Després de catorze anys de campanya per assolir l’objectiu, finalment Menorca ha aconseguit que la UNESCO l’hagi declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat. Va ser el dilluns de la setmana passada, a les deu i mitja del matí, quan el president del comitè sectorial de la referida agència de l’ONU per a l’educació, la ciència, la cultura i la comunicació, Abdulelah Al-Tokhais, declarà aprovada la candidatura de Menorca Talaiòtica i, per tant, aquesta riquesa arqueològica de l’illa quedava inscrita en la llista que omplen altres llocs del món que han merescut ser considerats com a Patrimoni Mundial de la Humanitat.
El recorregut fins a arribar al reconeixement citat ha estat prou llarg. Va començar l’any 2009 — tal com recordava el dia 19 de setembre menorcainfo.com—, quan l’Institut Menorquí d’Estudis va proposar que el Consell Insular assumís aquest repte i començàs la feina per assolir l’objectiu. L’any següent la institució insular aprovà la iniciativa per unanimitat. En aquell moment la governava l’esquerra, amb Marc Pons, del PSOE, a la presidència. El 2011 les eleccions donaren la majoria absoluta al PP i Santiago Tadeo fou elegit president. El 2015 de bell de nou guanyaren els progressistes i Maite Salord, de Més per Menorca, va ser la presidenta durant els primers dos anys del mandat, la qual va ser substituïda per Susana Mora, del PSOE, els dos últims. Aquesta última ocupà novament el càrrec durant el quadrienni 2019-2023. Actualment, el president és Adolfo Vilafranca, del PP, partit que governa gràcies a l’acord amb Vox. En tot aquest temps i sigui quin sigui el president i els partits governamentals, tothom ha remat en la mateixa direcció.
El 2015 el Govern espanyol assumí la candidatura i la presentà a la UNESCO per elegir nous llocs per a la llista de Patrimoni de la Humanitat. Tanmateix, finalment, en la decisió que es va prendre el 2017, un poal d’aigua freda va caure sobre la candidatura menorquina. El Comitè del Patrimoni Mundial, reunit a Cracòvia (Polònia), no acceptà la proposta i recomanà la revisió de la candidatura, perquè, al seu entendre, existien tot un seguit d’aspectes que eren deficients.
Tot seguit, el Consell, lluny de desistir, es posà novament a la feina per solucionar les deficiències que el Comitè citat havia notat. I una altra vegada presentà la candidatura. El nou intent basava l’esperança d’èxit en una reformulació de la candidatura, la qual presentava ara l’illa com a element central, amb l’aïllament com a factor decisiu i únic que ha permès preservar i gaudir d’un patrimoni arqueològic exclusiu. El 2020 Madrid assumí la proposta i la tramità davant de la UNESCO. I el dilluns 18 de setembre, a Riad, capital d’Aràbia Saudita, es feia realitat el desig perseguit durant catorze anys.
Segons contava el diari abans citat, el Consell Internacional de Monuments i Llocs de la UNESCO va destacar «el valor universal excepcional» del llegat prehistòric menorquí que mostra l’evolució de les construccions de pedra en sec des de l’edat de bronze fins a la de ferro, el qual està tan ben conservat que no ha sofert «efectes adversos del desenvolupament (econòmic) ni de l’abandonament». També posà esment en «l’alta densitat de llocs arqueològics» que presenta l’illa i en la correcta preservació —que va a càrrec de l’Agència Menorca Talaiòtica— i protecció legal —són béns d’interès cultural (BIC) i el Pla territorial insular protegeix les nou zones arqueològiques—, si bé recomana incrementar el zel protector.
Han passat trenta anys després que Menorca fos declarada Reserva de la Biosfera. Amb l’actual declaració i aquella, l’illa gaudeix d’un doble reconeixement que el president del Consell, Adolfo Vilafranca, destacà de forma especial, després de l’èxit: «Pocs llocs del món tenen el doble reconeixement de la UNESCO», va dir. Per la seva banda, la presidenta del Govern, Marga Prohens, també present a l’acte a Riad, assegurà que està fora de dubte «el compromís del Govern de les Illes Balears per gestionar aquest patrimoni, explicar-lo i protegir-lo perquè passi a les noves generacions en tot la seva esplendor».
A Menorca, segons informà la premsa local, l’esdeveniment va aixecar prou interès. Fins i tot a l’Ateneu de Maó s’hi havia instal·lat una pantalla gegant per seguir l’acte en directe, i s’hi esclatà l’alegria quan es va fer públic el reconeixement.
Així mateix, la nova declaració internacional que honora Menorca planteja la necessitat d’una acurada conservació de la riquesa talaiòtica i de la seva preservació dels efectes negatius de l’allau turística. Fins fa pocs anys, l’illa havia quedat al marge dels processos turístics massius que caracteritzaven Eivissa i Mallorca. Les coses, però, han començat a canviar. Entitats socials menorquines com el GOB han alertat els últims dos anys d’un volum excessiu de turistes que omplen l’illa cada estiu. Justament per assegurar la màxima protecció de l’illa, el Consell menorquí i, després, el Parlament balear, aprovaren l’any passat la Llei de Menorca Reserva de la Biosfera, que atorgà a la institució insular la capacitat de posar límits, com per exemple el d’accés de vehicles a l’illa. Tant el PP com Vox —que ara governen l’ens insular— s’han manifestat en contra d’aquests límits i han assegurat que reformaran la Llei per eliminar-los. Menorca va rebre l’any passat 1,6 milions de turistes —concentrat en la seva immensa majoria durant els quatre mesos de l’estiu—, setze vegades el nombre dels seus habitants.