Buscant els responsables de la "caravana de la mort" de Pinochet

Un jutge xilè ordena la detenció de Juan Emilio Cheyre, ex-comandant en cap de l'Exèrcit, per la seva presumpta participació en l'anomenada "caravana de la mort" de 1973. És un dels operatius de supressió de la dissidència més brutals que recorda l'Amèrica Llatina.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Carlos Berger, després d'un consell de guerra, complia una condemna de 60 dies a la presó de Calama, al nord de Xile. El motiu: no haver acatat l'ordre d'aturar les transmissions radiofòniques durant  l'11 de setembre de 1973, el dia del cop d'Estat d'Augusto Pinochet. El 17 d'octubre la seva esposa i advocada, Carmen Hertz, havia aconseguit que li canviessin els dies restants per una sanció econòmica. No obstant això, el 19 d'octubre tot va canviar radicalment.

Era de nit. Feia tan sols una hora que Hertz havia visitat el seu marit a la presó. Va aparèixer un esquadró de militar i se'l va endur, juntament amb un grup de militants comunistes. És l'últim cop que Hertz va veure el seu home. Tots els condemnats serien brutalment executats i després desapareguts, com va passar amb centenars de xilens durant la dictadura pinochetista.

Va ser la secretària del governador qui li va dir a Carmen Hertz que els havien afusellat a tots. "Jo no entenia res, només vaig creure que estaven tots bojos i que això no podia ser cert", confessava en una entrevista. "Si li faltava un mes per a sortir lliure! Si hi havia una possibilitat fins i tot de llibertat immediata! Havia de ser un error". No ho era.

Carlos Berger va ser un dels 97 presos polítics que van ser assassinats i desapareguts per l'anomenada "caravana de la mort" de l'acabada d'instaurar dictadura d'Augusto Pinochet. Es tractava d'una comitiva de l'Exèrcit de Xile que va recórrer el país durant el 1973 amb la voluntat d'"accelerar processos i uniformar criteris en l'administració de justícia" als presos polítics. Ja ho va advertir Pinochet poc després del seu cop d'Estat: "No hi haurà pietat amb els extremistes".

Les dues missions, dirigides pel general Sergio Arellano Stark 'El Lobo', van sortir de l'aeròdrom Eulogio Sánchez, a Santiago de Xile. La primera ho va fer el 30 de setembre de 1973, a bord d'un helicòpter Puma, i va recórrer ciutats del centre i sud de Xile: Rancagua, Curicó, Concepción, Talca, Linares, Temuco, Valdivia, Puerto Montt i Cauquenes. Va deixar 26 morts en una setmana. La segona va dirigir-se el 16 d'octubre al nord del país, recorrent les ciutats de La Serena, Antofagasta, Copiapó, Calama, Iquique, Pisagua i Arica. El balanç va ser de 71 morts també en una setmana.

Després de tres sentències per la "caravana de la mort", amb la participació de tres jutges -entre ells l'espanyol Baltasar Garzón-, el jutge Mario Carroza va ordenar aquest dijous la detenció de l'excap de l'Exèrcit de Xile, Juan Emilio Cheyre.

Cheyre és processat per la seva presumpta responsabilitat i participació en la mort de 15 persones en un regiment de La Serena durant la segona missió de la "caravana de la mort". Comandant en cap de l'Exèrcit entre 2002 i 2006, avui retirat, serà jutjat com a encobridor dels fets.

Segons les declaracions del jutge Carroza a mitjans locals, el processament de l'ex-comandant en cap de l'Exèrcit ha estat decretat a partir del "coneixement del que estava succeint" a l'interior del regiment. "En el fons l'element essencial és el coneixement del que s'estava realitzant durant les tres hores que va estar la comitiva a La Serena", afegeix el magistrat.

Als tribunals des de 1998

El primer que va intentar depurar responsabilitats per la "caravana de la mort" va ser el jutge espanyol Baltasar Garzón. El desembre de 1998, coincidint amb el 50 aniversari de la Declaració de Drets Humans de les Nacions Unides, va ordenar la detenció d'Augusto Pinochet a Londres. Garzón va acusar l'exdictador xilè d'haver ordenat personalment al general Arellano Stark l'execució de 68 civils a les ciutats de La Serena, Copiapó, Antofagasta i Calama. En total, investigava la seva intervenció directa en un centenar d'assassinats.

El 1999, el jutge Juan Guzmán Tapia, que portava la investigació de la "caravana de la mort", va ordenar la detenció de cinc oficials retirats -inclòs un general-, per la seva participació. El març de 2006, un altre jutge, Víctor Montiglio, va ordenar l'arrest de tretze exoficials de l'Exèrcit. Dos mesos després, la Cort Suprema de Xile va desposseir Pinochet de l'aforament com a expresident. D'aquesta manera, el novembre d'aquell mateix any el magistrat Montiglio va poder processar l'exdictador pel cas i ordenar el seu arrest domiciliari. Mai va arribar a entrar a presó.

Brutalitat extrema

En una entrevista concedida el 2001 a la televisió pública xilena, un exgeneral va decidir relatar, avergonyit, el que havia passat. Joaquín Lagos Osorio, ex-comandant de la Primera Divisió de l'Exèrcit i Cap de Zona en Estat de Setge a Antofagasta, explicava per què no s'havien entregat els cossos a les famílies: els avergonyia que es descobrís la brutalitat amb què havien estat executats.

"Em feia vergonya veure'ls", confessava el general Lagos. "Si estaven fets trossos (...) Els treien els ulls amb ganivets, els trencaven les mandíbules, els trencaven les cames... Al final els donaven el cop de gràcia. Es van acarnissar". Sovint els mataven lentament: "De vegades els afusellaven per parts. Primer, les cames; després, els òrgans sexuals; després, el cor".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.