El riu Sió, de cap a peus
La carretera que mena a Gàver, l’LV-1005, avança sinuosa entre el paisatge montuós de la Segarra. És estreta, deserta, imperceptible. Gàver és un poble menut. Del nucli, en sobresurt l’església romànica. Als seus peus, hi ha la font de Gàver: oficialment, el naixement del Sió. El curs, tan discret com el seu origen, recorre una vuitantena de quilòmetres fins a desembocar al Segre, a les portes de Balaguer. Paradoxalment, aquest fil d’aigua esquifit que, amb penes, va aconseguir moure alguns molins, s’erigí en un element clau de l’anomenada Marca Superior.
El Sió travessa la Segarra, l’Urgell i un extrem de la Noguera, tres comarques amb uns paisatges oberts, de fesomia sòbria, naturalment àrida i de panoràmiques extensíssimes. La mirada s’esplaia sense trobar-hi obstacles; recorre els camps infinits, amb marges de pedra seca construïts amb contundents carreus de roca terrosa. Una teranyina de vies locals i camins rurals parcel·la l’entorn. És el paradís del ciclisme contemplatiu i solitari.
Si continuem aigües avall, el castell d’Estaràs domina el poble des de dalt d’un turó, i tot seguit ho fa el de Santa Fe. Aquest es manté dempeus, amb vida, actiu. Al segle XVIII va adoptar aspecte de casalot senyorial, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. El seu origen fou medieval, coetani al temps de construcció de les muralles de la població.
Aviat arriba el plat fort d’aquests primers quilòmetres: Montfalcó Murallat. El topònim, d’una expressivitat extraordinària i absolutament descriptiva, remet a un pretèrit remot, defensiu, inestable. Medieval. Es tracta d’una vila closa minúscula, pètria, encantadora i solitària, que no ha crescut de muralles enllà, fet que el situa com un dels recintes emmurallats millor conservats de Catalunya. Compta amb una única entrada, una placeta central, l’església de Sant Pere, un grapat de carrerons —alguns d’ells porxats—, les restes d’un forn comunal, algun arc o altre i un deliciós joc de penombres que en componen el marc interior.
Montfalcó Murallat depèn de les Oluges, a pocs minuts, un poble que en foren dos —el plural del topònim ho delata—, l’Oluja Sobirana i l’Oluja Jussana, fins que al segle XIX el creixement els fongué en un únic cos. L’un i l’altre posseeixen castells convertits en palaus. El de l’Oluja Jussana, amb la seua esvelta torre, llueix un equilibri renaixentista, mentre que el de l’Oluja Alta, o Sobirana, manté la sobrietat medieval primigènia.
Cervera, moltes bruixes i una universitat
No som lluny de Cervera, i hi podríem visitar, entre d’altres, la desproporcionada universitat construïda per Felip V i el misteriós i medieval carreró de les Bruixes (segle XIII). Haurem de dedicar, també, una passejada per l’encantador carrer Major i pel llenç de muralla que protegeix la ciutat per llevant.
Tornem, però, al Sió. Érem a les Oluges. Una pista plana, de terra blanquinosa i a trams asfaltada, circula paral·lela al riu. A banda i banda, es fan presents poblets enfilats a turons i armats amb els castells respectius: Castellnou d’Oluges, Malgrat —visiteu-ne la fortificació; és d’una consistència sorprenent—, la Prenyanosa, o Tarroja de Segarra. El nucli primigeni d’aquest últim és una vila closa fortificada, la qual encara conserva diversos elements, com ara portals i carrers coberts. Al seu centre, hi ha la plaça de l’Església. El temple, neoclàssic però d’origen romànic, està dedicat a Sant Salvador.
En el nostre viatge se succeeixen altres poblacions: Riber, Sedó, Hostafrancs... Des d’aquest últim, un camí rural connecta amb Montcortès de Segarra, al sud, amb el seu castell que, precedit d’una esglesieta dedicada a Santa Anna, domina l’àmplia extensió de cereal i manté una correspondència visual amb el de l’Aranyó. El de Montcortès és de presència imponent, altiva, inflexible.
Recuperem el Sió a Concabella, i ho fem per una carretera ampla que travessa el canal Segarra-Garrigues. El poble posseeix el castell reglamentari al bell mig del seu nucli. Pareu-hi atenció: el casalot alberga el Centre d’Interpretació dels Castells del Sió, a banda d’un espai dedicat a Manuel de Pedrolo —fill de l’Aranyó— i als espais naturals dels secans de Lleida. La visita és del tot recomanable, tant pel tractament museogràfic del contingut com pels espais que l’acullen.
A un parell de quilòmetres per carretera, hi ha les Pallargues. El seu castell, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, llueix un enorme arc gòtic que colonitza gairebé la façana completa. Es troba al centre del poble i els caps de setmana hom pot concertar-ne la visita. L’origen de la fortalesa apareix en documents del segle XI com a Castellum Espalargi. Al segle XVI, el senyor de les Pallargues, Onofre d’Argençola, decidí reformar-la i convertir-la en castell palau.
Lentament, circulant cap al nord pel camí de les Pallargues a Florejacs, travessareu la inacabable extensió de cereals. A l’esquena deixareu els plans de Sió, mentre que, a mesura que avancem, l’orografia sembla voler rebregar-se tímidament, manifestant-se amb monticles discrets. Florejacs, com de costum, és minúscul i té castell —visitable—, i una mica al nord, sempre per camí rural, apareix les Sitges, despoblat i presidit per una contundent fortalesa quadrangular amb torre central. Paga la pena d’atansar-s’hi: la sensació de domini sobre el territori és absoluta.
Seguim el nostre camí cap a ponent. El Sió ha fet créixer Bellver d’Ossó, Ossó de Sió i Castellnou d’Ossó, aquest darrer amb restes d’un castell que remuntaria a època romana —Castellnou fou un nucli fortificat des d’aquell temps i sembla que degué fer funcions de control en la calçada romana de Lleida a Guissona.
Aigües avall, el riu talla Agramunt en dues meitats, i a uns centenars de metres cap a ponent, hi ha les poques restes del castell que romanen dempeus. D’origen musulmà, fou conquerit el 1070. Si hi ha poc a veure d’aquest, almenys Agramunt compensarà el foraster amb la seua tradició torronera i, uns quilòmetres al sud, amb el Pilar d’Almenara, estratègicament situat al capdamunt de la serra homònima. La torre circular data dels segles XI i XII, amb funcions de defensa i vigilància contra les incursions sarraïnes. La seua alçària —14 metres— i la possibilitat d’ascendir-hi, han fet d’ella un mirador excepcional sobre el paisatge circumdant.
En el seu darrer tram, la ribera del Sió queda perfectament delimitada al sud per un conjunt de serretes modestes —la de Bellmunt, la de les Quadres i la del Camp— i al nord, per un caos de turons. Superada la Sentiu de Sió, el riu s’aboca al Segre, les aigües del qual ens condueixen fins a Balaguer, vila de visita ineludible.
UN TAST EN BICICLETA
L’itinerari que us hem preparat és de perfil suau i transcorre per pistes de terra, generalment en bon estat, i camins asfaltats sense trànsit. La passejada us permetrà visitar els punts patrimonialment més emblemàtics de la zona.
Km 0. Concabella. Engeguem, després de visitar el Centre d’Interpretació dels Castells del Sió.
Km 5. Les Pallargues. Per pistes rurals, arribem a les Pallargues. El castell palau, amb l’esvelt arc gòtic que colonitza la façana, és visitable. Posem rumb al sud per una orografia plana, completament conreada.
Km 15. Montcortès de Segarra. El seu castell és visible ja des de la distància, pel fet d’estar ubicat sobre un turó i sol enmig del paisatge rural.
Km 19. La Cardosa. A la Cardosa, pertanyent a Cervera, hi ha el castell corresponent, amb la seua porta principal amb un arc de mig punt. Ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, i en l’actualitat és la residència de l’artista Montse Gomis, que l’ha convertit, també, en espai d’art i cultura, on organitza cursos, exposicions i trobades d’artistes.
Km 23. Cervera. La desmesurada i freda universitat contrasta amb l’intrigant carreró de les Bruixes i amb l’agradable carrer Major. Abandonem Cervera, resseguint les muralles fins a la llera del riu Ondara.
Km 34. Montfalcó Murallat. La vila closa, per excel·lència. Impecablement conservada, obliga a fer-li la volta per l’interior.
Km 37. Les Oluges. El nucli actual és la suma de l’Oluja Jussana i l’Oluja Sobirana, amb els corresponents castells.
Km 40. Malgrat. Enfilat sobre un turonet, destaca la seua fortalesa de planta quadrada.
Km 44. Tarroja de Segarra. Una passejada pel seu nucli adverteix de les restes del que fou l’antiga vila closa: portals i una plaça central.
MAPA I TRACK
Feu clic sobre la imatge per a baixar el track.
ADRECES D'INTERÈS
Centre d'Interpretació dels Castell del Sió
Cervera