.000 seguidors) és el de Jaume I El Castigaor (@JaumeICastigaor), que es defineix de la següent manera: “E sóc vingut a Twitter perquè grans no oprimisquen menuts, ni forasters els de casa, e perquè mai no falte cassalla”. Es tracta d’un compte incisiu que combina les fotos comentades i els gifs amb pulles (“Per als mitjans del règim un professor valencià de llengües és sempre susceptible d’‘adoctrinar’ (sic) i un professor castellà de llengües mai because their fucking eggs are beautiful”) amb crítiques àcides i serioses, en part per l’enrariment també al País Valencià de l’ambient polític. Seriosament o en broma, però, es tracta d’un perfil idoni per seguir l’actualitat dels diferents territoris:
Un altre compte destacable és Las Colonias (@las_colonias), una paròdia no declarada i necessàriament en castellà del diari conservador Las Provincias i el seu furibund anticatalanisme. Una mostra recent: “La Curva Nord protestó ayer contra el Girona con “Vivas a España” por el espolio fiscal que el ministerio de Hacienda, con sede en Palafrugell, aplica a los valencianos”. I una altra, que fa referència al boicot de l’extrema dreta a la desfilada de les Magues de València: “Yo he traído la bandera de España porque las reinas magas son de la CUP Pedreguer” afirma un asistente ayudado de un set de play mobil”. L’administrador (o administradors) no solen incloure gifs ni fotos, però fan enquestes delirants:
El compte humorístic valencià més seguit, amb tot, és segurament el de l’humorista Eugeni Alemany (@EugeniAlemany) (57.500 fans), que fa servir Twitter com a eina d’autopromoció. Entre falca i falca, tanmateix, piulades connectades amb l’actualitat (“I la Ribera Baixa quan ens independitzem de València? Visca la URSS: Unió de Repúbliques Suecanes (Suecània, Perellolàndia, Repúbliques Marenyeres i Palmeretesburg”)), sense renunciar a la crítica política (“Neoliberal en lo económico, farlopero en lo social”) i a l’anecdotari amb un punt valencià: “El moment de terror que acabe de viure tancat amb un mosquit de pam al lavabo del Teatre del Mercat d’Aldaia no li’l desitge passar a ningú. El llum automatitzat que s’apagava. Eixos segons on el perdia de vista. La porta que no s’obria... Amb eixa angoixa Hitchcock fa un film”. Com a curiositat, Alemany sempre es mostra molt combatiu amb el secessionisme lingüístic:
El d’Ygritte (@Ygritte_snow), pres d’un combatiu personatge femení de Joc de trons (Mujer del acero. Representante del Pueblo Libre al País Valencià. #TeamManceRayder) no és exactament un perfil humorístic, però és un dels més guerrers de la fauna piuladora, un dels més feministes també. A banda d’això, té els seus moments (“Ojalá Francisco Correa acabe desvelando quién es ese misterioso M. Rajoy”) i un esplendorós tuit fixat:
D’altres perfils valencians emergents serien El Capità Comoditat (@ComoditatVCL) i, amb més de 6.000 seguidors, Finor Valenciana (@FinorV), però també a les illes Balears trobem perfils humorístics: un dels més coneguts, Capitâ Goneya (@CapitaGoneya), una paròdia de perfil secessionista, amb una presentació delirant: “Después d’añs congêlad a sa Serra de Trâmuntana, ets Capità Goneya ha vengud per defensâ ets Baléàs de bon de veres, CAGON CRÔSTOL!!!! TROLL INFLUENCER”. Al principi desconcerta, però se li acaba agafant el què. “Fêt es rêcomptê des gols dê s’êxtrangêr el rêsultat dês Madrid-Barça d’ahir queda 0-4”, fou la piulada posterior a les eleccions del 21D i el Madrid-Barça. Abans d’això, va piular:
No s’esgota aquí l’enginy illenc en les xarxes, però de vegades s’oculta en perfils seriosos, com el de l’escriptor Melcior Comes (@MelciorComes), amb un perfil de més de 8.000 seguidors per piulades divertides però amb molla com aquesta: “Demanar-li als reis una república. Quina contradicció més catalana...”. O aquesta: “Seria bo que a Espanya arribés aquest 2018 al segle XXI”. I, en tot cas, es tracta d’algú que ha posat el seu talent i enginy en defensa del seu ideari polític:
I ja que parlem d’escriptors, s’ha de ressaltar com alguns dels lletraferits més veterans s’han adaptat meravellosament bé a l’entorn Twitter. Per sobre de tots, Quim Monzó, piulador (i sobretot repiulador) actiu i molt atent a les jugades, sembla haver nascut per aquesta xarxa. El seu compte (@QuimMonzo) és una mena de metacompte tuitaire, una selecció primorosa d’alguns dels moments més delirants (o transcendents) de cada jornada, amb premsa internacional, literatura i, evidentment, activisme independentista. Amb punx i mala llet. Un timeline imprescindible amb 314.000 seguidors. Fa poc, també va estar atent a la ja mítica fotografia de Daniel Garcia-Sala de la xiqueta d’una muixeranga fent una peineta als ultres que volien rebentar un acte. Final amb somriure:
