Sembla una burla. Qui visiti la pàgina web de Philip Morris International podrà llegir que la multinacional de tabac més rica i poderosa del món, Marlboro, d’ara endavant vol vendre menys cigarretes. I vol deixar de vendre’n al més aviat possible.
Després de dècades en el negoci de l’addicció a la nicotina en què la multinacional no va tenir cap escrúpol, Philip Morris s’ha purificat: “La societat espera que nosaltres actuem de manera responsable”. “Ho fem creant un futur sense fum”.
André Calantzopoulos, el president de la junta directiva, es posa ell mateix com a exemple. Va deixar de fumar i va recomanar als seus clients que fessin el mateix. Més encara: Calantzopoulos va decidir promoure no fumar.
El mànager del tabac ha promès quasi 1.000 milions de dòlars a una nova fundació, abonable en dotze pagaments anuals de 80 milions de dòlars. Des de Nova York, la Fundació per a un Món Lliure de Fum (Foundation for a Smoke-Free World, en anglès) ha d’adoptar mesures contra el fum dels cigarrets. No amb publicitat en contra, sinó amb investigació, com per exemple, de millors mètodes per a la desintoxicació del tabac. No hi ha cap organització que tingui aquesta quantitat de diners per distribuir en el seu sector.
Com es pot a la vegada ser una multinacional del tabac i estar al cim de l’activisme contra el tabac? És tan sols un joc cínic més? La història es fa més estranya amb cada gir.
Manhattan, sala de conferències al Rockefeller Center, onzena planta. Derek Yach, de 62 anys, un epidemiòleg de Sud-àfrica, ens rep per a l’entrevista. És fundador i president designat de la fundació. Proclama orgullós el seu objectiu: “accelerar la fi del tabac”, “eliminar” els cigarrets “pertot arreu”.
“Ja al mes de març concedirem els primers fons per a recerca”, diu. Actualment té cinc empleats, que segurament es convertiran en 30 abans que la lluita comenci de veritat. Ha perdut un oncle i dotze ties pel tabac. La seva mare, de 87 anys, encara fuma. Ho ha intentat tot per apartar-la’n i no hi ha reeixit.
Si no fos per la biografia inusual de Derek Yach, seria fàcil descartar la fundació antitabac finançada per tabac com a nou estratagema del lobby del tabac. Potser ningú no té més beneficis que ell amb el “no fumar”: com a director executiu de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Yach va impulsar de manera decisiva la convenció del tabac del 2003. Va ser el colp més fort que ha patit la indústria.
Amb això, l’OMS va obligar tots els Estats membres a comprometre’s en la lluita contra el tabac i així fixar la mateixa direcció d’actuació: impostos més elevats, advertències dràstiques, prohibició de publicitat i restriccions en espais oberts. En la majoria de lleis de protecció contra el tabac dels països occidentals hi ha una bona contribució de Yach.
I precisament ell seu ara en una muntanya de diners del tabac i encaixa mans amb algú com Calantzopoulos, considerat un supercanalla en l’escena dels lluitadors antitabac. És com si James Bond lluités per a la màfia. Quin dimoni li ha entrat?
Abans Yach advertia de gent com ell: el 2001 va fer una crida als investigadors perquè no es deixessin comprar per les multinacionals del tabac. “Ja no és excusable la innocència acadèmica sobre les seves pròpies intencions”, escrivia. I ara seu ben engalanat a la gola del llop i es calma. “Aquesta vegada”, reitera, “és diferent.”
Fa la cara de lladre de caixes fortes. “No he canviat”, assegura Yach. “La indústria del tabac és la que ha canviat”. El sector ara sap que el cigarret clàssic és un model obsolet en grans parts del món. És simplement massa perillós, mata més d’un de cada dos fumadors veterans; cada any mata més de set milions de persones.
Per evitar més disminucions de vendes i prohibicions estatals, totes les multinacionals del tabac inverteixen molts milers de milions en productes amb nicotina que potser són menys perjudicials, com per exemple els cigarrets electrònics. “Estan separant allò que mata d’allò que crea addicció”, diu Yach. “Aquest canvi és fonamental”.
Si els successors dels cigarrets s’imposen en el mercat, encara que el nombre d’addictes a la nicotina es mantingui alt, el nombre de víctimes mortals “disminuirà més ràpidament que abans”. Yach parla amb un entusiasme tremolós en la veu. Per a ell no hi ha dubte que els nous productes, a pesar de no estar completament investigats, “signifiquen una reducció del risc entre un 90 i un 95%, potser més”. Aquesta perspectiva ha fet possible fer “allò que era impensable”: aliar-se amb Calantzopoulos.
Philip Morris probablement no hauria pogut trobar un encarregat de relacions públiques més bo, ni tampoc un trofeu més elegant. La multinacional obté tot això gratis: el que destina a la fundació correspon al percentatge dels beneficis, aproximadament. La suposadament canviada empresa encara gasta mil vegades més en tabac que en el contrari.
L’origen dels diners, aparentment, no provoca insomni a Yach. La seva fundació és independent de Philip Morris legalment, personal i científica. Els estatuts verificats de molts juristes internacionals eviten “qualsevol influència” de la multinacional. No pot canviar cap programa d’investigació, no té cap lloc en la directiva, cap tipus de dret de vet, tampoc no pot anul·lar ni acurtar els diners acordats per contracte. Es publicarien les dades de tots els estudis pagats per la fundació, visibles per a tothom, i sens dubte apareixerien també alguns estudis que tracten de manera crítica Philip Morris. Això afirma Yach.
Vol investigar tres temes urgentment amb els diners de la multinacional: com es poden preparar els conreadors de tabac per a un futur amb menys demanda? Com es pot fomentar la investigació sobre la desintoxicació del tabac, on, segons Yach, hi ha “increïblement poc progrés”? I com es veu realment el perfil de risc dels cigarrets del futur, tant de Philip Morris com d’altres fabricants?
“Necessitem estudis a gran escala”, comenta Yach, “que demostrin exactament què ocorre en el cos després de sis mesos de fumar, després de 12 i després de 18.” El coneixement sobre els riscs a llarg termini dels nous productes ha d’acumular-se més ràpidament que en el cas dels cigarrets vigents, inventats la tardor del 1913. Es va tardar més de 50 anys fins que metges independents reconegueren que tenien efectes cancerígens.
Aparentment, Philip Morris confia que els productes donaran bons resultats en aquests tests. El nou producte més important de la multinacional s’anomena Iqos. Es va desenvolupar en un edifici de cristall a Neuchâtel, Suïssa, on més de 400 investigadors, molts dels quals del sector farmacèutic i bioquímic, busquen tecnologies menys mortals per omplir els cervells dels fumadors de nicotina.
En diverses ciutats d’Alemanya actualment hi ha una campanya publicitària fora mida sobre Iqos. La publicitat clàssica de cigarrets, de moment, ha desaparegut en gran part. Arreu del món, segons afirma Philip Morris, més de 3,7 milions de persones ja s’han canviat a Iqos.
Als EUA, l’administració de fàrmacs FDA (Food and Drug Administration) actualment examina una sol·licitud d’admissió de la multinacional. Ha presentat dos milions de pàgines de material. Ara espera poder comercialitzar el seu novençà amb l’aprovació oficial com a alternativa menys perillosa als cigarrets. En aquest cas, alguns analistes ja li pronostiquen un creixement explosiu.
Iqos és un pal de plàstic lleuger amb bateria incorporada. A diferència de les cigarretes electròniques, on sols s’evapora un líquid que conté nicotina, aquí entra en acció tabac de veritat. Es calfa amb corrent, a uns 350 graus Celsius, i per tant arriba a menys de la meitat de la temperatura d’una cigarreta tradicional.
Segons Philip Morris, en aquest procés es produeixen “més d’un 90% menys de substàncies tòxiques”, perquè el tabac justament no es crema. En aquests productes que calfen però no cremen no hi ha ni foc ni cendra, i tampoc no roman en la boca del fumador l’olor desagradable. Iqos, no obstant això, per als fumadors és més atractiu que els cigarrets electrònics perquè s’hi produeix un aerosol amb nicotina que recorda el fumar habitual.
De moment no és clar què hi ha de veritat en tot això. Els estudis independents encara són escassos. Cinc investigadors suïssos n’han publicat recentment en la revista especialitzada Jama el primer. El resultat: al laboratori han pogut comprovar que en el fum de l’Iqos també hi ha algunes de les substàncies perilloses que es produeixen durant un escalfament fort.
Encara que moltes substàncies químiques es redueixin de manera moderada a forta en els vapors de l’Iqos, no significa que per això fossin inofensives per a la salut. Els científics hi van trobar un 84% de nicotina, un 74% de formaldehid i el mateix 295% d’acenaftè d’una cigarreta típica.
La conclusió dels investigadors suïssos resulta aclaparadora: Philip Morris enganya el públic amb l’afirmació que Iqos produeix menys fum. És fum que simplement s’anomena d’una altra manera.
Els científics de l’empresa de tabac van reaccionar amb una rèplica en Jama i acusen els companys d’una metodologia errònia. Yach ens diu que no ha llegit l’estudi i no el pot comentar.
Però admet que “Iqos és un producte novell”. N’hi ha variants encara millors en procés. El que passa actualment al laboratori de la multinacional del tabac, on probablement s’inverteixen milers i milers de milions en cigarretes del futur, està “més enllà de tot el que ens haguéssim pogut imaginar en l’OMS fa 20 anys”. Així com el cotxe elèctric sense conductor va canviar per complet la indústria de l’automòbil, els nous aparells de consum de nicotina agitaven el sector del tabac i també el moviment antitabac. “Demonitza els fabricants. Aïlla’ls. Prohibeix-los el màrqueting. Aquest és el mantra que abans ens valia”, conta Yach.
I ara? Evidentment el to canvia ara que el sector aspira a una “reducció de danys”. “Penso que la regulació estatal ha d’efectuar-se proporcionalment al risc”, diu Yach. “Si el risc és alt, els impostos han de pujar i s’ha de reduir el màrqueting”. I a la inversa significaria carta blanca a les empreses de tabac que encara produeixen només addicció als clients, però no tanta que pugui matar-los.
Una catapulta de nicotina que demostri ser menys perjudicial podria convertir-se en un producte miraculós, menys regulat per a la multinacional, que els permeti reconstruir completament terreny perdut entre els no fumadors i els exfumadors. Potser, fins i tot, en restauració i a la feina. Des del punt de vista dels fabricants, el futur del tabac es troba també en el fet de no fumar amb nicotina. Amb això, per a Yach els milers de milions de la fundació no són un donatiu, sinó una inversió.
És Yach un babau de creure’s que aquesta vegada tot és diferent? Les empreses ja han promès moltes vegades cigarrets més saludables. Però, simplement, mai no n’han produïts. A vegades, el filtre havia de ser el que dugués a terme el miracle. Sovint també havien de ser-ho les suposades “cigarretes lleugeres”, de les quals les multinacionals sabien molt bé que no eren en absolut un producte menys arriscat.
El 1997, el cap de Philip Morris d’aleshores, Geoffrey Bible, va assegurar davant del jutjat i sota jurament que, per descomptat, “tancaria immediatament” les seves fàbriques si es podia demostrar una relació entre fumar i càncer de pulmó. En veritat, els investigadors de la multinacional del tabac havien demostrat aquesta connexió ja als anys cinquanta i havien callat.
Cap altre sector no ha mentit històricament tant, ni ocultat ni negat. Cap no s’ha més ben guanyat una desconfiança profunda. Les empreses sempre han manipulat les cigarretes per fer-les addictives. El mateix haurien tornat a fer amb les cigarretes 2.0, atès que el benefici és segur si els clients no tenen cap altra opció que utilitzar un producte.
Observant les pràctiques del sector, una jutgessa federal d’EUA quasi explota fa ja 11 anys. Va condemnar les empreses a una rectificació pública de les seves incomptables afirmacions. Durant molt de temps les multinacionals van fer que els seus juristes hi lluitessin en contra, però a finals de novembre van haver de posar pel seu compte el primer d’una sèrie sencera d’anuncis antitabac en la premsa diària d’EUA. “Fumar mata 1.200 americans per dia de mitjana” o “fumant moren cada any més persones que per homicidi, sida, suïcidi, drogues, accidents de trànsit i alcohol en conjunt”, foren alguns exemples.
Quan Yach va anunciar de qui eren els diners que s’invertien en la seva fundació, es va produir un gran avalot entre els lluitadors antitabac. Companyies especialitzades mèdiques importants, entre les quals hi ha la World Heart Federation o l’American Cancer Society, se’n van distanciar. Massa sospitós els semblava el nou company de Yach que al final no va dur a menys addicció i millor salut, sinó en tot cas a beneficis més grans per a Philip Morris.
Els editors de la revista especialitzada Tobacco Control van anunciar que no publicarien cap estudi que hagués estat finançat pel fons de Yach. L’acceptació de diners del tabac era considerada per ells un pecat mortal. El britànic Lancet va advertir Yach en un editorial que causava danys greus a la seva reputació. La creació de la fundació és l’error probablement més gran en la història de la lluita contra les multinacionals del tabac.
I l’OMS en persona va fer una crida oficialment a Governs, investigadors i organitzacions sanitàries per boicotejar el seu exdirector i la seva Fundació per a un Món sense Fum. L’arquitecte de la convenció del tabac és sospitós de fer fracassar precisament això.
Yach no hauria pogut clavar un inici més miserable. Philip Morris n’hauria d’estar content. Per a la multinacional sempre va ser barat quan a la primera fila els enemics del tabac es trituraven en la disputa.
Yach fa com si els atacs no li importessin. Obté molt de consol, afirma. Sobre el seu escriptori s’amunteguen sol·licituds de “candidats destacats” que volen treballar per a ell. Molts dels seus crítics estan lligats al pensament antic, i no científicament, respecte a quantes vides es podrien salvar a través de productes amb nicotina amb danys minimitzats. “Sols un 5, com a màxim un 10% dels fumadors aconsegueixen desenganxar-se dels cigarrets”, assegura Yach. Per a tots els altres ara hi ha esperança.
Yach mateix és capaç d’una flexibilitat sorprenent. Després del conflicte contra el tabac, va dirigir en l’OMS la campanya contra els fabricants de llimonada presumptament implicats en la pandèmia de l’obesitat. Va importunar les multinacionals de manera familiar, abans que canviés el 2007 sorprenentment de bàndol: Yach va ser contractat com a vicepresident sènior a PepsiCo, l’empresa que encara era la seua oponent.
Va ser el primer viatge de Yach a la gola del llop. Des de dins ha intentat incitar la multinacional d’aperitius i begudes a fer productes més saludables: menys sucre, menys sal, menys greix. Quan va dimitir el 2013 de la multinacional, va tenir “un 65% d’èxit”, segons la seva opinió. Al cap i a la fi, PepsiCo també ofereix alguns productes de risc reduït, diu.
És simplement lògic que aquest home ara lideri una fundació farcida de milions del tabac, afirma Stanton Glantz, un crític del tabac líder de la Universitat de Califòrnia a San Francisco. “El viatge de Derek Yach al costat negre ara s’ha completat.”
Marco Evers
© Der Spiegel
Traducció Mar Sanfèlix