En diuen microagressions, com si hi hagués violència que pot ser petita. Potser perquè és menys evident i no es veu tant. Però no ens hauríem d’enganyar: la destrucció que pot provocar pot ser molt profunda, especialment si és sostinguda en el temps. És un tema que es tracta molt poc sovint a les sèries de televisió, ja que la ficció, com a regla general, prefereix les agressions en majúscula, les que impacten a l’audiència. Paradoxalment, la violència que probablement han experimentat els espectadors i per tant la que els pot apel·lar de manera més directa, és la violència subtil, la minúscula. La que moltes vegades forma part de la quotidianitat. Per això m’ha semblat molt interessant la proposta de la sèrie The Other Black Girl, estrenada recentment a Disney+ i que està ambientada en un espai, una oficina, que pot ser molt fàcilment un lloc on es produeixen microagressions impunement. Ja se sap que les dinàmiques de poder i la necessitat de mantenir la feina són una combinació que formen una escletxa per on poden passat moltes coses. En aquesta sèrie se centren en el racisme, ja que la protagonista és l’única dona negra que treballa en una oficina de gent blanca. Aquest és, de fet, el seu rol en el món laboral: ser la negra. I és un rol que l’obliga a mossegar-se la la llengua davant de comentaris intencionats o desafortunats de companys i caps.
Si és que vol tenir-hi bona relació, que sembla ser necessari si és que algun dia vol pujar en la jerarquia de l’empresa i tenir un paper més rellevant del que té en el present. I un sou millor, és clar. La vinculació entre poder progressar professionalment i acceptar les violències dels companys s’estableix de seguida en la història, però després acaba anant més enllà, ja que el viatge que fa la protagonista és d’adaptació al medi: és a dir, d’encaixar com a negra en un espai de blancs, cosa que vol dir ser menys negra del que és i per tant renunciar a la pròpia identitat. El personatge sembla que trobarà una aliada en una treballadora nova, que és negra com ella, i amb la que hi ha una complicitat immediata. Però la sèrie, que barreja drama i terror, converteix la nova treballadora en la seva pitjor enemiga i en un catalitzador que la portarà a adaptar-se encara més de pressa a l’entorn i a renunciar a qui és. És aquesta idea, la de deixar de ser qui ets a la feina, en un grau més o menys conscient, per assolir un objectiu laboral el que porta la sèrie als seus moments més inquietants i també la que fa la història de la protagonista universal. Quina part de qui ets amagues expressament quan ets a la feina?
És una idea que després deriva en un gir de guió que porta la sèrie del realisme inicial a un escenari extrem més propi de sèries com Black Mirror, Severance o el cinema de Jordan Peele. Però que li serveix per obligar el personatge a prendre decisions difícils. L’actriu protagonista, interpretada per la gairebé debutant Sinclair Jones, fa una bona feina transmetent les prevencions del personatge, i la història té moments certament angoixants, dosificant el misteri fins a la revelació final. El punt dèbil de la sèrie és l’episodi final en el que s’allunyen de la novel·la en què es basa (que té un final molt ben tancat) per obrir-lo a una segona temporada. Pel camí, malmeten l’evolució del personatge i en certa manera també treuen força al missatge de la sèrie, que fins a aquest punt era certament poderós i incòmode. Malgrat això, The Other Black Girl és una proposta més que interessant i un visionat potencialment catàrtic per a qualsevol espectador que es trobi reflectit en la posició precària de la protagonista.
The Other Black Girl
Creadora: Rashida Jones, basant-se en la novel·la de Zakiya Dalila Harris.
Repartiment: Sinclair Daniel, Ashleigh Murray
Temporades: 1
Plataforma: Disney+