El model econòmic balear basat en un turisme creixent, i la seva conseqüència en forma de saturació, va ser explicat en una taula rodona a Barcelona, aquesta passada setmana, organitzada per l’Institut d’Estudis Baleàrics i que va tenir lloc en el marc de la Fira del Llibre en Català. Hi participaren dos periodistes que han escrit prou sobre el fenomen turístic a les Illes, Antoni Janer i Joan Lluis Ferrer, tot dos antics col.laboradors d’aquest setmanari. El primer dels quals, Janer, és autor del llibre «La desfeta del paradís».
El moderador del col·loqui, segons va recolir dBalears.cat, el sociolingüista eivissenc Isidor Marí,explicà que les Balears estan en perill per dos motius: «L’excés descontrolat de turistes» i, també, per «la invasió de visitants que a vegades no mereixen el nom de turistes i que venen per fer i desfer el que els dona la realíssima gana».
El professor i periodista mallorquí Antoni Janer, va dir que Mallorca comença ja a patir la mateixa mancança d’habitatge que Eivissa per culpa de l’explotació de pisos i altres allotjaments residencials amb finalitats turístiques. Molts mallorquins «ja no poden pagar un habitatge» per mor dels elevats preus que causa l'explotació turística. Al seu entendre, «més que viure del turisme, estam començant a malviure del turisme», va afegir Janer. Destacà també l’impacte cultural de la massiva immigració que experiment l'illa des de fa trenta anys, una mà d'obra que hi arriba per treballar en el turisme. «A Mallorca, ja només una tercera part de la població parla català. El turisme pot ser també la nostra tomba cultural»,sentencià.
El periodista eivissenc Joan Lluís Ferrer va dir que la principal amenaça derivada del turisme és que aquesta indústria «ens està expropiant la nostra illa», perquè els residents se senten cada vegada més estranys i desplaçats a molts indrets ocupats per la massificació turística. «Hi ha platges a Eivissa on els eivissencs ja no hi anam perquè semblen reservades per a un turisme excloent», asseverà.
Ferrer va afegir que la urbanització dispersa és ara el principal problema mediambiental d’Eivissa i Formentera, i va expressar el seu temor que, amb la nova majoria política al Parlament balear, es torni a permetre l’edificació dins els principals espais naturals de les Pitiüses. Igualment es mostrà crític amb l’intent del Consell d’Eivissa de permetre que es lloguin turísticament les tradicionals cases pageses de l’illa: «quan justament el que falta és allotjament per a residents i funcionaris; amb aquesta llei perdrem una gran quantitat de places residencials per donar-les al turisme».
La representant de Menorca, Irene Riudavets, arqueòloga, va alertar que, «en els darrers 10 o 15 anys, Menorca ha entrat també en una tendència cap a la massificació», malgrat que històricament «els mateixos menorquins havien vist que la destrucció ocasionada pel turisme de sol i platja no era el que volien». Així, també s'han començat a notare problemes d’accés a l’habitatge: «els menorquins començam a tenir dificultats per trobar on viure». I alertà sobre el perill que fites positives com la declaració com a Reserva de la Biosfera el 1993 o la nova de Patrimoni de la Humanitat per a la Menorca Talaiòtica puguin acabar convertides «en una crida» que augmenti la massificació turística.