Eva Prenafeta: «La creació s'ha convertit en una necessitat intel·lectual»

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

 
 
Eva Prenafeta tot s'ho pren amb passió i vehemència. Era així amb la seva antiga professió i és així ara que dibuixa i escriu els Superminiforts, una sèrie de contes il·lustrats propers als còmics protagonitzats per un grup de nens que emprenen missions.

 

 


Els dibuixos són clars i expressius, les històries, curioses i perspicaces. Llibres no només per a nens, sinó divertits i amb gran sentit del gust.

-És llicenciada en Dret, s'ha dedicat molts anys a activitats tradicionals i és lectora àvida d'autors complexos, com Proust i Balzac. De sobte, ho deixa tot i es posa a fer una sèrie de contes il·lustrats protagonitzats per nens!

-És veritat que no vinc del món de les belles arts però tota la vida he anat combinant les tasques a què m'he dedicat amb projectes creatius. En un cert punt, després d'uns canvis importants a la meva vida, em vaig instal·lar més de quatre anys a París i vaig potenciar aquesta vena cultural i creativa, formant-me i traient el que portava a dins.

-Per tant, els Superminiforts van néixer a París?

-Les idees sí. Tot just tornar a Barcelona vaig fer el número zero, on presento els personatges i el marc de la història, i el número u, amb la primera aventura. Els vaig editar simplement per regalar-los als amics. Una nit els va veure un convidat a casa i se'n va voler emportar un exemplar de cada. Al cap de tres dies em va trucar per dir-me que un editor hi estava interessat. I fins ara. N'he publicat quatre i com a mínim arribaré als deu.

-Ens pot fer cinc cèntims de la sèrie?

-Es tracta de les aventures de sis Superminiherois -cinc nens i una nena- amb personalitats molt diverses que han de procurar pel benestar dels habitants del seu país. Disposen de l'assistència d'una secretària -la senyora Àgueda- i, en principi, operen sota el comandament de dues superiors -les Fadesidèntiques. Per a desplacaments llargs utilitzen tot tipus de vehicles i per a desplaçaments més curts o situacions delicades fan servir sabates amb superpropulsió. La resta, als llibres.

-Les dues últimes aventures passen a països estrangers. Suposo que això té a veure amb el fet que vostè ha voltat molt pel món.

-Sí, les idees vénen de tots els anys que he viscut fora. En duia les maletes plenes i ho havia de posar en alguna banda! Les trames són excuses per abocar d'una manera endreçada pensaments i vivències dels quals em fa il·lusió parlar. Per exemple, els llibres també tenen filosofia, que m'agrada molt. Però no pretenc influir ningú ni inculcar res, la meva màxima pretensió és entretenir. Com a molt dono alguna informació que podria ser útil a qui li interessi.

-Per exemple, ensenya com llegir morse o com utilitzar una brúixola. Fins i tot hi ha explicacions il·lustrades d'astronomia!

-I s'hi ensenya fil per randa com preparar el te correctament, que això la gent gran m'ho ha agraït molt!

-De fet, sempre insisteix que els llibres dels Superminiforts no són per a nens.

-Dic que no són només per a nens. Són per a qui els vulgui. Molta gent de la meva edat em diu que s'ho passa pipa llegint-los. Estan fets a capes, tenen diferents nivells de lectura i per tant poden entretenir a tothom.

-El traç i el color dels dibuixos són molt nítids i no hi ha ombres. Per alguna raó en concret?

-Sí, que són com jo. M'agrada la claredat i les fronteres definides: això aquí i això allà. Vull saber què tinc al davant i vull que tot estigui sobre la taula. Si t'hi fixes, els personatges sempre miren al lector, l'interpel·len i són francs.

-I cada Superminifort té la seva pròpia personalitat.

-No només ells. Als meus llibres tothom té un nom i tothom és algú; no hi ha personatges anònims.

-Li agrada la seva nova professió?

-La creació per a mi s'ha convertit en una necessitat intel·lectual.

 
 

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.