Religió

Memòria protestant 2018

Dates de naixement i defunció, persecució, fundació de revistes i d’esglésies, clandestinitat durant el franquisme i persistència contra l’adversitat configuren la memòria protestant de 2018.
 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La història de la cultura, així com la de la ciència o el pensament, forma part de la història general d’un país i el mateix passa amb la història de les religions. El seu coneixement ajuda a completar la mirada global sobre la pròpia història nacional, hi afegeix matisos i, generalment, facilita la comprensió de certs episodis o de determinades actituds col·lectives. La història del protestantisme, als Països Catalans, no n’és l’excepció. Les dades commemoratives dels aniversaris que segueixen posen a l’abast de tothom les efemèrides del món protestant que, tant a nivell nacional com general, poden ser d’interès per als lectors, al marge de les seves conviccions religioses o de pensament.


1518 (500 anys)

Neix Jeroni Conques a Llucena (l’Alcalatén), fill de Guillem Conques, mercader de València, i Leonor Garcia, de Llucena. Es cria a València amb l’oncle patern, de nom també Jeroni Conques i beneficiat de la seu. A la universitat valenciana adquireix una àmplia formació pluridisciplinària que va de la teologia a la medicina, passant per les matemàtiques i l’astrologia i hi aprèn grec i hebreu, a més de l’arameu que adquireix de forma autodidacta. Persona erudita, intel·ligent i d’una agudesa irònica, feia llargues estades a Alzira on una germana del seu pare era superiora de les agustines. És en aquesta població de la Ribera on, el 1557, escriu la versió en català del Llibre de Job, única traducció bíblica en aquesta llengua, el segle XVI, amb consultes a material de Robert Estienne, lexicògraf i impressor protestant francès. Sotsdiaca i beneficiat de la catedral valenciana, denuncià la retòrica de la predicació i el baix nivell teològic i cultural de la jerarquia eclesiàstica i dels predicadors davant d’uns creients supersticiosos, així com certes pràctiques religioses com ara el rés del rosari.

Amic de Pere Joan Nunyes i del noble Gaspar de Centelles, a qui proveïa regularment de les novetats editorials procedents d’Europa, i membre també del grup d’inspiració luterana de Pedralba, és detingut per la Inquisició el 10 de març de 1563. És acusat de proposicions herètiques, per la correspondència mantinguda entre 1554 i 1562 amb Centelles, amb un total de quinze cartes. El Tribunal troba, entre els papers requisats, un quadern amb notes manuscrites de l’Eclesiastès d’Erasme i la seva versió catalana del Llibre de Job, prevista per ser publicada just quan el concili de Trento prohibia les versions en vernacle de les escriptures. El mateix dia que Centelles és condemnat a mort, Conques abjura de les seves posicions i salva la vida, després dels testimonis favorables de l’arquebisbe Joan Segrià, el governador de València Lluís Ferrer i els catedràtics Jaume Ferrús i Llorenç Palmireno. Conques reconeixerà haver llegit de jove les obres de Luter, al·legant, però, que en desconeixia la prohibició. Serà condemnat a reclusió al convent de Socors de la ciutat i a no poder predicar en el futur, ell que tant havia criticat la poca qualitat de la predicació de l’època i que havia pensat d’escriure, justament, un tractat sobre aquesta matèria. Però dos anys després ja recupera la llibertat per bona conducta i es dedica a la música i al lleure, lluny de les seves inquietuds anteriors. Mor a València el 22 de setembre de 1574.

1543 (475 anys)

Joan Calví publica el Tractat de les relíquies, on critica l’excés de relíquies de la Passió. Als Països Catalans, en molts indrets asseguraven tenir cossos sencers de sants o màrtirs, o bé simples fragments o ossos, els quals constituïen un motiu d’orgull local, a més d’atorgar-los funcions taumatúrgiques, com és el cas dels tres ossos de sant Galderic a Perpinyà, el braç de sant Vicent a València, un fragment d’os del braç de sant Sebastià a Palma, el braç de santa Tecla a Tarragona o la mandíbula de sant Maties a Montblanc. Així i tot, bona part de les relíquies venerades a la ruralia no eren reconegudes com a tals per l’autoritat eclesiàstica pel fet de no tenir-ne cap prova d’autenticitat.

També apareix a BasileaDe veritate fidei christianae de l’humanista valencià Joan Lluís Vives, mort tres anys abans, editada per impressors protestants. La Convocació de Canterbury ordena la lectura, en anglès i sense cap exposició complementària, d’un capítol del Nou Testament i després de l’Antic Testament, cada diumenge i dia festiu de l’any, per tal d’acostar la Bíblia als fidels i facilitar-ne la comprensió en el seu idioma.

1568 (450 anys)

El 25 de maig, Felip II, tal com ja havia fet el 1559 per a tots els seus regnes, ara insisteix en la prohibició, específicament per a la Corona d’Aragó, que cap súbdit pugui sortir a l’estranger a formar-se i estudiar en universitats de fora, per tal de garantir la conservació de la fe catòlica, i es plany que, a Catalunya, els impressors editin molts llibres nous sense disposar de la llicència reial per fer-ho. Alhora, els ambaixadors espanyols a París i Viena informen el rei i l’inquisidor general del risc que comporta per a la fe catòlica l’arribada a la península de llibres i heretges procedents d’aquells països. A l’Aran, lloc d’entrada habitual de llibres prohibits, hi és detingut un comerciant francès en trobar-se-li nou llibres luterans entre les seves mercaderies, enmig de l’oposició dels aranesos a lliurar-lo a la Inquisició, a la qual sí que es porten els llibres confiscats. Entre els llibres retirats per la Inquisició de València, fins a 1583, hi ha exemplars de bíblies en llengua romanç, editades a Basilea i obres de Pierre de la Ramée, protestant francès conegut com a Petrus Ramus, amb una certa ascendència sobre alguns intel·lectuals del país, sobretot valencians.

Luter exposa les seves tesis

Al seu torn, el virrei Hurtado de Mendoza comunica als bisbes de Catalunya la prohibició que cap ciutadà francès de qualsevol condició pugui ensenyar o adoctrinar els joves del país, de manera que reforça el prejudici francòfob sobre la identificació popular entre ser francès i ser protestant, que fa els dos mots pràcticament sinònims, de manera que l’heretgia és assimilada a la condició d’estranger, molt especialment francès. Al mateix temps, s’inicia la guerra dels vuitanta anys entre la catòlica Espanya i els Països Baixos, on la lluita per alliberar-se de la corona espanyola és també l’expressió d’una identitat nacional basada en el protestantisme.

1593 (425 anys)

El papa Climent VIII crea la nova diòcesi de Solsona, l’1 d’agost, amb 16 parròquies del bisbat de Vic i 114 del d’Urgell, per tal de combatre millor la influència dels veïns hugonots. Amb aquesta nova divisió territorial de l’Església catòlica es vol establir una veritable barrera religiosa amb França, com a reacció a una hipotètica penetració del calvinisme pels Pirineus.

El 8 d’agost és detingut Pere Galès, figura màxima del protestantisme català de tots els temps. Camí de Bordeus, on pensava establir-se per ensenyar, és arrestat a Marmanda (Aquitània), i dut davant el capità espanyol Pedro Saravia, després d’haver observat que no reverenciava imatges ni creus. L’espanyol queda admirat del seu poliglotisme (llatí, hebreu, grec, català, espanyol, francès i italià) i el qualifica com “el més famós i docte heretge que ha viscut a França de molts anys ençà”. Serà traslladat al palau de l’Aljaferia, seu inquisitorial a Saragossa, on morirà dos anys més tard.

1793 (225 anys)

Membres de l’església metodista, destacats com a soldats amb l’exèrcit britànic establert a Menorca, hi prediquen en diferents pobles, aprofitant que la Inquisició hi havia estat suprimida el 1715 en integrar-se l’illa a l’Imperi britànic. Hi serà restablerta el 1802 en tornar a la corona espanyola.

Els militars partidaris de la Revolució francesa Jean-Baptiste Milhaud i Pierre-Aimable de Soubrany, representants del nou ordre revolucionari a Catalunya Nord, intenten captar-hi la complicitat dels súbdits catalans denunciant l’aliança de la monarquia espanyola amb el rei d’Anglaterra, “cap dels protestants” i el rei de Prússia, “cap dels herètics luterans”, i prometen el respecte a la llibertat religiosa a una població uniformement catòlica com a reacció nacional al suposat filoprotestantisme dels francesos. 

1818 (200 anys)

Comencen a ser presents a Barcelona, esporàdicament, els quàquers o membres de la Societat dels Amics. La seva actitud antiesclavista és contrària als comerciants esclavistes catalans, amb grans interessos a Cuba, Filipines i Puerto Rico. Després d’anglicans i metodistes a Menorca, seran els primers a tenir contacte amb el país.

1868 (150 anys)

La Revolució de 1868 significa l’inici d’una etapa nova pel que fa als drets legals del protestantisme a l’Estat espanyol. Conscient del nou context polític, el cònsol de Suïssa a Barcelona sol·licita a les noves autoritats revolucionàries l’autorització perquè l’església cristiana evangèlica local pugui celebrar els seus cultes amb normalitat i bastir els temples que els calguin. El 29 d’octubre, un decret de les autoritats comunica als barcelonins la intenció de respectar la diversitat de cultes religiosos.

Antoni Vallespinosa crea una Associació Protestant a Barcelona, de caràcter presbiterià, duu a terme tasques d’evangelització a través de conferències públiques la primera de les quals, el 14 d’octubre, al número 9 del carrer de Guàrdia, taller del mestre bronzista Joan Briansó.

Fundació de la primera església protestant als Països Catalans i a tot l’Estat espanyol a càrrec de Francesc Tudurí de la Torre, maçó i republicà maonès d’una coneguda família de constructors de vaixells. La creació de la Societat Evangèlica Lliure de Maó té lloc el 8 de novembre, data en què s’obre una capella protestant al carrer de Gràcia, 73 Poc després hi obre també una escola, amb l’ajut del cònsol nord-americà Robinson i la muller d’aquest, Teresa Petrus, filla d’un diputat progressista menorquí. En les tasques docents és assistit per J. Hernández, antic mestre evangèlic a Alger.

George Lawrence, missioner gal·lès de les assemblees de germans, comença a vendre bíblies i opuscles protestants a la seva llibreria ambulant, un carro preparat a l’efecte que adquirirà una gran popularitat i que instal·la en els indrets més cèntrics de Barcelona i per diferents comarques del país.

J.B. Cabrera, de Benissa, juntament amb altres protestants refugiats a Gibraltar, redacten la Confessió de Fe Reformada, en una reunió al temple de l’església escocesa, el 25 d’abril. El protestant benisser es posa al capdavant de la congregació integrada per exiliats de l’Estat espanyol, amb el nom de Consistori General de l’Església Reformada Espanyola, en la qual també hi ha el valencià Antoni Soler. Una delegació de protestants, en la qual és present Cabrera, s’entrevista amb el general Prim: “Ja poden recórrer Espanya amb la Bíblia sota el braç”, frase del polític català que obre una nova era de tolerància religiosa.

Segons un escrit del secretari de l’església protestant de Perpinyà, el nombre de membres de la comunitat s’eleva a 90 creients civils, als quals cal afegir entre 150 i 200 militars protestants destinats a Catalunya Nord. Aquest any mor a Perpinyà, passada ja la norantena, la vídua Juillot, antiga planxadora de professió, puntal del protestantisme al nord del país i de família de tradició hugonota.

1893 (125 anys)

Inauguració de les obres de millora del temple de Perpinyà, a la cèntrica plaça Rigau, el 5 de novembre. El pastor A. Araud obté ajudes del ministeri de Cultes, de l’ajuntament perpinyanès i de la filantropa suïssa Françoise C. Maracci que paga tres quartes parts de les obres i un harmònium nou. Hi assisteixen el prefecte A. Bonhoure, protestant, i l’adjunt al batlle Eugène Bardou, propietari de l’edifici que es convertirà el 1939 en la maternitat d’Elna. El pastor Araud aconsegueix la unificació del petit nucli ortodox de Perpinyà amb l’església liberal oficial.

El dia de Reis apareix, a Barcelona, la revista baptista El Eco de la Verdad, impulsada per Erik Lund, que publica habitualment articles i poemes en català, per decisió seva ja que, com el també missioner suec Olof Duren, n’havia après la llengua. La seu es troba al domicili particular de Manuel Marín, al carrer de la Creu, 43, a Sant Gervasi.

Mn. Antoni M. Alcover publica anònimament l’agressiu Desatinos de un protestante puestos en solfa por un aficionado al ‘solfeo’, reeditat el 1894 i el 1899, on culpa el protestantisme de tots els mals, errors i catàstrofes d’Europa, ocorreguts des de principis del segle XVI, amb la Reforma luterana. Amb contacte amb el món germànic, a través de l’estudi filològic, atenuarà el seu antiprotestantisme atès que el seu referent, el filòleg Bernhard Schädel, era protestant.
A Capdepera, principal nucli protestant de Mallorca, 75 protestants (38 homes i 37 dones) signen una Declaració de religió, on renuncien a la fe catòlica, expressen el desig de ser enterrats al cementiri civil i la seva adhesió a l’Església Evangèlica Metodista, dirigida pel predicador Bartomeu Alou, en un document signat davant del notari artanenc Antoni Massot, el 19 de novembre.

L’activisme protestant va obrint-se camí arreu del país, tot i les adversitats generades per un clima social tradicionalment hostil, amb incidents contra la presència protestant a Alginet, Capdepera, Figueres, Olot, Pals i Pollença. A Palma, té lloc la celebració d’un segon cicle de conferències de formació per als obrers metodistes de les Balears, al domicili particular de C. Porri, al carrer de Villalonga, 51, al barri de. Santa Catalina. El 2 i 3 de maig té lloc la Conferència anual de les esglésies baptistes a Figueres, amb assistència de les de l’Empordà, Barcelona, Sabadell i, per escrit, València. En són escollits M. Marín com a president, el suec O. Duren com a vicepresident, Francesc Bardolet, secretari i Gabriel Anglada, vicesecretari. Hi pronuncien conferències Joan Sala, de Sabadell, i el missioner E. Lund. A Palamós s’obre una capella baptista i també comença l’obra evangèlica a Alginet. E. Lund, tot viatjant amb tren, predica l’Evangeli a un boter de Carlet, el qual l’invita a fer-ho a casa seva i, en pocs mesos, ja hi organitza una església amb 30 membres. El 20 de setembre, a Alcàsser, diverses persones són batejades i incorporades a l’església local, mentre que els baptistes munten, per primer cop, una parada per a la venda i exposició de bíblies a la Fira de València, la qual tindrà una certa continuïtat i bona concurrència de curiosos i interessats.

La llavors Infermeria Evangèlica de Barcelona es trasllada, el 25 de novembre, al carrer de les Camèlies, emplaçament històric definitiu de l’Hospital Evangèlic, amb el doctor Ramon Montserrat Lucena com a director mèdic. El 26 de desembre, per iniciativa del mestre Antic Brullet, s’inaugura una escola evangèlica a Sabadell, en la qual es duen a terme conferències públiques dos cops per setmana. Però, a Eivissa i Formentera, malgrat les visites de Joan Castell i Antoni Barri, fracassen els intents d’establir-hi una comunitat metodista estable. Mentrestant, Karl Amtsberg és nomenat vicari de la comunitat luterana de llengua alemanya de Barcelona, a la qual pertanyerà Joan Gamper.

1918 (100 anys)

El 17 de novembre neix, a Dénia, Josep Cardona Gregori, futur secretari de la Comisión de Defensa Evangélica durant el franquisme i de l’organisme que la succeí després, la Federación de Entidades Religiosas Evangélicas de España (1958-1995). Format com a pastor al seminari baptista de Benidorm, fou pastor a Dénia, estudià dret i esdevingué el defensor principal dels drets i llibertats dels protestants a l’Estat espanyol, tant durant la dictadura com en el període posterior, causa a la qual dedicà totes les seves energies. Morirà el 21 de febrer de 2007, a Madrid.

El 27 de novembre neix, a Barcelona, on morirà el 27 de juny de 2011, Pere Bonet i Such, pastor protestant, nom clau de les esglésies baptistes catalanes, durant les darreres dècades del segle XX. El 1944 es casarà amb Noemí Celma, filla del també pastor Ambròs Celma i Chertó (1882-1944) a qui, de fet, acabarà succeint com a motor fonamental de la denominació baptista. Primer president del Consell Evangèlic de Catalunya i pastor a Badalona, Girona i la Bona Nova, és autor de la Història dels baptistes a Catalunya (2001).

El 30 de novembre mor, a Barcelona, el pastor metodista i antic sacerdot catòlic Miquel Longàs Guillén, nascut a Osca, antic ajudant del superintendent Franklyn G. Smith. Havia fet treball pastoral a Barcelona, on el 1900 havia estat vicepresident d’Esforç Cristià, i a Menorca, on el 1905 fundà l’Esforç Cristià, a Maó.

L’11 d’octubre, la guàrdia civil i un grup de veïns impedeixen el primer servei de baptismes de l’església baptista de Dénia, previst d’oficiar pel pastor suec J. Uhr a la platja del Marge Roig.

1943 (75 anys)

Malgrat les adversitats d’haver d’actuar clandestinament, el protestantisme dóna símptomes de recuperació en diferents àmbits. Així, l’entitat juvenil Esforç Cristià reprèn les seves activitats a Palma i a Maó, interrompudes pel trasbals de la guerra i el franquisme; l’obra metodista inicia cultes en un domicili particular de Santa Coloma de Gramenet, per primer cop; es funda el Cor de l’església baptista de Sabadell, sota la direcció de Pere Puig i Inglada, embrió de la futura Coral Al·leluia i, a Barcelona, surt Perseverancia, periòdic mensual dirigit per Mario Cignoni i Proa, ja apareguda el 1935, torna a editar-se amb un número extraordinari nadalenc d’aquesta publicació clandestina feta a multicopista, dirigida per Ambròs Celma. Samuel Vila, pastor baptista activíssim en l’escena internacional en defensa dels drets dels protestants, comença un intercanvi de correspondència amb el secretari del general Franco, el seu cosí i també general Francisco Franco Salgado Araujo, sobre la situació de les esglésies evangèliques sota el règim vencedor de la guerra. I Joan Gonzàlez i Massó, convertit l’any abans al protestantisme, obre a Barcelona la Llibreria Carabela, de caràcter general, si bé distribueix clandestinament literatura evangèlica, fins a 1950 en què se’n va amb la família cap a l’Argentina.

Tanmateix, la repressió no cessa i el pastor vilafranquí Benjamí Santacana és acusat de “reunió clandestina” per haver celebrat un culte i arrestat durant un mes, sota l’amenaça de tornar a camps de concentració si continua fent reunions religioses. Els cultes hauran de fer-se per les muntanyes properes, de manera clandestina, canviant de lloc cada diumenge i ocupant-hi tot el dia. També, a Manresa, el pastor Feliu Simón és condemnat a una setmana de presó i multa de deu mil pessetes per dirigir un culte en un descampat als afores de la ciutat, mentre és clausurada l’església de les assemblees de germans del barceloní carrer de Terol i s’imposen multes per un valor superior a les dotze mil pessetes en altres temples barcelonins per realitzar cultes. La persecució de la fe protestant arriba també a les forces armades, de manera que el sabadellenc Isidre Rocabert, soldat en servei militar a Lleida, és condemnat a deu mesos de presó per no agenollar-se en un culte catòlic, tot i haver fet constar la seva condició de protestant. És amenaçat amb pistola pel seu capità i tractat amb brutalitat pel coronel del regiment. També dos soldats barcelonins, destinats a Cadis, són obligats a fer d’escortes durant la processó de Corpus i són destituïts del càrrec tècnic que exercien en el seu batalló, per ser protestants.

1968 (50 anys)

Lentament, el protestantisme comença a fer-se present als mitjans de comunicació i en el món editorial. El mes de gener la primera església baptista de València edita un butlletí setmanal, dirigit pel pastor Joan Torras i, el febrer, apareix Presència Evangèlica, la primera publicació protestant íntegrament en català, editada per la Fundació Bíblica Evangèlica. Creada amb els seus promotors asseguts tranquil·lament en un banc del barceloní Parc de la Ciutadella, per no aixecar sospites i defugir la vigilància franquista, Àngel Cortès n’és el motor inicial i primer director, funció que el 1975 assumirà Benjamí Planes i que continua exercint fins avui. Tots dos, amb Josep Grau, en són els fundadors. Durant quatre anys, fins al 1972, cada dimecres a les 14h, Ràdio Montecarlo emet des de Mònaco un programa protestant, de 30 minuts de durada, en català: “Aquell camí oblidat”, preparat per Miquel Valbuena a Barcelona, amb textos de Benjamí Planes, Àngel Cortès, Joan Vallès i Bernat Vinyes. L’11 d’abril, el pastor J.M. Martínez, fa una intervenció sobre la passió de Crist a Ràdio Barcelona, des del punt de vista evangèlic per primer cop després de la Guerra Civil.

Ràdio Miramar de Barcelona comença a emetre, regularment, els programes preparats per Evangelisme en Acció dirigits per Joan Gili i, al setmanari Destino, Robert Saladrigas publica un reportatge sobre la seva trobada amb representants del protestantisme català, per primer cop en un mitjà de difusió general, el 3 de juny, i també amb els quàquers, el dia 14. A Alcoi s’edita el butlletí setmanal Vida de la Iglesia, de l’església baptista Mont Sió, dirigit pel pastor Adolfo de Silva i, al desembre, apareix Selecciones Cristianas, publicació dels joves protestants de l’església de la Florida, a l’Hospitalet de Llobregat, fins a l’abril de 1977.

Editorial Nova Terra edita a Barcelona Los protestantes españoles, primer estudi sociològic rigorós del protestantisme a l’Estat espanyol, obra de de Joan Estruch, nét del pastor episcopalià Antoni Estruch i besnét del primer bisbe protestant autòcton, Joan B. Cabrera. La investigadora holandesa Tine Barrass localitza a la biblioteca de la Universitat de Cambridge els manuscrits de la versió catalana del Pentateuc i els Salms de Josep Melcior Prat i el Girton College de Cambridge rep la seva tesi The Catalan New Testament and the British and Foreign Bible Society, 1820-1888. A Barcelona, el pastor Manuel Gutiérrez Marin funda les Producciones Editoriales del Nordeste. El primer llibre que edita és Martín Lutero. Antología, amb pròleg d’E. Miret Magdalena; a les Edicions Evangèliques Europees, surt Testimoniatge evangèlic, de Josep Grau, amb motiu del 450è aniversari de la Reforma i Agustí Ventura publica Vida i obra de Joaquin Llorenç Villanueva, diputat a les Corts de Cadis, canonge xativí considerat proper als anglicans. També comencen les tasques de traducció del Nou Testament del grec al català, en reunió celebrada a l’església del Clot, el 13 de juny, per un equip integrat pels pastors Enric Capó, Pere Bonet, Àngel Cortès i Joan Vallès, amb l’assessorament lingüístic de Bernat Vinyes.

Pel que fa a la dinàmica eclesial, l’1 d’agost es recupera l’activitat cultual a l’església baptista de Burjassot, clausurada des de la guerra civil. Aquest any, s’inicia el culte en català a l’església baptista Bona Nova de Barcelona, amb el pastor Pere Bonet, església que obre dos punts de missió, a Sants i al barri del Carmel, mentre l’església de Manresa n’obre un altre a Sant Joan de Vilatorrada i s’inaugura una capella a Alaquàs. Sota la presidència de Pere Bonet i Such, té lloc a Barcelona el IV Congrés Evangèlic Espanyol; se celebra la XII Conferència regional de les esglésies baptistes de Catalunya, a Vilafranca del Penedès, presidida per Llorenç Juan i Lacué; té lloc la Conferència Missionera, organitzada per l’Aliança Evangèlica, a l’hotel Rossinyol de Valldoreix i es constitueix a Barcelona el Centre Evangèlic d’Estudis Bíblics per a la formació de pastors i predicadors, promogut per les Assemblees de Germans i l’Aliança Evangèlica Espanyola.

El 6 de març, les autoritats municipals de Manresa, amb l’alcalde Ramon Soldevila i el regidor Pere Vila al capdavant, fan enderrocar el mur de separació existent al cementiri entre la part catòlica i la civil i en suprimeixen la porta d’accés que aquesta hi tenia, situada just davant l’abocador d’escombraries. I, a Barcelona, el Centre Ecumènic emet una declaració crítica amb la Llei reguladora de l’exercici del dret civil a la llibertat religiosa.

Mor a Brussel·les, l’1 de novembre, el pastor baptista Daniel Campderrós i Riba, nascut el 5 de juny de 1901 a Rubí. Establert de jove a l’Argentina, fou pastor a Terrassa i treballà amb l’emigració espanyola a Alemanya, Bèlgica i Holanda.

Mor a Alacant, el 27 de gener, Llorenç Carbonell i Santacruz, ciutat on havia nascut el 16 de juny de 1883. Conegut com a Llorencet, fou alcalde de la ciutat durant la República i alumne de l’Escola Model, protestant, fundada per Francesc Albricias. El fill d’aquest, Franklyn, fou pastor metodista i president de la Diputació d’Alacant, també durant la República.

1993 (25 anys)

Apareix la Bíblia catalana interconfessional, obra resultat de l’esforç ecumènic conjunt de l’Associació Bíblica de Catalunya, l’Editorial Claret i les Societats Bíbliques Unides, de la qual es faran dotze edicions amb una distribució de 120.000 exemplars. També es publica Calvino,una vida para la Reforma, de Joan Gomis i, per primer cop en català, Pia desideria, de Ph. Jakob Spener (1635-1705) i Discursos sobre religió de N. Ludwig von Zinzendorf (1700-1760), promotors del pietisme alemany a l’interior del luteranisme, amb traducció i introducció de Josep Castanyé.

La presència protestant als mitjans audiovisuals fa un salt endavant amb l’inici de les emissions regulars del programa Néixer de nou, dirigit pel pastor metodista Guillem Correa, a la televisió pública de Catalunya, en el qual es facilita informació sobre l’activitat de les esglésies protestants catalanes i altres temes d’interès per als evangèlics i la societat en general. També es produeixen altres iniciatives en l’àmbit de la comunicació, com el programa de ràdio La llamada, a Ràdio Sant Joan i també a Ràdio Artés, el qual passa a anomenar-se Temps de Déu, sota la direcció del pastor de l’església de Manresa Josep Barceló, la qual desplega una àmplia activitat en l’àmbit sociocultural: teatre en català, esplai infantil, club de futbol Boanerges i grup de música Menorah, amb una quarantena de joves activíssims en aquestes iniciatives. A Barcelona surt la revista Comunicando, a Sabadell El Avance, a Terrassa Fe en Marcha, a Manresa Ictus-Magazine, de caràcter interdenominacional, dirigida per Daniel Fernández i El Heraldo Pentecostal.

El 2 de juliol, al Palau de Mar de Barcelona, es celebra el 25è aniversari de Presència Evangèlica, portaveu del protestantisme en llengua catalana, en una acte presidit pel titular de la Generalitat, Jordi Pujol. El 12 d’octubre, la Unió d’Esglésies Baptistes de Catalunya (UEBC) celebra la 38ena Conferència baptista a l’Institut Ferran Casablancas de Sabadell, presidida per Rubén Simarro i Dorado. Finalment, l’ajuntament de Rubí dedica un carrer al pastor Francesc Albricias, promotor de la famosa Escola Model d’Alacant. El 1881 havia arribat a Rubí com pastor i, a banda de l’església que hi fundà, la seva condició de maçó i republicà li permeté de crear-hi una escola, una societat de socors mutus, així com el Casino Rubinense i el setmanari El Rubinense, gràcies a l’ajut i la bona sintonia amb els republicans locals.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.